JUDICI AL PIQUET D’ESTUDIANTS

Mira, no quiero entrar en un debate vacío con un fanático que no sabe ni la diferencia entre una CALIFICACIÓN OBJETIVA y un INSULTO… Lo que defiendes, era justo lo que HITLER practicaba en las escuelas NAZIS para adoctrinar niños en el ODIO a todo lo que el régimen no admitiera… Plagarlas de banderas, exaltar el nacionalismo (en ese caso alemán), llamar al levantamiento contra todo aquel que no pensara igual, etc, etc… Y el catalanismo, es exactamente lo mismo. Lo único es que no matáis a nadie (todavía) pero bueno, es una cuestión de “forma”, en el fondo vuestro pensamiento es TOTALITARIO, INTRANSIGENTE, INTOLERANTE, ADOCTRINADOR, ETC, ETC, ETC…. Así que sí, sois unos NEO-NAZIS “de diccionario”. Así que no te ofendas tanto, no es un insulto, es sólo la realidad (que suele ofender mucho más que los insultos). Por otra parte, jajaja, muy bueno el chiste ese de la senyera y la bandera española, jajaja! (Qué chorradas monumentales se os ocurren con tal de desviar la atención!).

Es comentaris que he anat llegint d’una persona que signa “Alberto” sa veritat és que han acabat empipant-me una mica:
1er.- Aquest senyor diu de viure en llibertat sa cultura que, a Mallorca, cadascú elegeixi viure, i no diu res de si a Madrid també hem de poder exigir ensenyament en català (o en xinès, o en swuahili, per exemple)
2.- Aquest senyor obvia completament sa persecució que sa nostra llengua ha patit a Mallorca meteix i continua patint
3er.- Aqueix senyor obvia que igual que el neoliberalisme exonòmic fa que es rics siguin cada cop més rics i es pobres cada cop més pobres, es liberalisme que ell propugna només beneficiaria ses llengües molt parlades i condemnaria sa riquesa lingüística i cultural del planaeta.
4rt.- Deixa de banda totes ses recomanacions de sa Declaració Universal dels Drets lingüístics que, malgrat no ha pasat pesplenari de la ONU, és propiciada per la UNESCO i, en el seu moment, va ser votada favorablement tant en es Parlament Baler com en es Parlament Espanyol
5.- Dona per suposat que sa versió de sa pòlicia és bona quan, com en es cas d’una traductora magrebina i en tants d’altres casos, és més que sospitós que sigui una versió mediatitzada políticament
6.- Aquesta llibertat cultural que reclama no la reclama per s’espai mediàtic, ni pes mallorquins que viuen a Madrid, ni per ses més de 200 llengües que es conversen a Mallorca ara mateix.
7.- No diu res de s’engany que suposa haver-se despenjat amb això del TIL quan el PP havia perdut sa lliure elecció de llengua
8.- No reconeix es desastre educatiu que suposarà el fet d’implantar una reforma com aquesta colmpletament al marge de ses decisions des Consells escolars, ni de sa cacicada que suposa que es govern Balear els hagi fet no res
9.- Xerra d’adoctrinaments quan s’adoctrinament més gros l’estant practicant es mitjans públics de comunicació que depenen desgovern central i des govern balear i la majooria des mitjans de comunicació proivats, venuts en els interessos econòmics, des gran capital financer que ha provocat sa crisi estafa que patim intencionadament per apoderar-se d’allò que encara no era seu (a més de caixes i concentració de bancs, a vuere com pagarà s’estat es deute públic si no és venent hospitals, escoles, etc.,)
10.- No diu res de com en es capital financer abans esmentat, de la mateixa manera que li convé sa concentració de producció energètica, i de poder polític, i de poder financer, també li convé sa concentració de poder cultural, eliminar sa divesitat lingüística que genera autonomia i riquesa cultural repartida, de la mateixa manera que li interessen els transgènics que lleven l’autonomia des pagesos a l’hora de sembrar noves llavors, etc.

Si sius que sa llengua catalana no ha estat perseguida, ja no nimporta conversem més.
Tots es qui tenen sa meva edat ho saben prou.
Hi ha documents i documents prohibint-la usar a tots els àmbits.
Amb aquesta informaciçósent corroborades ses meves sospites de que, simplement, fas feina de desinformador.

Salut i que Déu ens perdoni a tots.

POsar-te sa llista de documents i testimonis seria massa llarg, i com que jo no cobr del CNI ni de ses clavegueress de s’estat tenc altres feines. Però Si ho cerques trobaràs des des decret de nova planta, passant per s’ordre de s’anellet, els insults a sa mili de “polaco” o “no ladréis perros”, ses proihibicions de xerrar per telèfon si no era en castellà, i sa prohibició de sa llengua en es telegrames, en es teatre, en es cine, a s’escola, a ses plaques des cementeris, en es rètols de ses botigues, a s’ensenyament de sa doctrina, etc., i ho trobaràs a tot arreu des de 1715 fins ara, tot i que abans ja hi havia veus castellanes potents que recomanaven els reis que anassin contra sa llengua catalana (per exemple el Conde Duque de Olivares o laInquisició, per exemple). Si llegeixes ses recomanacions d’en Patiño i del Consejo de Castilla de després de sa Guerra de Successió trobaràs perles precioses.
I aquí t’enganx una introduccció i una llista .
Salut

