A la reunió de presidents o representants d’APIMA del proper dissabte 7 de febrer un dels temes importants que es tractaran serà el primer esborrany del Pacte per l’Educació de les Illes Balears. És un tema prou important pel que vos volem donar la màxima informació possible. Dissabte en parlarem perquè volem conèixer la vostra opinió per orientar el nostre camí.
Podeu consultar el document i tota la informació al blog d’Illes per un Pacte que ha estat disponible des de novembre, subjecte a les aportacions d’entitats i persones. Però vos volem transmetre com hem viscut nosaltres aquest procés, com a part de la Plataforma des dels seus inicis i dels equips de redacció en aquesta darrera fase.
COM HA ESTAT AQUEST PROCÉS?
Ha estat un procés democràtic, obert i transparent, en el qual tots hem pogut participar i aportar tant en el contingut com en les formes de treball.
QUÈ NO ÉS EL PACTE PER L’EDUCACIÓ?
- No és un document reivindicatiu, ni una proposta de simples reformes del sistema educatiu actual.
- No és el sistema educatiu que voldria la gent d’esquerres o de dretes.
- No és un document de mínims o per demanar la derogació de lleis.
Va molt més enllà…
QUÈ ÉS EL PACTE PER L’EDUCACIÓ?
- És una reformulació completa del sistema educatiu, és el model ideal que s’ha consensuat, més enllà de competències, lleis o possibilitats realistes.
- És la proposta de consens de totes les Plataformes i entitats que hi han volgut treballar.
- És el principi d’un camí on la veu l’ha de tenir la societat, tots.
- És la demostració, per primera vegada, de que se pot arribar a acords en parlar d’Educació.
Tots hem fet un exercici de generositat i formar part del Pacte no significa renunciar a la nostra identitat, sinó treballar per a un objectiu més gran: una educació de tots i per a tots.
Com diu Illes per un Pacte: “Pactar és cercar els punts d’acord on tots i totes ens podem trobar. No és reivindicar els màxims de cadascú”.
També vos recomanam l’article de’n Bartomeu Picornell “Un Pacte per al Progrés de l’Educació, no un Pacte de Progrés Educatiu” on explica que “ha de ser un acord per al progrés de l’educació, una mena de constitució que fixi els marges, les línies vermelles com es diu ara, des de les quals es pot legislar en aquest camp governi qui governi (…) El Pacte ha de contenir uns principis i uns valors clars i compartits per una aclaparadora majoria política i social (…) És absurd pretendre un pacte que obligui el PP, per exemple, a potenciar tant el català com ho faria ERC; a reforçar l’ensenyament públic tant com ho faria Esquerra Unida (…) Aquesta identificació ideològica esquemàtica faria les delícies de Bauzá i dels seus acòlits i els donaria arguments potents per oposar-s’hi. No els aïllaria, sinó que els reforçaria. Ningú amb seny pot pensar que totes les persones que han participat en el moviment educatiu són homogènies ideològicament”
Ara depèn de tots nosaltres estar o no a l’altura del què els nins i joves ens demanen.
Vos esperam dissabte, a l’IES Marratxí, per parlar-ne.
