FAPA Mallorca vol reflexionar en relació al procés d’escolarització del curs 2018/19 i la publicació dels llistats definitius d’admesos i exclosos a cada centre. Primer de tot volem donar la benvinguda a totes les famílies i a tots i totes els infants que s’incorporen al nostre sistema educatiu per primera vegada sigui al primer curs d’Educació Infantil com altres. En segon lloc la Conselleria d’Educació ha fet públiques les dades en relació als percentatges d’admesos en primera opció superant el 90 % de sol·licituds que han aconseguit el centre que havien triat en primer terme. En principi aquesta dada pareix molt positiva però què passa quan anem un poc més enllà? En primer terme podem observar fent un ràpid repàs a l’hemeroteca que aquesta xifra es repeteix curs darrera curs i que qualsevol responsable polític de la Conselleria d’Educació es felicita per ella i assegura que això demostra que el procés i el sistema d’escolarització respon a les demandes de les famílies. Això ens podria fer sospitar alguna cosa quan no es correspon amb la percepció de moltes famílies però tampoc amb les declaracions d’aquests responsables polítics que en un sentit o en un altre realitzen canvis en el procés i es plantegen altres maneres de realitzar-ho.
En segon terme sempre hem de recordar que les dades per si totes soles no són suficients per entendre una realitat tan complexa com aquesta. I ens plantegem allò que es planteja qualsevol família quan ha d’iniciar aquest procés i s’incorpora al sistema educatiu: ens convé posar un centre com a primera opció en el que les meves possibilitat d’accedir siguin molt altes o m’arriscaré a demanar un centre en el que les meves opcions no estan assegurades? Tot i que moltes famílies poden optar per la segona opció la realitat és que la majoria opten per la primera. Això vol dir que el procés és satisfactori? Segurament no però les dades són les dades i podem dir públicament que el sistema funciona.
La nostra Federació té molt d’interès, que ja ha demostrat al llarg d’aquests anys, en fer feina per aconseguir un sistema d’escolarització equitatiu, que sigui durador en el temps i fruit del consens de les diferents parts de la comunitat educativa i de la comunitat política, per evitar canvis continuus al llarg dels anys. Però, també volem anar més enllà. Com aconseguim que la satisfacció de les famílies pugui ser més elevada? Aconseguint que tots els centres educatius tinguin unes condicions similars i, per tant, no m’hagi de plantejar com a mare o com a pare si aquesta tria i el centre en el que aconseguix plaça escolar sigui determinant pel futur del meu fill o filla. L’existència de centres de primera i de segona per desgràcia és un fet en el nostre sistema i és comú a les diferents xarxes, tant centres públics com sostinguts amb fons públics. Si no ataquem aquest fet, si no es fa una aposta valenta per part de les nostres institucions de tipus pressupostari, de recursos personals, de recursos materials, de recursos formatius, etc., per aconseguir que aquests centres on es concentren més dificultats puguin fer feina en les millors condicions possibles i superar aquestes problemàtiques ja existents els càlculs de les famílies continuaran essent iguals i les desigualtats en el nostre sistema continuaran reproduint-se curs darrera curs.
