FAPA Mallorca vol comunicar les seves reflexions posteriors en relació a l’audiència que va tenir amb la presidenta del Govern Balear i el Conseller d’Educació, dimecres dia 27 de setembre. Vàrem poder fer una valoració general de l’estat del sistema educatiu i dels seus problemes i reptes més immediats i en relació al futur. Valorem positivament que una bona part d’aquestes reflexions fossin compartides i que partim d’una diagnosi inicial comuna i amb un full de ruta també bastant paregut i amb un objectiu clar, la millora del sistema educatiu a la nostra comunitat. Les discrepàncies sorgeixen quan parlem de la concreció en relació a la solució dels problemes actuals i a la velocitat dels canvis a realitzar. Tenim molt clar que quan un Govern fa seva la idea de l’educació com una prioritat bàsica això s’ha de poder mostrar de manera clara. Els canvis són evidents en relació a anteriors legislatures: l’intent de posar unes bases fermes per poder fer aquests canvis amb l’estabilitat dels professionals de l’educació, amb la construcció d’infraestuctures que donin respostes a les necessitats d’ara i a les que poden venir, amb l’intent de donar peu a un repartiment equitatiu de l’alumnat entre els centres públics i concertats, etc. I tot això, en la majoria dels casos, partint del diàleg amb els diferents actors de la comunitat educativa i donant la cara quan hi ha problemes i no fent com si no existissin.
Però, i aquí ve la nostra principal discrepància amb la posició del Govern, si deim que l’educació és una prioritat això vol dir, segons nosaltres, que s’ha de demostrar als pressuposts d’aquesta comunitat. Quan parlem de problemes s’han de tenir solucions previstes i s’han de tenir eines per fer efectives aquestes solucions i, com en molts de casos és obvi, aquestes eines són econòmiques, consisteixen en la capacitat de tenir diners per fer les inversions necessaris i de tenir els recursos humans per poder dur-les a terme. Per aquest motiu, la nostra principal reivindicació a aquesta audiència va consistir en el #MÉSdeMIL, en la necessitat de prioritzar (i sabem que també existeixen altres àrees prioritàries dins del Govern) el pressupost educatiu. Per desgràcia la resposta no va ser la que nosaltres esperàvem. D’una manera clara i sense amagar-se es varen plantejar les dificultats en relació a la inversió, els límits que marca el govern de l’estat, els compromisos ja fermats per part d’aquest govern que suposen una despesa econòmica i que impedeixen que l’augment pressupostari es pugi dedicar a totes les àrees que així ho necessiten. Com és obvi aquesta resposta no ens va satisfer i ens va decebre. Qualsevol augment pressupostari en una àrea implica que les altres àrees no es puguin veure igualment beneficiades i això pot dur a noves reivindicacions, però això ja es sabia abans de fer les promeses electorals i de fer declaracions on s’assenyala com a prioritària a l’educació i més quan prenem en consideració la situació actual, amb un augment del número d’alumnes com no està patint altra comunitat autònoma, amb un dèficit històric d’infraestructures i d’inversió que suposa un fre constant al nostre desenvolupament i a les oportunitats de tots els nostres fills i filles.
Per tot això, continuarem amb la nostra reivindicació i amb la nostra lluita per la dignificació del nostre sistema educatiu i el nostre lema serà #MÉSdeMIL.
