FAPA Mallorca vol valorar, una vegada més, la qüestió del transport escolar a la nostra comunitat autònoma.
Volem recordar la importància d’aquest servei per a molts dels alumnes del nostre sistema educatiu. Tots els alumnes d’Educació Infantil, Primària o Educació Secundària que no tenen un centre educatiu al seu municipi tenen el dret a poder utilitzar aquest servei i accedir, així, al centre educatiu d’un altre municipi o, dins del seu municipi, a un centre designat per qüestions de distància entre el seu domicili i l’escola o l’institut.
Aquest servei, com ja hem comentat amb anterioritat encara es pot millorar, tant en la professionalització d’algunes de les figures que hi formen part, com els acompanyants de transport com en la reducció de les incidències que existeixen i que, per desgràcia, encara són molt habituals en moltes d’aquestes rutes. Aquesta tasca és, òbviament, feina de la Conselleria d’Educació i està molt relacionada amb la gestió tècnica més que en qüestions polítiques o de tipus econòmic. Si els nostres fills i filles tenen un dret segons la normativa actual és el deure de l’administració pública garantir-lo efectivament i de la millor manera possible.
El problema ve quan hem d’anar més enllà de la qüestió tècnica i es demana un compromís per part de l’Administració per aconseguir que tot l’alumnat que necessita utilitzar el transport escolar en pugui fer ús. Aquí ja estem parlant d’alumnat que no tenen garantit aquest dret segons la legislació estatal però que igualment són alumnes dels nostres instituts, com són els estudiants de Batxillerat o de Formació Professional. A qualsevol persona li resulta difícil d’entendre que una persona tingui uns drets a juny d’un any i que al setembre del mateix any els hagi perdut i la única opció possible que iengui per continuar estudiant és cercar solucions pel seu compte sense la seguretat de trobar-les per poder arribar al seu centre d’estudis.
La resposta de la Conselleria és que la normativa així ho regula però és una resposta que amaga part de la veritat. La regulació estatal indica qui té el dret a utilitzar el transport escolar garantit però les diferents comunitats autònomes poden anar més enllà d’aquesta normativa i mitjançant concertació de places de forma directa o mitjançant beques de transport escolar assegurar les oportunitats de l’alumnat d’ensenyament postobligatori. Si un territori com Extremadura ho pot fer, per què les Illes Balears no? No per qüestions normatives sinó per decisió política i per cercar i trobar els recursos econòmics necessaris, per tenir unes prioritats o unes altres.
L’Administració pot argumentar que els alumnes es poden organitzar de diferents maneres i que sempre que hi hagi places sobrants als autocars podran accedir-hi. Però, què passa quan aquestes places no hi són? Que les famílies han de fer un sobreesforç de conciliació de la vida familiar i laboral, un esforç econòmic i logístic que no totes les famílies poden fer i que crea unes diferències tant per la ubicació geogràfica, que fa que viure a Lloret, a Sa Pobla o a Campanet sigui perjudicial per als teus estudis, com social, entre aquells alumnes que tenen la possibilitat de fer aquesta conciliació i aquells que no.
A més, un element clau per entendre com aquest problema és global és el de la falta de coordinació entre les diferents administracions. Per ventura es podria argumentar que el transport públic pot ser el substitut al transport escolar per a tot l’alumnat d’Educació postobligatòria. La realitat ens mostra que això no és possible. Existeix un clar problema de disseny de mobilitat general a les nostres illes i això fa que ni les línies de transport ni les seves freqüències s’adeqüin a les demandes del nostre sistema educatiu. Així, el transport públic, tant en autocar com en tren, no és una opció vàlida per als nostres estudiants i, les administracions no aconsegueixen coordinar-se en un fet tan senzill com adequar un servei a una demanda existent.
Des de la nostra Federació demanem que la Conselleria faci un esforç econòmic per evitar aquestes diferències, que no podem permetre a un sistema educatiu que cerca l’equitat i solucioni aquestes situacions de manera immediata amb mesures com beques de transport o contractació de més autocars a segons quines línies de transport escolar, però que, a la llarga, tingui la valentia política de fer la passa i garantir que els nostres fills i filles tinguin garantit l’accés a aquest servei que, en el fons, allò que fa, és donar les mateixes oportunitats a tot l’alumnat de les nostres illes.
