ASSEMBLEA DE BATLES DE MALLORCA

Estic totalment d’acord amb “Madre”, i amb “Begoña”
No per cridar vol dir tenir més raó, hi ha moltíssims pares que no se manifesten a favor del Til per por a represàlies,
Som molts que no esteim d’acord amb aquesta vaga.
Volem que deixin de jugar amb els nostres fills, i fer una vaga demostra es poc interès que ténen per l’ensenyança.
Que facin vaga dissabtes, diumenges, festius. però que no perjudiquin més i facin feina amb ganes i que demostrin sa seva professionalitat que per això cobren.

Totalmente de acuerdo con “Madre” y con Begoña. Somos muchos los que pensamos así. No pienso apoyar la retirada de una ley que vela por el tratamiento equitativo de las lenguas, y por tanto, por el derecho a no exclusión ni discriminación. Y mucho menos pienso apoyar a los que defienden actitudes delictivas como la insumisión. Se os va de las manos queridos …

Begoña, tot això que fas millora l’educació dels teus fills, jo te deman què fas perquè el sistema educatiu millori, perquè el teu centre millori.

Queixar-te? Això és tot? Dir que els altres ho fan malament?

I no te preocupis que les lleis i avantprojectes ens les llegim tots, i no anam en “manada”.
I no ens creim el que diuen els professors perquè “por algo serà”, ni som tan prepotent com per creure que la meva opinió particular és la que val.

Escoltam els professionals, i no me diguis ara que TOTS són uns izquierdosos que volen derrocar el Govern, i escoltam els professors perquè confiam amb ells. Però amb tot això ens formam la nostra opinió, raonada i argumentada.

Diguès quins professionals del món de l’educació avalen el TIL?
Diguès quins professionals del món de l’educació avalen que per conèixer igual dues llengües s’han d’estudiar amb un 50% d’hores cada una?

Opino igual. Hace unos meses pedí al presidente de la FAPA que tuvieran en cuenta a las familias que queremos el TIL pero también queremos reivindicar una educación de calidad. En vez de eso se nos ha presionado para no llevar a nuestros niños al colegio.

Información, debate y respeto. Es lo que hace falta.

Como me doy por aludida en tu respuesta, María, te diré que en el resto de las Comunidades Autónomas, en la mayoría, no han tenido NINGÚN problema en implantar el bilingüismo, quizá en un principio les haya costado un poco, pero han mirado en todo momento por el bien de los alumnos y se han entregado al máximo, y te hablaré de Aragón, en la que casi todos los colegios públicos y concertados son bilingües (y no han empezado ahora, sino que hace ya unos años). Quizá sea que en el resto de las Comunidades Autónomas los profesores estén mejor preparados, o les hayan preparado mejor en inglés, pero en 1º de ESO, estudian la mitad de las asignaturas en inglés, la otra mitad en castellano y además, Alemán. En una Comunidad Autónoma como ésta, que vive del turismo, creo que hace ya muchísimo tiempo que se tendría que haber hecho. La excusa que ponen aquí los profesores es que “no pueden prepararse sus clases en inglés en tan poco tiempo” cuando la realidad es que en los consejos escolares del curso pasado, ya quedó claro que el principal problema es que se negaban a dar sus asignaturas en castellano (algo que me parece contrario a toda ley, puesto que las dos son lenguas co-oficiales). En cualquier trabajo tienes que ir reciclándote, y lo que me parece incongruente es que los que se dedican a la enseñanza y deben velar por que los alumnos estudien, se nieguen ellos mismos a hacerlo (vaya profesores tan poco vocacionales tenemos en las islas) Habrá que mirar por qué Baleares está a la cola en Educación en España… Es una pena que haya padres convencidos de que el TIL es la causa de nuestras desgracias, habría que mirar un poco más allá.