Tot i que el català havia patit ja una reculada en el terreny literari des de mitjan segle XVI, s’havia mantingut com a únic idioma oficial (compartint amb el llatí tal condició només en alguns àmbits), tant al Principat, com al Rosselló, a València i al Regne de Mallorca. Quan, a rel del Tractat dels Pirineus, la Catalunya Nord ( el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i una bona part de la Cerdanya) passà a ser del rei de França, el 1659, el català començà a ser-hi perseguit amb ordres i reglaments discriminatoris ja a partir de 1660, reblats el 1672, ordenant que la predicació s’hi fes en francès ( 1676), tot i que, degut a la resistència de la població a ser afrancesada, no començaren a ser eficaços fins el 1682. A la resta del territori el català començà a ser-hi perseguit en perdre, la Corona d’Aragó, la Guerra de Successió, el 1707 a València, 1713 al Principat, 1715 a Mallorca, Eivissa i Formentera ( Menorca quedava sota dominació britànica, en virtut del Tractat d’Utrecht, i els anglesos hi mantenien l’oficialitat del català). Els motius pels quals es justificava tal fet eren de l’estil dels de ”…justo derecho de conquista….”, “….fuerza superior de las armas…”, “….por la victoriosa espada de Felipe V”, “…. por el temor de la fuerza superior de las tropas”, i altres fineses “democràtiques” i “antiterroristes” semblants.

De llavors ençà, la llengua catalana ha estat perseguida, en el seu propi territori, fins ara mateix. Les ordres es començaren a donar totd’una, tot i que, degut a la resistència de la gent a ser castellanitzats, moltes d’elles s’hagueren de repetir i tornar a repetir en diverses ocasions. Ordres com la de que “…el Regente y el Fiscal sean precisamente castellanos”, o la de que “….se actúe y los Instrumentos se escrivan la lengua Castellana. Y de que de oy (sic) en adelante no se permita imprimir libro alguno en otro idioma que Castellano”, “…so pena de pan y agua por cada vez que tuviesen con los nuestros conversación tirada en catalán”, “…entendièndose la impresión en Castellano y Latín, però no en Cathalan (sic)….”, “…no permitiendo textos escritos en ningún dialecto…”; a més d’anar contra l’ensenyament en català, contra els judicis en català i contra la publicació de llibres en català, la persecució anava, per temporades, contra la correspondència en català, contra les telefonades en català, contra els telegrames en català, contra el teatre en català, contra el catecisme i les oracions en català, contra els epitafis i les làpides dels cementeris en català, contra les escriptures notarials en català, contra els registres civils i eclesiàstics en català, contra els noms en català, contra els rètols en català, contra els impresos en català, contra el cinema en català, etc. (vegeu “La persecució política de la llengua catalana” de Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, Barcelona 1985). I llavors hi ha qui gosa dir que el castellà mai no ha estat imposat i que el català recula per pura tendència natural.

A qualque banda deu estar registrat el dia, l’hora i el programa en el qual, el senyor Leopoldo Calvo Sotelo, que fou el segon president de govern de la “democràcia” actual, després d’Adolfo Suárez, digué, davant les càmeres de la televisió, que “…hay que fomentar la emigración de andaluces i castellanos hacia Valencia y Cataluña, para reforzar el sentimiento de españolidad de aquellas regiones”; pot esser que aquell intent de desgravar imposts als peninsulars que s’establissin a les Illes Canàries i a les illes Balears, que es projectava per als pressuposts del 2003, i que de moment s’ha aturat (anau a sebre com acabarà), anàs també en aquesta línea (vegeu premsa de la segona quinzena d’octubre del 2002).

Transcrivim aquí, parcialment, l’edicte del Govern Superior Polític de les Balears, de l’any 1837 ( Josep Melià, “Informe sobre la lengua catalana”, Editorial Magisterio Español, Madrid 1970, pàgina 283), conegut popularment com a “decret de l’anellet”:

“ Considerando que el ejercicio de las lenguas científicas es el primer instrumento …………… que la castellana ……… està mandada observar en las escuelas i establecimientos ………………….. Cada maestro o maestra tendrá una sortija de metal, que el lunes entregará a uno de sus discípulos, advirtiendo a los demás que dentro del umbral de la escuela ninguno hable palabra que no sea en castellano, so pena de que oyéndole aquel que tiene la sortija, se la entregará en el momento y el culpable no podrá negarse a recibirla; pero con el bien entendido de que en oyendo este en el mismo local que otro condiscípulo incurre en la misma falta, tendrá acción a pasarle el anillo, y este a otro en caso igual, y así sucesivamente durante la semana hasta la tarde del sábado, en que a la hora señalada aquel en cuyo poder se encuentre el anillo sufra la pena……………..De esta manera …………se conseguirá no solamente que al cabo de algún tiempo de constancia llegue a familiarizarse la juventud mallorquina con la lengua en que están escritas ……………. sino también el que se guarde más silencio en las escuelas por el temor que cada uno tendrá de incurrir inadvertidamente en la pena del anillo y esponerse al castigo …… El zelo ……………..en plantear y sostener esta medida ……………..sera un mérito …………. y un objetivo especial de exámen en la visita anual que pasaré a todas las escuelas de la provincia …………………….”.

