FAPA Mallorca vol continuar la seva reflexió en relació als factors que influeixen en el procés d’escolarització i que moltes vegades són generadors de problemes esmentant els criteris de baremació, determinants en el moment d’admetre a un alumne a un centre educatiu. Recordem que aquesta admissió es sol produir principalment en l’inici de l’etapa d’Educació Infantil (3-6 anys), cada vegada menys en l’inici de l’etapa d’Educació Primària (tot i que l’escolarització no és obligatòria a l’Educació Infantil cada vegada més famílies opten per escolaritzar als seus fills i filles) i a l’inici de l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria (tot i que els centres integrats, majoritaris a ensenyament concertat no tindran aquest problema) i, finalment, en l’inici de l’etapa post-obligatòria en el cas de cursar ensenyaments de Batxillerat perquè els ensenyaments de Formació Professional tenen criteris d’admissió basats en la nota principalment.
Hem de recordar que el procés d’escolarització sol ser un procés que moltes famílies no recorden de manera grata, bé per les incerteses que es tenen durant la seva tramitació o bé pel resultat que produeix. Les famílies participem a un procés únic on es presenta una sol·licitud on s’ordenen una sèrie de centres per ordre de preferència i on la majoria esperam que els nostres fills i filles puguin entrar en la primera opció. Però, com es sap quin és l’ordre per elaborar el llistat d’alumnes que estan admesos a un centre o a un altre i aquells que queden exclosos. Aquí és el moment on ens trobem amb la baremació on totes les sol·licituds són puntuades d’acord amb uns criteris comuns i valorades numèricament per establir un ordre. Però, aquests criteris que guien la baremació d’on sorgeixen? I, el que és més important, asseguren la igualtat d’oportunitats de tots els alumnes? És en aquest punt on aconseguir aquesta igualtat d’oportunitats és central perquè si no ho podem fer es produeixen, com per desgràcia, és habitual, els desequilibris dins del nostres sistema escolar.
Recordem que una part dels criteris de baremació, els anomenats criteris prioritaris i els criteris complementaris, venen determinats per normativa estatal tot i que el seu desenvolupament concret (a què es dona més importància o menys, per tant, com es puntua) és una competència autonòmica. Aquests criteris prioritaris són els següents:
existència de germans matriculats al centre o pares o tutors legals que facin feina al centre, proximitat al domicili o lloc de treball dels pares, rendes anuals de la unitat familiar, discapacitat a l’alumne, germans o pares. Després com a criteris complementaris ens trobem amb la situació o no de ser família nombrosa amb les seves diferents tipologies. Però, hem d’anar alerta, tot i que aquests criteris venen marcats per la normativa estatal la seva regulació concreta és responsabilitat de la pròpia Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears. Així, l’assignació de les diferents puntuacions a cada apartat, és una decisió que compet a l’administració autonòmica i que pot marcar diferències importants. Així, per exemple, la major importància que s’ha donat en el darrer procés d’escolarització a l’apartat de la renda, amb la idea de garantir a l’alumnat amb una situació econòmica familiar més complicada un centre que hagin triat en primera opció, també ha generat un canvi social en determinats centres i un increment del procés de guettificació econòmica en altres. Per això, qualsevol canvi ha de ser prèviament reflexionat i s’han de poder articular mecanismes alternatius per evitar que un centre tingui una població escolar homogènia quan la nostra realitat és heterogènia o quan el fet de que un centre es trobi a un barri determinat on l’índex de renda sigui molt baix determini de forma negativa la seva percepció social.
Després hem de recordar que existeixen altres circumstàncies que poden determinar fins a 1 punt del barem total de l’alumne. Aquestes circumstàncies han de ser elegides pel consell escolar en els centres públics i per la titularitat en els centres privats concertats, oït el consell escolar i es poden triar entre les següents, dividint el punt a repartir o centrant la puntuació en una única circumstància. Aquestes circumstàncies poden ser les següents: fills de famílies monoparentals, alumnes provinents de centres d’acolliment, germans de parts múltiples que sol·liciten plaça al mateix curs i nivell educatiu, alumnes del municipi de Palma que tinguin el seu domicili a les zones estadístiques d’Establiments, son Espanyol, son Sardina, sa Indioteria (rural), son Riera, son Ferriol, Aeroport, s’Aranjassa i es Pil·larí, per als centres situats a la seva zona, els centres especialment dotats i adaptats per atendre discapacitats motrius o discapacitats sensorials auditives han de donar prioritat en l’admissió d’alumnes a aquells amb necessitats educatives especials associades a aquesta tipologia, fills d’antics alumnes dels centres i, finalment, per al primer curs del segon cicle d’educació infantil, haver estat escolaritzat a una escoleta de la Conselleria d’Educació i Universitat, o a una escoleta de primer cicle d’educació infantil autoritzada (EI, CEI).
Alguns podrien dir que aquestes circumstàncies i el punt que comporten en la baremació són insignificants en relació als punts que donen els criteris prioritaris però, en la realitat, ens trobem amb la circumstància que aquest punt és cabdal per determinar l’admissió d’un alumne perquè moltes famílies comparteixen una puntuació comuna i el fet de tenir aquest punt complementari és el que marca la diferència. Podem estar d’acord o no amb la tipologia de circumstàncies que es determinen com a possibles perquè les casuístiques són molt de diferents en cada cas però volem destacar un cas on el problema és més que evident. La determinació de que la condició de ser fill d’un antic alumne del centre és profundament discriminatòria en les circumstàncies actuals. Per una banda, ens trobem amb el fet que un fet que va passar possiblement fa 30 anys aproximadament determina les condicions d’escolarització del present sense més argument que seguir la nissaga familiar. Per una altra banda, aquest fet afecta especialment a aquelles famílies de les diferents onades migratòries que han anat arribant a les nostres illes i que no poden mostrar aquest arrelament històric a un centre determinat i, per tant, són discriminats els fills per l’escolarització dels progenitors. Volem destacar, a més, que casualment la immensa majoria de centres de Mallorca determinen aquest criteri com a prioritari i, en molts de casos, com l’únic que mereix atenció de totes aquestes circumstàncies complementàries. Aquesta situació la trobem tant en centres de titularitat pública com de la xarxa concertada, tot i que, en aquests darrers és encara més habitual (aquests criteris es poden consultar a l’enllaç següent http://www.caib.es/sites/escolaritzaciocurs/ca/barem_propi_dels_centres-86350/archivopub.do?ctrl=MCRST184ZI205834&id=205834
i ens mostren de manera clara que encara existeixen filtres d’entrada a determinats centres i que funcionen de manera contrària al principi d’igualtat d’oportunitats dins del procés d’escolarització.
Com ja és sabut FAPA Mallorca participa en diferents organismes com el Consell Escolar de Mallorca entre d’altres on ens qüestionem el funcionament del procés d’escolarització com un procés igualitari i que serveixi per a millorar la distribució de l’alumnat al nostre sistema educatiu i, per això, qüestions com les de la baremació s’han de poder discutir per aconseguir que siguin un element igualador i no un element discriminatori entre famílies i entre alumnes.
