El passat divendres dia 30 de juny FAPA Mallorca va assistir a la sessió en la qual es va canviar el batle de la ciutat de Palma convidada per ser una de les principals entitats de l’àmbit social a la nostra ciutat. Per una banda, volem agrair que l’Ajuntament i l’actual batle (igual que va fer l’anterior) ens consideri una de les entitats principals al món educatiu i una interlocutora privilegiada en tractar els temes del sector educatiu. A anteriors legislatures aquest paper no ens era reconegut i mai havíem trobat interlocutors predisposats a escoltar a les administracions públiques. Però, per una altra banda volem recordar que ja duem dos anys de legislatura i encara queden molts de reptes pendents. A aquesta legislatura s’han d’assegurar les bases per poder crear un projecte de ciutat educadora en tots els sentits de la paraula i aquestes bases encara són ben febles o, fins i tot, inexistents.
Som ben conscients que les competències en educació de l’Ajuntament de Palma no són molt àmplies però, fins i tot, amb les que ja té la feina a fer és important.
Volem començar recordant les competències educatives en l’etapa 0-3. Aquesta etapa agafa cada vegada més importància i pareix que el batle ha reconegut la seva importància. Però no volem només paraules, volem que es consolidi l’estructura administrativa que fa funcionar el patronat d’escoles d’infants municipals per aconseguir que aquesta estructura administrativa no tingui les deficiències que fins ara tenia per culpa d’aquestes mancances, però no ens podem conformar només amb això. És necessari que les escoles d’infants municipals tinguin un projecte pedagògic clar i comú, innovador i enriquidor per a tots els nins i nines que hi passin i atractiu per a totes les famílies de Palma. Per això, és imprescindible la coordinació entre aquests centres, entre els equips administratius i educatius i escoltar a les veus més qualificades com, per exemple, la Plataforma 0-3. Finalment, no podem oblidar que l’oferta 0-3 a Palma es redueix a 12 centres educatius i que aquesta oferta és insuficient per atendre la demanda existent al municipi. Per això, la inversió municipal, l’aposta per aquesta etapa educativa és un dels reptes d’aquest govern municipal.
El manteniment de les escoles també és una de les competències municipals més conegudes i volem agrair l’esforç que ja s’ha realitzat en tres fronts: en un pla de xoc de pintura i manteniment de patis durant els estius, en la contracta de manteniment, assegurant una cobertura de manteniment a tots els centres educatius i en la realització d’un estat detallat de les infraestructures escolars al municipi de Palma amb informació molt detallada de l’estat del manteniment i de la possible vida útil dels diferents elements de l’escola. Però, l’esforç i el repte encara a realitzar, després d’haver fet un diagnòstic exhaustiu, és posar remei. Ja sabem que la inversió no la pot realitzar directament l’Ajuntament de Palma però sí que pot arribar a convenir amb l’Administració autonòmica, amb la Conselleria d’Educació, per poder realitzar inversions imprescindibles, per solucionar problemes abans es facin més importants i per evitar que el patrimoni de tots els ciutadans es degradi més ràpidament del que fos necessari.
Finalment, no podem oblidar el paper del Consell Escolar de Palma (CEM de Palma) on es troba representant l’Ajuntament, amb totes les regidories que es relacionen amb Educació (Serveis Socials, Cultura, etc.) i la comunitat educativa de la nostra ciutat. Una de les seves principals funcions és informar sobre la normativa d’escolarització, elaborada per la Conselleria d’Educació, i que afecti al municipi de Palma. Per poder desenvolupar aquesta tasca compten amb el compromís públic del nou batle per a que es torni una realitat i aquells que realment coneixen el municipi siguin artífex de la normativa que regularà l’escolarització al municipi. Aquesta tasca és molt important perquè no només afecta al sector educatiu sinó que afecta directament al model de ciutat que volem tenir: si volem crear escoles integrades dins del seu entorn, dins de la seva barriada; si volem permetre que existeixen guetos socials i escolars a la nostra ciutat; si volem tenir un sistema de mobilitat sostenible o si apostem pel transport públic o pels camins escolars segurs com la via més quotidiana de transport cap a l’escola. En definitiva, si volem que l’escola sigui un factor de canvi a la nostra ciutat, de canvi en positiu, d’exemple de convivència, però també exemple de qualitat, de no voler fer una escola que discrimini a ningú sinó que aconsegueixi que tothom es senti part d’ella igual que tots els ciutadans estimen la seva ciutat.