Vegeu també: Edat moderna a Catalunya i Decrets de Nova Planta
• 1482 Comença la repressió i crema de la Bíblia Valenciana fins al punt que durant anys es va dubtar de la seua existència.
• 1560 El Tribunal del Sant Ofici insta a que en los negocios de la fe todo se proceda en lengua castellana.[3]
• 1561 El Tribunal del Sant Ofici obliga a que no se escriban los procesos en lengua catalana.[3]
• 1661 Lluís XIV atorga al Collège de Jésuites, a perpetuïtat, les classes de gramàtica a la Universitat de Perpinyà, a través de les quals s’introdueix el francès entre la noblesa, el clergat i la burgesia.
• 1624 En el memorial del Comte Duc d’Olivares a Felip V de Castella hi diu que “treballi i pensi amb consell mundà i secret per a reduir aquests regnes de què es compon Espanya per a l’estil i lleis de Castella sense cap diferència”.
• 1672 Ordenança per a promoure escoles per a l’ensenyament en francès.
• 1682 Ordre que exigeix la llengua francesa als rossellonesos per obtenir càrrecs públics i obtenir títols honorífics i dóna sis mesos per aprendre’l [4]
• 1683 Prohibició als rosellonesos d’estudiar al Principat.[4]
• 1700 Edicte pel qual Lluís XIV promulga que tots els procediments judicials, les deliberacions del magistrats municipals, les actes notarials i tota mena d’actes públics cal que siguin en francès sota pena de nul·litat.[4]
• 1700 Lluís XIV de França deixa escrit que l'”ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa”.
• 1707 – 1719 Decrets de Nova Planta de València (1707), Mallorca (1715), Catalunya(1) (1716) i Sardenya (1719). On es prohibeix l’ús oficial del català.
• 1707, comença la castellanització, substitució o eliminació de topònims al País Valencià. El 6 de desembre, Macanaz fa un ban públic a València amb l’ordre de Felip V de construir en el lloc on estava Xàtiva, una nova població anomenada “Ciudad de San Felipe” (en castellà). Veure Extermini de Xàtiva.
• 1707, o voltants, desaparició del topònim Isla de Xàtiva dels mapes posteriors d’Amèrica.[5]
• 1712, 20 de febrer – Es dicten instruccions secretes al corregidors del territori català: Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado.[6]
• 1714 Felip V de Borbó deixa escrit que “es procuri traçudament anar introduint la llengua castellana en aquells pobles on no la parlen”.
• 1715 La Consulta del Consell de Castelles escriu que a l’aula no hi ha d’haver cap llibre en català, on tampoc es parlarà ni escriurà aquesta llengua i on la doctrina cristiana s’ensenyarà i serà apresa en castellà. Afegeix que “no s’han d’escollir mitjans febles i menys eficaços sinó els més robusts i segurs, esborrant de la memòria dels catalans tot allò que pugui conformar-se amb les seves abolides constitucions, ussàtics, furs i costums”.[7]
• 1716 Ordre que a Perpinyà es prediqui només en francès.
• 1755 En l’article 10 del Decret de Visita del Provincial dels Escolapis es mana a tots els religiosos de l’ordre a parlar només en castellà i llatí, tant entre sí com amb la resta de la població. La pena per parlar en català és viure a règim de pa i aigua.
• 1768 El comte d’Aranda promou una reial cèdula per la qual es prohibeix l’ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica; es foragita el català de tots els jutjats, i es recomana que ho facin també les cúries diocesanes.[8]
• 23 de juny de 1768 – Real Cédula de S.M. a consulta de las del Consejo, reduciendo el arancel de los derechos procesales a reales de vellón en toda la Corona de Aragón, y para que en todo el Reino se actúe y enseñe en lengua castellana, con otras cosas que se expresan.
• 1772 Reial cèdula per la qual es mana que tots el mercaders i comerciants majoristes i a la menuda portin els llibres de comptabilitat en castellà.[9]
• 1776 El bisbe de Mallorca obliga a utilitzar el castellà a les parròquies i en l’ensenyament del catecisme.
• 1780 El comte de Floridablanca promulga una reial provisió per la qual obliga que totes les escoles han d’ensenyar la gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola.
• 1794 La Convenció Nacional Francesa decreta l’ensenyament generalitzat del francès, parlat per un 10% de la població fracesa en aquell moment, per “per anihilar el patuès i universalitzar l’ús del francès”. Comença el gran genocidi lingüístic a França.
• 1799 Reial cèdula que prohibeix “representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano”.
[modifica]
Història Contemporània
Vegeu també: Història contemporània de Catalunya

