Avui fa 8 anys de la manifestació del 29 de setembre de 2013 contra les agressions del Govern a l’educació, un dia que hem recordat a la roda de premsa que ha convocat l’OCB amb representants de les entitats que hi vàrem treballar juntes. Cal recordar que vàrem arribar al 29S com a resposta a una situació insostenible d’assetjament contra tota la comunitat educativa (directors i docents, famílies i alumnat) per part del Govern d’aquell moment.
FAPA Mallorca ja duiem molt de temps fent xerrades als centres educatiu i reunions amb associacions per tal de conèixer les retallades que patien i explicar-los el que ens venia damunt amb:
- la LOMCE i les seves revàlides,
- la Llei de Símbols i el Decret de Convivència,
- uns ajuts de menjador convocats a deshora i amb un import ridícul,
- centres educatius abandonats per l’Administració que queien a troços i que es quedaven petits,
- retallades del personal d’atenció a la diversitat,
- retirada d’ajuts que impossibilitaven a les associacions fer la seva tasca i organitzar activitats extraescolars,
- uns directors expedientats per no plegar-se a les imposicions de l’Administració,
- una Administració que es negava a qualsevol diàleg,
- i, per acabar, la imposició de un model lingüístic ridícul com va ser el TIL.
Treballàvem en coordinació, en el Grup de Treball Unitari, amb els sindicats, associacions de directors, inspectors, cooperatives ensenyament, la Crida i després amb la incorporació de la Assemblea de Docents. En aquell moment la nostra força va ser anar junts, sumar esforços per a uns objectius comuns. Vàrem donar suport als docents com a famílies durant les seves vagues, que enteníem com les nostres, amb les AMIPA i les FAPA com a al·liades per fer accions com les tancades als centres, manifestacions, aules buides per donar aire als docents, activitats per recollir fons per a la caixa de resistència…
Malgrat tot, vàrem haver d’esperar fins el 2015 per aconseguir desfer-nos d’un president que no estimava l’educació, i encara patim politicament a molta part del seu equip. Un cop aconseguit un canvi de govern, tot és qüestió d’expectatives. Companys que estaven a les mateixes organitzacions varen passar a ocupar càrrecs públics amb l’objectiu de millorar l’educació des del Govern, però això tampoc ha estat garantía de res. Així i tot, noltros no ens presentàrem a eleccions. Les famílies que ens donaven suport no ho feien pensant en un partit en concret, sinó en que els nous governants aprenessin la lliçó i no governessin d’esquenes a la ciutadania.
On som ara? Volem ser positius i reconèixer que s’han aconseguit moltes fites, malgrat no poguem donar per acabada la nostra feina.
El TIL es va derogar, com la Llei de Símbols i el Decret de Convivència; van desaparèixer les revàlides i desprès la LOMCE; tornam a tenir els consells escolars amb poder de decisió real; fins i tot, el Consell Escolar de les Illes Balears és pioner a l’estat en tenir una presidenta triada democràticament pels seus membres.
Tenim espais de participació: la mesa de diàleg amb les famílies, de directors, de concertada… que segurament poden millorar-se, però que ens garanteixen un espai de diàleg i que podrem fer servir si també si en algún moment futur l’educació torna a estar en perill. Existeixen canals de comunicació amb la Conselleria d’Educació, amb millor o pitjor encert segons les ocasions. però és accessible, igual que ho ha estat la Presidenta Armengol.
S’han invertit milions en infraestructures, reformes, accessibilitat, ampliacions i noves construccions i retirada d’amiant, encara que segueixen essent insuficients; s’ha augmentat en 1.500 el nombre de docents a les illes, encara que segueixen essent insuficient; s’ha avançat molt a l’educació 0-3, amb l’impuls de la Plataforma 0-3 i les FAPA; els ajuts de menjador han augmentat, de 800.000€ als 7 milions actuals; hem recuperat els ajuts a les AMIPA i a les federacions, les dotacions econòmiques als centres i, fins i tot, el fons d’emergència social.
Però encara tenim reivindicacions molt vives:
- Treure la nostra llengua del debat polític i que l’escola sigui el lloc per aprendre-la i estimar-la, no per crear conflictes ni enfrontaments entre la comunitat educativa.
- Programes efectius de reutilització de llibres i material didàctic i que el cost de la digitalització no caigui en les famílies.
- Seguim amb problemes de atenció a alumnat amb necessitats i estam molt lluny d’una inclusió real.
- Tenim problemes de espais i ràtios a unes Illes Balears que cada any reb entre 2000 i 3000 nous alumnes, mentre altres comunitats formen part de l’espanya que se buida…
- Els docents segueixen reclamant millores salarials, les places necessiten consolidar-se per donar estabilitat als projectes i necessitam un pressupost d’educació més elevat.
- Tenim un Pla de Conciliació i Corresponsabilitat 2021/2024 pioner a l’estat espanyol, però que ara hem de demostrar que se pot convertir en una realitat.
- Tenim en tràmit una Llei educativa que necessita un ampli consens, però que si les negociacions polítiques la buiden de significat no serà l’instrument de transformació que l’educació necessita.
- S’ha treballat en innovació, però no veim aquells canvis a nivell pedagògic que esperavem com a famílies, i no sabem cap a on anam, ni si les noves generacions aconseguiran un èxit educatiu de qualitat o si aniran passant curs rere curs sense majors canvis, depenent del centre que els hagi tocat.
A l’educació els reptes son infinits.
Tal vegada pel camí hem perdut l’esperit del 29S. Per un espai de temps vàrem creure que erem iguals i que anavem a una i que tots érem Comunitat Educativa, un esperit que vàrem poder continuar al moviment d’Illes per un Pacte.
Encara que a vegades s’oblidi, les famílies hem format part d’aquesta comunitat educativa activa i que se reivindica des dels principi, i hi continuarem estant perquè el que hi ha en joc és el que més estimam: els nostres fills i filles.
Aquí podeu veure la intervenció completa, i al canal d’ONA Mediterrània la de tots els assistents.
