FAPA Mallorca es reunirà la setmana vinent amb el batle de la ciutat de Palma, Antoni Noguera, dins de la ronda de contacte amb les entitats socials que treballem a la nostra ciutat. Com ja és sabut vàrem ser convidats a la presa de possessió del nou batle de Palma i dins del discurs que va pronunciar ens quedem amb la idea de que Palma ha de ser una ciutat educadora. Aquesta idea ens duu a dues reflexions prèvies: que una ciutat es pot transformar en un element educador i, per tant, l’educació no l’hem d’entendre com allò que es fa dins de l’escola (com la nostra Federació ja fa temps defensa) i que encara ens queda un camí per recórrer a la nostra ciutat, perquè hem d’arribar a ser una ciutat educadora i això significa que encara no ho som.
Quan parlem de ciutats educadores podem parlar de molts de temes com, per exemple, podem parlar de relació entre escola i entorn, podem parlar d’història i patrimoni del territori en el que es troba l’escola i desenvolupa la seva vida l’infant o podem parlar de com no totes les pràctiques de socialització que ens trobem a la ciutat ens formen en positiu com a persones mentrestant altres sí ho faran. Per tant, parlem d’un sistema complex que desborda la feina de l’escola però també la feina de les pròpies administracions municipals.
Però també podem baixar a un nivell més concret i podem parlar de que una ciutat educadora és una ciutat amigable i, per tant, una ciutat en la que aquelles persones que hi viuen ho poden fer d’una forma concreta i sense ser agredits per l’espai en el que es troben. Si encara baixem un altre nivell ens podem trobar amb preguntes concretes, amb temes quotidians: puc anar pel carrer amb tranquil·litat? L’espai que m’envolta és segur per desenvolupar la meva vida quotidiana? Els espais especialitzats per realitzar activitats concretes són adequats i estan adaptats realment per poder realitzar aquella activitat? La meva ciutat és accessible a totes les persones que hi vivim?, etc. I totes aquestes preguntes tenen resposta i, gran part d’aquestes respostes són responsabilitat de l’administració més propera al ciutadà, dels ajuntaments i, en el nostre cas, de l’Ajuntament de Palma.
Per tot això, plantegem que el lema de ciutat educadora es concreti en accions que transformin els espais de la ciutat: regulació del trànsit, potenciació de la mobilitat col·lectiva i sostenible, adequació dels espais escolars i els seus voltants a les persones que l’utilitzen (limitadors de velocitat als carrers on hi ha escoles, voreres amples, enllumenat suficient, etc.), existència d’espais públics on poder desenvolupar el temps d’oci de forma saludable (equipaments esportius, casals de barri, casals de joves, biblioteques, ludoteques, etc.), que l’espai escolar sigui un espai que transformi el barri en el que es troba (obertura dels patis escolars durant període no escolar com horabaixes o vacances), etc. Òbviament sabem que totes aquestes mesures són mesures valentes, que indiquen una aposta per transformar una ciutat fent-la millor per a la gent que l’habita però que no es fan d’un dia per un altre, però que si no es comença a fer una aposta a llarg termini per canviar la nostra ciutat continuarem amb allò que ja tenim i que pareix que no és allò que tots volem.