“Parleu en francès, no us embruteu”, inscripció en una escola francesa, a Aiguatèbia i Talau, a la que es prohibeix als nens parlar català.
• 1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà.
• 1802 En caure Menorca sota la jurisdicció de l’Estat espanyol per l’abandó dels anglesos, el capità general de l’illa ordena tot seguit que a les escoles només s’ensenyi el castellà.
• 1816 El diputat Morera i Galícia defensa una proposició per garantir el lliure ús del català en tots els àmbits. Romanones respon que la cooficialitat és inacceptable i la proposta del diputat català és derrotada, al Congrés, per 120 vots contra 13.
• 1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[10]
• 1825 El Pla Colomarde, intenta instituir l’ensenyament oficial uniforme en castellà: es prohibeix l’ús del català a les escoles.[10]
• 1828 El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castellà.
• 1834 La Instrucció Moscoso de Altamira obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[10]
• 1837 Un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l’escola. Al mateix temps la instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar als escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes.
• 1838 El Reglament Vallgornera obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[10]
• 1838 Es prohibeix que els epitafis dels cementiris siguin en català.
• 1843 Reglament Orgànic de les Escoles Normals d’Instrucció Primària del Regne (d’Espanya) inclou entre el currículum obligatori la Gramàtica Castellana, així com història d’Espanya, nocions de literatura espanyola, etc.[11]
• 1857 Llei Moyano[12][13] d’instrucció pública, la qual només autoritza el castellà a les escoles.[10]
• 1862 Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català.
• 1867 Prohibició que les peces teatrals s’escriguin exclusivament “en los dialectos de las provincias de España”, per part del ministre de Governació espanyol González Bravo.
• 1870 Llei del Registre Civil que hi priva l’ús del català.
• 1881 Llei d’enjudiciament civil que prohibeix l’ús del català al jutjat.
• 1896 La Dirección general de Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l’estat espanyol.[14]
• 1900 Una pastoral del bisbe Josep Morgades sobre la necessitat del catecisme i de la predicació en llengua catalana fou controvertida en el senat i el parlament i per la premsa de Madrid i àdhuc pel secretari d’estat del papa, Mariano Rampolla.[15]
• 1902 Reial decret de Romanones que obliga a l’ensenyament del catecisme en castellà.
• 15 de desembre – Menéndez Pidal publica l’article “Cataluña bilingüe” a El Imparcial de Madrid, on defensa el decret Romanones, afirmant, per exemple, que les “Corts catalanes mai no varen tenir per llengua oficial el català”.
• Prohibició dels Jocs Florals de Barcelona de Barcelona per ordre militar.[16]
• Prohibició també a Palma.
• 1917 Reglament de la Llei del Notariat que prohibix l’ús del català.[17]
• 1923 Circular que obliga a l’ensenyament del castellà.
• 1924 El general Lossada és nomenat president interí de la Mancomunitat de Catalunya i implantà l’ensenyament en castellà a les escoles de la Mancomunitat[18]
• 1924 Els Jocs Florals de Barcelona s’han de celebrar a Tolosa a causa de la dictadura de Primo de Rivera.[19]
• 1924 Antoni Gaudí, a l’edat de 72 anys és detingut i apallissat per negar-se a parlar en castellà davant la policia.
• 1924 Per Reial Ordre espanyola, se sancionaran els mestres que ensenyin en català.
• 1926 Reial ordre que afecta qui es negui a utilitzar el castellà. Reial decret pel qual se sanciona l’ensenyament del català amb el trasllat del mestre.
[modifica]
Guerra Civil i franquisme

