Com és sabut aquest dissabte dia 8 d’abril FAPA Mallorca realitzarà la seva assemblea ordinària per retre comptes de la seva tasca durant el darrer any i és un bon moment de fer balanç de la necessitat de la realització d’aquesta tasca i de totes les dificultats que comporta dur-la a terme.
És evident que les energies que dedica tota la gent que pertany a una associació de manera voluntària s’han de repartir entre els diversos fronts que l’associació tingui oberts i durant els darrers temps la nostra Federació s’ha trobat amb més fronts dels que segurament esperava.
Per una banda, hem intentat que la nostra demanada de participació en relació a les decisions de l’administració es dugués a terme en les millors condicions possibles i això ha significat la nostra participació a diferents òrgans institucionals com el CEIB, el Consell Escolar de Mallorca, el Consell Escolar de Palma, el Consell Social, el Consell Assessor del Calendari Escolar, etc., això sí, no sempre amb els resultats que esperàvem per la manca de cultura participativa de moltes de les nostres institucions i administracions.
Aquesta participació representativa ha significat hores de reunions, de preparació de reunions per tenir tota la informació necessària, de debats i acostament de postures entre les diferents parts representades i que en alguns casos han tingut fruits esperats i interessants com el document del Pacte Educatiu i en altres no han donat el seu fruit per la inacció o, fins i tot, la mala fe, de la part política com és el cas dels debats sobre zonificació escolar.
A més, hem potenciat tot el possible la participació en el sentit bilateral, intentant reunir-nos de manera directa amb els representants institucionals i administratius per tractar temes concrets i problemàtics com els ajuts de menjador, el transport escolar, la zonificació i planificació del mapa educatiu, els reglaments de participació, els pressuposts en relació a l’educació, la mobilitat a la ciutat, etc. I, per aquest motiu, hem mantingut contacte directe amb tots els responsables relacionats amb el món educatiu, des dels tècnics de les administracions fins a la màxima autoritat política de la nostra comunitat.
També hem utilitzat aquests canals per poder tractar temes concrets i problemàtiques puntuals tant motivades per les nostres demandes com per demandes socials o de la comunitat educatiu i hem parlat de la problemàtica dels deures o de la qualitat del menjar als menjadors escolars entre d’altres temes.
Dins de les nostres possibilitats hem intentat mantenir la idea de comunitat educativa en un moment bastant complicat. A l’anterior legislatura s’havia aconseguit una unitat dels diferents actors que actuen dins de la comunitat educativa per oposar-se a determinades decisions que eren perjudicials per a l’educació dels nostres fills i filles i per proposar models alternatius que millorin aquesta educació. Així, hem continuat la lluita contra la LOMCE i, en especial, esmentar com a fita la reivindicació de l’eliminació de les revàlides de final de cicle a les diferents etapes educatives i, en la part propositiva, haver arribat a un ampli consens en relació al document base per fer el pacte educatiu a nivell polític dins de la iniciativa Illes per un Pacte.
A més, hem intentat participar en àmbits que afecten a la comunitat educativa com són els àmbits del lleure o el món de l’esport, tant expressant la nostra opinió en relació a les iniciatives institucionals com intentant fer veure que l’educació no formal, que el món esportiu, formen part de l’educació integral dels nostres fills i filles i que les famílies tenim molt a dir i a fer en aquest terreny.
No podem oblidar les iniciatives de projectes que duu a terme la federació: el foment de la lectura com a eina clau per millorar l’educació dels nostres infants, l’empoderament de les famílies com la única eina per crear comunitat educativa i per prevenir problemàtiques com les del consum d’alcohol, tant habitual a les nostres societats i la de crear una cultura de la solidaritat i l’ajut mutu com la base de crear ciutadania responsable, especialment, la ciutadania del futur.
Finalment, no hem d’oblidar que la nostra Federació està al servei dels seus associats, de les AMIPES que la formen i li donen sentit.
Per aquest motiu, donar-lis eines per fer més fàcil la seva feina (assegurances, cursos de formació, etc.), ajudar-les en la mesura de les nostres possibilitats en la solució dels seus conflictes i en les seves reivindicacions (construcció de noves escoles, reparacions urgents, substitucions, ATES, repartiment equitatiu d’alumnat nouvingut, etc.) continua essent la base de la nostra feina.
Una vegada dit tot això, sabem que el temps no ha bastat, que les forces no sempre han estat al màxim, que no sempre s’ha respost com tocava a les necessitats de tothom, que no sempre els problemes s’han pogut solucionar, etc.
per fer-ho millor només hi ha una manera possible: la participació de tothom.
El projecte de la Federació no és el projecte d’uns o d’altres, sinó és el projecte de tothom que vulgui, de tothom que vulgui que la comunitat educativa sigui una comunitat empoderada, de tothom que vulgui dedicar temps i esforç a aconseguir un sistema millor del que tenim, de tothom que cregui que dedicar un minut a aquest tema és un minut ben invertit, de tothom que vulgui participar de la democràcia real, de la democràcia participativa.
