Com ja és ben sabut dia 1 de desembre el Congrés dels Diputats va aprovar la creació de l’anomenada Subcomissió per al Pacte d’Estat Social i Polític per l’Educació amb la finalitat d’acordar un text que doni estabilitat al sistema educatiu espanyol i que sigui capaç de consolidar un model educatiu més enllà de l’actual llei educativa i amb el consens de les forces polítiques.
FAPA té molt clar que el consens és la clau per aconseguir millorar el sistema educatiu i, per aquest motiu, ja fa anys que participa en el procés d’Illes per un Pacte a nivell balear. Però hem d’anar alerta perquè els processos no són equiparables.
El procés que s’està donant a nivell estatal presenta unes mancances que no té el procés que hem pogut seguir a les nostres illes.
Així, el procés que hem dut a terme a les Balears ha estat un procés que ha començat des de la base de la comunitat educativa, des de les entitats representatives que han volgut participar, tant des de l’inici com sumant-se posteriorment al procés. En aquest procés s’ha aconseguit un document que ha estat fruit del consens, de llargues discussions, de cessions per una part i per una altra i que ha estat capaç d’aglutinar visions en principi bastant confrontades sobre els models educatius possibles. Aquest procés, a més, ha estat revisat diferents vegades i sempre s’ha realitzat amb la idea que les opinions allà plasmades parteixen de la realitat concreta, no de despatxos de tècnics i assessors.
Davant d’aquesta dinàmica ens trobem amb un procés al final del qual ha de sorgir un pacte legislatiu, una nova llei que reguli l’educació al nostre Estat i que es farà per perdurar en el temps. Per tot això, en teoria aquest procés hauria de gaudir de totes les nostres simpaties, de totes les garanties necessàries per aconseguir un èxit i, òbviament, de partir realment de la realitat del sistema. El que hem pogut veure fins ara no ens convida a l’optimisme.
Primer, ens trobem amb un procés que sorgeix del món polític, sense consens total ja en el seu propi inici i que, per tant, inicia el camí sorgint de la direcció contrària a la que trobaríem més oportuna, que és el camí que va de la base de la comunitat educativa i que arriba al món de la política. En segon terme, la participació dels diferent membres de la comunitat la podríem qualificar de simbòlica. La confederació de la qual forma part la nostra federació, CEAPA, va ser escoltada i interpel·lada a una sessió d’aquesta comissió i, en teoria, aquesta serà tota la seva participació prevista. Nosaltres ja fa estona que exigim que la participació sigui real i que ens escoltin i que puguin fer oïdes sordes a allò que han escoltat no és participar realment.
Així, si es segueix el guió previst creiem que el camí d’aquesta subcomissió no serà el que nosaltres voldríem i els seus resultats tampoc no ho seran.
No s’haurà aconseguit la participació de la comunitat educativa, ni s’aconseguirà un document de consens que perduri en el temps que sigui la base del nostre sistema i que, no només el consolidi, sinó que el millori. Per tot això, no ens cansarem de demanar un canvi als nostres representants, un canvi en el seu concepte de participació, un canvi que faci possible que les famílies, els alumnes, el professorat i, per tant, la comunitat educativa, sigui partícep real dels processos que l’afecten.