Rètol de l’època franquista en castellà al municipi alt-empordanès de Rabós.
• 1936 Prohibició governativa a Mallorca d’usar el català a les escoles i als comerços, signada per Mateu Zaforteza Musoles.
• 1938 Juan Merida és multat pel Delegat de Seguretat Interior i Ordre públic de Sevilla i la seva Província, per “la seva falta de patriotisme i descortesia en parlar en el dialecte català en el menjador de l’Hotel Itálica”.
• 1938 En entrar a Lleida, les tropes franquistes tirotegen aquelles plaques del cementiri que estan escrites en català.
• 1939: Franco diu “La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola personalitat, l’espanyola.”. En conseqüència a aquesta política s’emprenen moltes accions com la derogació de l’Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers en català, circulars sobre el català a l’escola, iniciant-se de la més dura repressió de la història contra el català.
• Ordre del Ministerio de Educación Nacional espanyol on se suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. És abolit l’ensenyament de filologia catalana, història moderna de Catalunya, geografia de Catalunya, Dret Civil Català, història de l’art medieval català…
• A les fàbriques s’instal·len rètols on es prohibeix explícitament als obrers parlar en català.
• L’Institut d’Estudis Catalans, ens normativitzador del català, es converteix en el Instituto de la Hispanidad de Barcelona.
• La casa de Pompeu Fabra, normativitzador del català, del carrer de la Mercè de Barcelona és assaltada i la seva immensa biblioteca personal cremada enmig del carrer.
• S’instal·là un gran rètol a la zona ocupada feia poc de la ciutat de Lleida: “Si ets patriota parla en espanyol”.
• 4 de febrer les planxes d’edició i els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana són destruïts per l’exèrcit espanyol.
• 25 de febrer Ban de l’alcalde accidental d’Olot on prohibeix la presència del català en tots els àmbits.
• 4 de març Ban de l’alcalde de Mollet del Vallès on s’obliga a redactar en castellà tots els rètols escrits en català.
• 28 de març El Palau de la Música Catalana passa a dir-se Palacio de la Música.
• 31 de març L’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat acorda treure tots els indicadors dels carrers en català.
• 18 d’abril El governador civil de Tarragona Mateo Torres prohibeix els rètols en català als establiments i a la via pública.
• 3 de maig Ordre del comandant militar espanyol de Bellver de Cerdanya per a què desapareguin tots els rètols o anuncis “en llengua regional”.
• 7 de maig El General en Cap de Catalunya multa a M. Casanovas Guillen amb 2.000 ptes per dirigir-li una instància en català.
• 20 de maig El comandant militar espanyol de Granollers dóna vuit dies de termini per substituir tots els rètols i anuncis del català al castellà.
• 27 de maig L’ajuntament de Lleida acorda que tots els seus serveis es facin en castellà.
• 7 de juny L’ajuntament de Breda obliga a canviar totes les plaques de retolació dels carrers del català al castellà.
• 16 de juny El comandament militar espanyol de Sant Hipòlit de Voltregà ordena que en 48 hores se substitueixin tots els rètols en català pel castellà.
• 24 de juny L’alcaldia d’Olot ordena tapar o esborrar tots els rètols públics en català.
• 9 d’agost Un ban de l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat prohibeix parlar en català als funcionaris tant a dins com a fora dels edificis oficials.
• 10 d’agost És detingut el professor de la UAB Bel·larmí Rodríguez i Arias per fer classes en català.
• 7 de setembre El Centre Excursionista de Catalunya és obligat a traduir el seu nom al castellà.
• 17 d’octubre El cinema Euterpe de Sabadell és multat i clausurat durant quinze per haver parlat el seu director, Tomàs Pasarisas, en català.
• 28 d’octubre Carta del ministre espanyol de Governació, Ramón Serrano Suñer, enviada a tots els bisbes catalans per comunicar-los la nova normativa d’usos lingüístics en la comunicació de l’Església amb els feligresos “hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos (lo que se logrará con una tenaz labor escolar)”.[20]
• 25 de desembre La representació teatral d’Els Pastorets a la Garriga és obligada a fer-la en castellà.
• 1940 Circular sobre el “Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos” per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema.
• 1941 Els Jocs Florals de Barcelona queden prohibits i fins al 1970 se celebren en la clandestinitat.[19]
• 1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà.[17]
• 1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà.[17]
• 1947 Supeses les edicions de Marià Manent per estar en català.[17]
• 1948, 25 de desembre, la censura espanyola prohibix informar de la mort de Pompeu Fabra i no s’admeten les esqueles als periòdics.[17]
• 1952 Se segresta la revista Aplec. El governador de Barcelona, Felipe Acedo, els dius als editors: ¿Ústedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?[21]
• 1953 Es prohibix a València la revista Esclat per estar en català, tot i que acabà publicant-se clandestinament.[22][23]
• Es prohibix l’edició d’una novel·la de Miquel Llor per estar en català.[23]
• 1955, 2 de setembre. Fase preliminar de la segregació del Bisbat de Lleida: el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum agrega els municipis catalanoparlants de Mequinensa i Faió a l’arxidiòcesi de Saragossa. La segregació es completaria durant l’anomenada “transició democràtica”. La persistència de l’episcopat espanyol, acompanyada de la passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes, va aconseguir trencar 800 anys d’homogeneitat del Bisbat de Lleida, separant la Franja de Ponent del seu territori històric i cultural i obligant-la a incorporar-se a un nou bisbat situat fora de l’àmbit cultural català.
• 1956 Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà.[17]
• 1957 Al Registre Civil els noms només seran en castellà.
• 1961:
• Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català.[24]
