Com a persona que comparteix la feina de la Junta de FAPA Mallorca des de fa molts d’anys, he viscut els diferents debats i gestions de pactes per a l’educació des de diverses legislatures. Fins ara la filosofia central dels diferents pactes, era proposar un seguit de punts, que en el supòsit que fossin acceptats per les diferents forces polítiques, es suposa que servirien per donar una certa estabilitat al sistema educatiu i evitar les bandades i canvis de lleis, que contínuament anam suportant.
Aquesta filosofia encara hi era present al document que a l’any 2011 signà FAPA amb diverses entitats i que es comprometé també el PP a respectar. Ni tots els sindicats de l’ensenyament ni tots els partits ho varen subscriure. El cert es que quan el PP va veure que tenia la majoria parlamentària, malgrat que no la majoria social de la població, se’n va riure d’aquest pacte, de la voluntat de dialogar abans d’implementar reformes educatives, i menyspreà significativament a totes les entitats que el signaren.
El PP ha aconseguit amb la seva prepotència i amb el seu dogmatisme, que la pràctica totalitat de la comunitat educativa s’oposés a les seves polítiques absurdes i arbitràries en el terreny educatiu. A la vegada, la magnitud dels atacs i la preocupació generada a la comunitat educativa, van anar abonant una idea força que de manera autònoma, es concretà de manera diferent a cada illa. No calia tan sols resistir. Havia que assentar les bases per treballar d’una altra manera en el mon educatiu. La comunitat educativa no podia resignar-se a ser un simple element passiu d’aplicació de normes, com la concebia el govern del PP. La comunitat educativa tenia l’obligació moral de reivindicar el seu protagonisme pedagògic, els seus drets democràtics i el seu concepte ètic sobre el què significa educar.
I així es començaren a gestar les diferents alternatives a cada illa, amb el paper destacat de Menorcaedu21, i que han acabat confluint en el tercer esborrany de text sobre el Pacte per a l’Educació. Un tercer esborrany que ha estat ratificat després de les consultes internes de les diferents entitats signatàries. Un text que no han volgut subscriure el PP ni Ciutadans. Si l’han subscrit el PI, PSOE i MÉS. PODEMOS en principi no el subscriu però diu que encara ho ha de ratificar i GUANYEM tampoc el subscriu.
Tal volta alguna gent no ha percebut el canvi profund de filosofia d’aquest Pacte. No es pretén demanar una adhesió incondicional dels partits a uns principis de política educativa de cara a aconseguir la “pau educativa”. Les entitats signants no han fet una feinada de més de dos anys de debats i correccions, per quedar-se tan sols en una publicació i per sortir en una foto. Aquest text es un missatge d’autoafirmació pel qui el vulgui entendre. Cap força política, guanyi qui guany en les properes eleccions, podrà fer res de profit en polítiques educatives, sense tenir en compta a la comunitat educativa. Es podrà col·laborar amb ella o enfrontar-se a ella. El que ja mai podrà fer ningun, és ignorar-la.
Aquest document de Pacte no està per arxivar. Està per treballar-lo, analitzar-lo, millorar-lo, intentar aplicar-lo i per rebre moltes més aportacions de sindicats i plataformes que es vulguin sumar. A l’assemblea extraordinària de FAPA a on es ratificà el document, les maneres de fer-lo i com seguir treballant-lo, vaig exposar que per a mi, el millor títol que caldria donar al document seria el de “Bases per a una gestió democràtica de l’educació pública”. Un document que serveix per marcar les línies grosses del que hauria de ser una certa autogestió democràtica de la comunitat educativa, fins i tot, en un context legal totalment desfavorable. No diguem el que podria arribar a ser, en un marc legal completament diferent.
No hi cerqueu solucions immediates, ni alternatives “d’esquerres” al document. Es un document de reflexió estratègica, de metodologia educativa, de regles de joc democràtiques i participatives, de voluntat per a diagnosticar i corregir defectes estructurals de l’actual model educatiu, de reconeixement del català com a llengua vehicular de l’ensenyament i de l’autonomia dels centres per aplicar el Pla lingüístic al seu entorn social…El contingut del text es manifestament millorable pel que fa a l’educació de 0 a 3 anys i sobre la participació dels alumnes en la gestió dels centres…Sent molt important el que diu aquest tercer esborrany, no me preocupa actualment les mancances del seu contingut. Es un document obert a un quart, cinquè, sisè esborrany…Un document que qualsevol polític, funcionari de conselleria, director, APIMA, docent…hauria de tenir sempre al devora com a document de consulta. I no tan sols pel que diu, que és pot estar d’acord o no, en determinades propostes o formulacions, sinó pel que hi ha al darrera: La voluntat de la comunitat educativa de reclamar el seu paper actiu en la gestió de l’ensenyament públic.
Qui hagi de dibuixar el perfil fi de les lleis, decrets, ordres, de les polítiques educatives, convé que ho tinguin en compte. També tots els agents socials que composam l’espina dorsal de la comunitat educativa. En aquesta proposta de Pacte no interessa tan el que es vulgui sumar o no a la foto. Interessa el que es vulgui sumar o no, a la feina que es proposa endegar. El qui reconegui el rerefons d’esforç generós i de responsabilitat que hi al darrera. El qui enlloc de criticar la baixa altura del primer escaló aconseguit, ho valori com la primera pesa de l’escala necessària, per poder arribar a uns objectius més ambiciosos i molt difícils d’assolir .
Mai la comunitat educativa a les Illes havia aconseguit l’autoconsciència de la força potencial que comporta la seva organització i la seva articulació. Aquest es el principal mèrit, que al meu parer té aquest projecte obert de Pacte. I per això té tot el meu suport.
Com a persona que comparteix la feina de la Junta de FAPA Mallorca des de fa molts d’anys, he viscut els diferents debats i gestions de pactes per a l’educació des de diverses legislatures. Fins ara la filosofia central dels diferents pactes, era proposar un seguit de punts, que en el supòsit que fossin acceptats per les diferents forces polítiques, es suposa que servirien per donar una certa estabilitat al sistema educatiu i evitar les bandades i canvis de lleis, que contínuament anam suportant.
Tal volta alguna gent no ha percebut el canvi profund de filosofia d’aquest Pacte. No es pretén demanar una adhesió incondicional dels partits a uns principis de política educativa de cara a aconseguir la “pau educativa”. Les entitats signants no han fet una feinada de més de dos anys de debats i correccions, per quedar-se tan sols en una publicació i per sortir en una foto. Aquest text es un missatge d’autoafirmació pel qui el vulgui entendre. Cap força política, guanyi qui guany en les properes eleccions, podrà fer res de profit en polítiques educatives, sense tenir en compta a la comunitat educativa. Es podrà col·laborar amb ella o enfrontar-se a ella. El que ja mai podrà fer ningun, és ignorar-la.