Les organitzacions socials tenen els seus mecanismes democràtics i de participació i de presa de decisions; Veig estupefacta com ara n’hi ha que posen en qüestió la representativitat per exemple de Fapa, i de les Amipas. I, ho observ no des de la distància, sinó des de l’experiència que em dóna la meva implicació. Resulta que gent que mai participa a les assemblees de les seves Amipas, que espera des del sofà de ca seva com elles intenten resoldre molts de problemes als centres dels “seus” fills es permeten ara criticar sense pietat.
Efectivament cadascú tria qui el representa i agradi o no, Fapa representa a totes les associacions de pares i mares que hi estan associades/federades. I la decisió de federar-se (en el cas del meu centre) es va prendre en assemblea. De manera Begoña, que la teva proposta “per a millorar l’educació” de influir en l’Amipa del teu centre per deixar de pertànyer a la Fapa no podrà prosperar mai perquè és una decisió que no és competència teva. No sé si m’explic…
Igual passa amb les Amipas i altres entitats. O és que només som socis de les Amipas per rebre un benefici? (descomptes en llibres, activitats extraescolars o escola matinera que organitzen les Amipas perquè l’administració no dóna el servei que hauria de donar?)
He assistit a totes les assemblees de l’Amipa del centre del meu fill de manera que no han de pretendre donar lliçons aquests que ara les desprestigien.
Molt poc saben de què significa associar-se, organitzar-se, crear debat, reflexionar, dialogar, ben poc coneixen la realitat del món de l’associacionisme…
Implicar-se en una Amipa és: Feina, dedicació, dedicar el temps lliure en benefici de tots i clar… això no tothom està disposat a fer-ho però molts estan disposats a criticar-ho.
Des de casa, des del sofà, davant l’ordinador, alguns des de l’anonimat,, altres no, és molt fàcil escriure i escriure…
I no valen excuses tipus “tenc por de que em mirin malament si em posiciono en contra…” perquè molta gent dóna la cara per defensar els drets de tots i totes i això sovint els hi costa atacs que reben de per tot.
Moltes reivindicacions que ha fet l’Amipa del centre del meu fill han servit perquè se’n beneficiïn tots els infants, no només el meu fill. I massa vegada he vist com famílies que ara la critiquen no han mogut ni un dit per fer-los costat en moments difícils. I eren reivindicacions molt importants que afectaven inclús als fills/filles d’alguns d’aquests que ara tiren pestes contra la seva Amipa.
És la democràcia participativa, és no qüestionar els moviments socials que gràcies a les seves reivindicacions s’han aconseguit moltes coses, és respectar la representativitat que tenen; es tracta de crear alternatives per a construir un món millor.
Tothom és lliure de sentir-se o no representat per les associacions que existeixen, cadascú que cerqui la seva, s’impliqui i hi faci feina.
Jo m’he informat, fa anys que m’inform del què passa en educació, he participat a assemblees, debats, conferències, m’he implicat… He tingut informació al meu abast, (que he cercat per tot i que també la Fapa ens ha proporcionat amb debats públics i xerrades als centres), i a partir d’aquí he format el meu propi criteri. Estic en contra del TIL, sí… per què s’ha fet d’esquenes a la comunitat educativa, com la LOMCE. Perquè massa veus expertes ens estan advertint que és una errada. Perquè si em poso malalta vull que sigui el metge qui em digui quin tractament he de seguir per a millorar i no cap polític de torn mogut per altres interessos.
Veig, amb sorpresa, que els atacs es redueixen a una qüestió de llengua. Molts ni parlen de les dificultats a les que s’enfronten els infants amb NEES, de com aquests infants (companys, amics, veïnats dels nostres fills) quedaran pel camí…. ni parlen de retallades en recursos per les famílies més necessitades, de com hi ha centres a qui se’ls han retallat recursos humans i no tenen suport a les aules per ajudar als infants amb NEES, he vist com famílies d’aquestes no han dit mai res quan els seus tutors han estat setmanes i setmanes de baixa sense substitut, he pogut llegir a algunes bandes fins i tot famílies que troben que és igual si es redueixen els continguts en matèries no lingüístiques, que el més important és que aprenguin anglès….
La lluita no ve d’ara … N’hi ha que fa anys que s’hi han implicat… I molts d’aquests són pares i mares de les vostres Amipas, i de la Fapa.
Un poquet de rigor i respecte. Gràcies.

Gracias, Begoña. Estoy con Joana, para apoyar un proyecto educativo que se aplica de manera invasiva en Baleares, me gustaría que la Conselleria lo avalara con informes o argumentos pedagógicos que sustenten y garanticen que la totalidad de los estudiantes lo puedan asumir, así como me gustaría saber en que argumentos pedagógicos se basa para afirmar que dicho proyecto educativo va a mejorar el grave fracaso escolar que sufrimos. Si existieran tales argumentos, ya serían públicos.