• La junta directiva de la Federació Catalana de Muntanyisme és destituïda per la Delegación de Educación Física y Deportes espanyols en assabentar-se que les seves assemblees es feien en català.
• 1968 Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l’Eurovisió.[25]
[modifica]
Finals del segle XX
• 1978. La Constitució Espanyola relega a un paper secundari el català en els territoris on és llengua pròpia, ja que el castellà es referma com a llengua oficial de tot l’Estat i l’única que els espanyols tenen l’obligació de conèixer (art. 3.1), si bé permet que els estatuts d’autonomia reconeguin d’altres llengües com a cooficials a les respectives comunitats autònomes (art. 3.2), però assolint un rang secundari de “dret” i no d'”obligació”.[26]
Malgrat aquests fets, el rei d’Espanya va declarar el 2001: «Mai no fou la nostra llengua d’imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat llibèrrima, l’idioma de Cervantes.».[27]
• 1976-2008. Es publiquen almenys 149 Reials Decrets i altres normatives per garantir l’obligatorietat de l’etiquetatge de productes alimentaris i d’altres en castellà front a l’única llei que hi ha, per exemple, a Catalunya.[28]
• 1986. Llei de patents que obliga el castellà en la documentació prestada.[29]
• 1989. Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
• 1995. La Llei 30/1995 d’ordenació i supervisió de les assegurances privades. Obliga que les pòlisses siguin en castellà.
• 1995, 17 de setembre. Fase final de la segregació del Bisbat de Lleida amb el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione, 84 parròquies cultural i tradicionalment catalanes del Bisbat de Lleida a la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca havien de passar immediatament al Bisbat de Barbastre-Montsó.[30]
• 1998, 15 de juny. Segregació definitiva del Bisbat de Lleida. Les últimes 27 parròquies catalanoparlants de la Franja de Ponent passen al bisbat de Barbastro-Monzón.[30]
[modifica]
Segle XXI
• 2001 El Tribunal Superior de Madrid, nega a un ciutadà català, el dret a disposar del document d’identitat en català i el passaport, per un defecte de forma.[31] Un temps després tots els DNI a Catalunya en faran en castellà i en català, figurant sempre primer el castellà.
• 2005, 20 d’abril, un jove de 16 anys de Xàtiva és retés per la Policia Nacional a la porta del seu institut i conduit a la Comissaria de Xàtiva, per parlar en català. Segons el menor, els agents el comminaren a «parlar en cristià».[32]
• 2006, 15 de juliol, segons informa el diari Levante un jove d’Ondara que es va negar a parlar en castellà en un control policial a El Verger rep dues multes per no comunicar un canvi de domicili i per tindre l’assegurança caducada (eren les 0:30 i li acabava de caducar).[33]
• 2007, 23 d’abril, entra en vigor el nou Estatut d’Autonomia d’Aragó que no reconeix l’oficialitat del Català a la Franja de Ponent.[34]
• 2007, 24 d’agost de 2007, Xavier Pons, regidor d’Ondara, denuncia assetjament de la policia per parlar català, durant un control de què va ser objecte.[35]
• 2008 Escola Valenciana denuncia que 70.000 alumnes al País Valencià han de deixar d’estudiar en català quan passen a secundària per la “mala planificació” de l’adminstració, que té un professorat bilingüe en només el 64%. 24,9% dels alumnes valencians estudien en català al curs d’enguany.[36]
• 2008 Manifiesto por una lengua común.[37] signat per intel·lectuals espanyols, que defensa la asimetria política entre el castellà i les altres llengües cooficials .
• 2008, 26 de setembre de 2008, grups vinculats al Grup d’Acció Valencianista i a España 2000 agredixen als assistents al Correllengua de Gandia amb insults i pedres. Com a conseqüència, Maite Peiró, regidora del Bloc Nacionalista Valencià d’Alqueria de la Comtessa es ferida al cap i ha de ser traslladada a l’Hospital Francesc de Borja.[38]
• 2008 Dos joves de Banyoles i Girona són jutjats a l’Audiència Nacional a Madrid, el jutge José María Vázquez Honrubia no va permetre que declaressin davant la voluntat de fer-ho en català. El judici finalment fou anul·lat per aquest fet que havia provocat la indefensió dels processats.[39]
• 2008 Declaració de l’Académie Française.[40]
• 2009, juliol, la Plataforma per la Llengua va denunciar que l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) els havia vetat la seva darrera campanya publicitària, la que duia per lema El català suma i que llançava en motiu dels quinze anys del naixement de l’entitat.[41]
• 2009, juliol, el sindicat CCOO de Catalunya presenta un recurs de cassació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) només en català. Aquest tribunal va presentar una diligència en la qual donava deu dies hàbils a CCOO per presentar el recurs també en castellà. Davant d’això, el sindicat va presentar un recurs de reposició basat en la infracció de diversos articles legals, així com de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries. Finalment, el desembre, el Tribunal Suprem (TS) va reconèixer el dret del sindicat CCOO de Catalunya a presentar un recurs de cassació només en català.[42]
• 2009, setembre, es difon que, segons una denúncia presentada, un Guàrdia Civil agredeix un jove a l’Aeroport de Palma per no parlar en castellà.[43]
• 2009, setembre, una dona que feia el DNI al seu fill és detinguda per parlar pel mòbil. La dona ha denunciat que, en realitat, el motiu era que parlava en català [44]
• 2009, octubre, en un judici a Elx, la jutgessa i el fiscal menyspreen la utilització del català per part d’un veí d’Alacant i el comminen a usar el castellà, afirmant que tenia “el deber y la obligación de hablar la lengua oficial en todo el estado”, malgrat que la llei digui el contrari.[45]
• 2009, octubre, el Partit Aragonès Regionalista (PAR), que forma part del govern aragonès en coalició amb el PSOE, pretén denominar «aragonès» al català de la Franja i fer desaparèixer qualsevol referència al català. Va arribar a afirmar en una nota que els seus col·lectius locals “reclamen respecte i reconeixement per a l’aragonès que es parla en la zona oriental, i rebutjar frontalment i sense pal·liatius la imposició com a llengua pròpia i històrica d’Aragó”.[46]
