FAPA Mallorca vol valorar la notícia apreguda la setmana passada http://www.caib.es/pidip2front/jsp/ca/fitxa-noticia/stronggovern-i-cort-impulsen-la-coordinacioacute-per-millorar-els-centres-escolars-de-palma-strong1 en la que coneixem la signatura d’un protocol de coordinació entre la Conselleria d’Educació i l’Ajuntament de Palma per millorar la gestió dels centres escolars.
En primer terme volem recordar que una de les nostres reivindicacions més repetides al llarg d’aquesta legislatura ha estat la referent a les infraestructures educatives. Per una banda, per la necessitat de construcció de nous centres per donar resposta a la demanda creixent de la població escolar i per una altra banda, pel seu manteniment i la seva millora una vegada construïdes i utilitzades.
En segon terme volem recordar com s’estructura la gestió de les infraestructures educatives. Als centres d’Educació Secundària, Batxillerat i Formació Professional pareix que la qüestió del manteniment és clara perquè depèn del propi centre i de la seva assignació econòmica que, en teoria, és suficient per dur-lo a terme i les principals problemàtiques es refereixen a problemes d’infraestructures (goteres, calefacció, etc.) que depenen de la pròpia Conselleria d’Educació i, en particular, de l’IBISEC, organisme encarregat de solucionar aquest tipus de problemes. Als centres d’Educació Primària el funcionament no és igual i tant l’Ajuntament corresponent com la Conselleria d’Educació tenen part en ell, essent el manteniment una competència municipal i la qüestió estructural un tema de competència autonòmica. El problema ve quan aquesta divisió de les competències s’ha traduït en un problema per als centres i per a les comunitats educatives perquè es trobàvem amb una qüestió a solucionar però sense una resposta clara de qui ho havia de fer. Per aquest motiu donem la benvinguda a l’existència d’un protocol que, esperem, sigui extrapolable a altres municipis, on es clarifiquin aquestes competències i es destrii clarament quines actuacions ha de realitzar cada administració i que gràcies en això no es produeixen demores innecessàries per solucionar les deficiències existents als centres. El que sí que demanem és que aquest protocol sigui àgil que és allò que les famílies necessitem.
Una qüestió que sí ens ha estranyat és que aquest protocol arribi a final de legislatura. Esperem que aquesta signatura no quedi a un calaix amb els pròxims Governs autonòmics i municipals, independentment de quin color polític siguin, perquè es vegi com un element necessari i imprescindible per dur a terme una coordinació tècnica entre les diferents administracions i per poder ajudar a que els nostres centres educatius estiguin una mica millor del que estan.
Finalment, recordar una qüestió bàsica. Els protocols són necessaris però tenir els suficients diners per fer front als problemes tant de manteniment com estructurals també ho són. Per a una comunitat educativa pot ser molt frustrant que les diferents administracions es passin la pilota unes a les altres per solucionar un problema i si aquest protocol evita això és una gran passa. Però, també pot ser molt frustrant que l’Administració, tant municipal com autonòmica, et diguin que no hi ha recursos per poder fer front al problema. Per això, estem a l’espera de veure en què es tradueix el debat parlamentari dels pressuposts en qüestió educativa on es va fer el famós anunci d’un pressupost per a educació de mil milions. Recordem que aquesta xifra, que ja fa estona ha estat reclamada per la nostra Federació, ha quedat obsoleta després de tres anys de legislatura i un augment de les necessitats en l’àmbit educatiu, i, per ventura, ja no és suficient. Per altra banda, també volem recordar als municipis la necessitat de que s’impliquin activament en l’àmbit de l’Educació, que la tractin com una prioritat municipal i que, dins del seu marge de competències, facin que els eslògans de ciutats educadores es transformin en realitats i no quedin només com a frases realment buides de contingut efectiu.