• 2009, octubre, La Federació d’Associacions de la Tercera Edat de Catalunya (FATEC) va suspendre temporalment la seva participació dins la Confederación Española de Organizaciones de Mayores, en protestar per una declaració del president de CEOM relacionada amb la política lingüística del govern català. Després de un procés Jurídic intern, la Confederación Española de Organizaciones de Mayores va expulsar la federació catalana. Mitjans de comunicacions com ara, Avui han expressat que la FATEC va ser expulsada per defendre el català.[47]
• 2010, maig, França i el Poder Judicial espanyol demanen als tribunals de Catalunya que no remetin sentències en català. França només accepta, al marge d’el francès, l’anglès, l’italià, l’alemany i el castellà, i “no acceptarà cap altra llengua”.[48]
• 2010, 9 de juliol, es fa pública la sentència del TC respecte l’Estatut de Catalunya: entre altres imposicions estableix que el català no és la llengua preferent de l’administració a Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu.[49][50][51]
• 2010, 11 de novembre, Espanya es nega a complir els acords per les traduccions al català a la UE. El govern espanyol admet que és una decisió plenament conscient i avisa que no té cap intenció de complir-los. El secretari d’Estat espanyol per a la UE ho justifica per la crisi econòmica.[52]
• 2010, 22 de desembre, el Tribunal Suprem espanyol fa pública una sentència segons la qual el castellà seria també llengua vehicular en l’escola catalana. Fa perillar la immersió lingüística, avalada per la UE després de la votació de “Multilingualism: an asset for Europe and a shared commitment” [53] i escollida democràticament pel Parlament de Catalunya el 1983.
• 2011, gener, vint anys després dels compromisos adquirits el 28 de gener de 1991 per la Unió Europea que demanaven un tracte diferenciat per a la llengua catalana, coneguts com a resolució Reding, no s’han complert ni de lluny. Amb l’entrada dels nous països a la UE, ara són llengües oficials molts idiomes que tenen molts menys parlants que el català. Ni tan sols hi ha versió catalana del Tractat de Lisboa, que va entrar en vigor el 2009. Horitzó Europa va enviar l’any passat cartes escrites en català a les institucions europees i algunes van tornar escrites en castellà o francès. Altres, com la de la Comissió Europea, no van tornar.[54]
• 2011, 20 de gener, Alícia Sánchez-Camacho argumenta que està en contra de que es parli català al senat per raons econòmiques, la traducció comporta una despesa de 350.000 euros anuals, i que el castellà és la llengua comuna per a tothom pugui entendre’s.[55]
• 2011, 28 de gener, ADIF no atén una consulta d’un passatger discapacitat per ser en valencià i no parlar en cristiano.[56]
• 2011, 2 de febrer, es difon que, segons una denúncia presentada davant el Síndic de Greuges del País Valencià, un metge d’urgències d’Alcoi es va negar a atendre a un home de 80 anys perquè s’expressava en català i no en castellà. El síndic de greuges no ha pogut constatar la realitat dels fets denunciats.[57]
• 2011, 12 de febrer, Raül Agné, entrenador del Girona Futbol Club, abandona la roda de premsa del partit que ha guanyat al camp de l’Osca perquè no el deixen respondre en català després d’haver respost algunes preguntes dels periodistes locals en espanyol.[58] L’endemà, el CD Huesca es posà del costat dels periodistes que no van permetre que parlés en català i va carregar contra Agné per “negar-se a contestar en castellà”.[59]
• 2011, 16 de febrer, l’Associació de Pares d’Alumnes de l’escola pública de la Catalunya del Nord denuncien l’asfíxia del català a l’ensenyament i recorden que 1 de cada 4 famílies volen un ensenyament bilingüe però només l’assoleixen un 5% dels alumnes.[60]
• 2011, 16 de febrer, els presentadors del programa Zona Champions, de la televisió pública Telemadrid, van queixar-se que Guardiola contestava preguntes “en tots els idiomes menys en castellà” en la roda de premsa posterior al partit contra l’Arsenal a Londres. “Ha parlat en català, en anglès, en francès, fins i tot en italià, però res de castellà. No els el podem posar perquè no l’entendrien. És una pena”, anuncien. Instants després, el reporter que tenen a Londres els avisa que Guardiola, finalment, està parlant en castellà i hi connecten de seguida, però no hi arriben a temps. “És clar, si només respon en castellà una de cada vint preguntes, no hi ha manera”, es queixa el presentador. I promet que ho tornaran a intentar “quan Guardiola tingui un altre moment de lucidesa hispana”.[61]
• 2011, 23 de febrer, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va denunciar que la Generalitat valenciana incomplia sistemàticament la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) i l’Estatut del País Valencià ja que no garantia l’ensenyament en valencià en igualtat de condicions amb el castellà com garantia en teoria el marc legal.[62]
• 2011, 11 de març, l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia va denunciar que l’ús del català als jutjats i als tribunals de justícia catalans estava experimentant un retrocés i era “pràcticament inexistent”. El 2009 només el 16 % de les sentències es van dictar en llengua catalana.[63]
• 2011, 15 de març, el TSJC suspèn parts del reglament lingüístic de la Diputació de Girona on s’hi estableix que els rètols, impressos i actuacions internes de la institució han de ser en català.[64]
• 2011, 22 de març, el PP titlla «d’intolerable» que es parli en català al Congrés de Diputats. José Bono compara parlar castellà amb la llei del Tabac: “les lleis encara que no li agradin s’han de complir”.[65]
• 2011, maig, José María Aristóteles Magán, jutge de Lleida, va dir que considerava “una falta de respecte i de mínima educació” fer servir la llengua catalana als jutjats.[66]
• Actualitat Actualment els ciutadans de Catalunya i de la resta dels països de llengua catalana poden disposar d’un passaport en 22 llengües, però no en català.
[modifica]

PS Te’n puc enviar moltes més, però seria massa llarg

Me sembla que qui s’ha retratat ets tu.
Però com que crec que humanament no té remei, que Deú vos beneesca i vos faci obrir els ulls, si anau errats, i el cor, si és que actuau de mala voluntat

Salut

Qui no té arguments per respondre diu que allò que li han dit es palla

Salut

José Manuel Blecua, director de la Real Académia Española de la Lengua, a l’agència EFE dia 20 de desembre del 2010

“El catalán tiene que sobrevivir. No se trata de vivir, sino de sobrevivir y la inmersión lingüística es de las pocas cosas que le permite hacerlo”,

“es necesario proteger el catalán, sobre todo en la normalización lingüística”. “La única manera de integrarse en Cataluña es hablar el catalán”,

Declaracions a El periódico de dia 10 de març del 2011

Es el catalán el que está en una posición más débil frente a la potencia del castellano y que necesita ayuda, ………………….. Eso explica por qué se utilizan procesos como la inmersión lingüística.

“Yo, que soy el catedrático de Lengua Española más antiguo de Catalunya, no me siento perseguido, sino más bien todo lo contrario”.

4) El único y real propósito de los que, como tú, intentáis darle esa connotación SENTIMENTAL al hecho de practicar una cultura es la de conseguir ADEPTOS para que, en el futuro, vuestra cultura se siga practicando… Pero NO TENÉIS NINGÚN DERECHO A LUCHAR POR ESO… Sí, lo digo bien en mayúsculas para ver si lo podéis entender algún día… Un ejemplo muy sencillo: Si a ti te gusta la pintura abstracta o la música clásica (aspectos culturales claramente minoritarios en nuestra sociedad) NO PUEDES OBLIGAR a la gente a que pague por asistir a eventos culturales de ese tipo u obligar a la gente a que los practique a cualquier nivel. Para una mente realmente tolerante, es muy fácil de entender.

6) Concluyendo, una CULTURA SE DISFRUTA, pero no se AMA, si con eso pretendéis IMPONERLA a quien no la quiera disfrutar. Y finalmente, si en base a ese respeto vuestra lengua se pierde o se “recombina” en la forma y tiempos que sean, pues bienvenidos sean, por supuesto. Sea la lengua que sea.

LA LENGUA NO ES DE LA TIERRA… Por lo tanto, NO EXISTEN LENGUAS PROPIAS DE NINGUNA TIERRA… Como mucho, existen POBLACIONES ORIGINARIAS de ciertas culturas, incluidas las lenguas, por supuesto. Pero eso no significa que esas culturas no puedan EVOLUCIONAR en función de la evolución de esas poblaciones… Esto es un grave error que parece que realmente os creéis, aunque estoy seguro que muchos de vosotros lo utilizáis para seguir manipulando.

La Declaración Universal de los Derechos Lingüísticos, por todo lo expuesto, está totalmente OBSOLETA y llena de errores. El principal y más notorio error es considerar que la LENGUA ESTÁ LIGADA A UN TERRITORIO… Como dije antes, las lenguas, como mucho, se originan en unas poblaciones concretas y cuando esas poblaciones cambian (por las causas que sean), las lenguas que emplean esas poblaciones también DEBERÍAN cambiar de forma natural a esos cambios en la propia población.

No había ningún CONSENSO… Mentís descaradamente… La sociedad mallorquina (y otras que han sido bombardeadas por el nacionalismo implacable) vivía muy en paz, con una real “bi-culturalidad” de facto… El consenso se rompió cuando vinisteis los INTOLERANTES, disfrazados de demócratas, a IMPONER vuestro “pensamiento” con falsos/instintivos pretextos territoriales (“la lengua de la tierra”, y otras estupideces similares).

“i fer el joc als interessos del capital financer internacional.”…. ¿Qué chorrada es esa? Me encantaría leer una explicación razonable a semejante estupidez…

Para acabar, yo también tengo un PS:

“La Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL) diu que llengua pròpia d’un territori és la llengua de la comunitat històricament establerta en aquell espai.”

Ok, “aceptando pulpo”, en Mallorca la lengua propia es el árabe, o incluso los “gruñidos” de los primeros hombres prehistóricos que la poblaron inicialmente…

Si es que la gente, cuando ve algo como “Declaración Universal de los Derechos….” ya deja automáticamente de pensar! jejeje… Me río por no llorar, claro.