FAPA Mallorca vol mostrar la seva preocupació per les diferents declaracions que determinats partits polítics estan realitzant referents a la política educativa en aquesta precampanya electoral i que ens mostren un discurs bassat en la confrontació i no en el diàleg constructiu.
Aquestes declaracions no es centren en les problemàtiques concretes que té actualment el nostre sistema educatiu i les diferents vies per millorar-lo: llei educativa, educació inclusiva, reptes tecnològiques, abandonament escolar prematur, noves metodologies educatives, pressuposts insuficients, etc. Enlloc de mostrar els diferents problemes i les diferents vies de solució es creen problemes que no existeixen i que amaguen la situació real del nostre sistema educatiu: la qüestió de les llengües cooficials, el suposat adoctrinament polític a les aules o les competències educatives transferides a les comunitats autònomes són els punts que es posen damunt de la taula i que ens fan oblidar les vertaderes dificultats i els vertaders reptes del nostre sistema educatiu. Per tot això, volem posar èmfasi en diferents idees:
En primer terme volem recordar que l’educació no ha de ser un arma de lluita política sinó que el nostre objectiu és aconseguir el màxim consens en les decisions polítiques que afecten en aquest àmbit per poder dur-les a terme independentment dels diferents governs i dels canvis que es puguin produir a unes eleccions. Aquest tipus de declaracions no van en la línia del pacte i del consens sinó en la de la utilitzant a l’educació com un arma política i no pensant en el futur de les nostres societats.
En segon terme hem de tenir present que, en molts de casos, són declaracions contràries a l’ordenament territorial actualment existent sancionat a la Constitució. L’Estat de les autonomies és un dels fets més diferencials de l’estructura del nostre Estat i es va dur a terme amb diferents objectius, un d’ells, apropar les administracions als administrats. Quan les decisions polítiques i tècniques es prenen a prop del territori poden tenir en consideració les seves particularitats, fet que amb decisions centralitzades no sol ocòrrer.
En tercer terme volem recordar que als diferents territoris que conformen l’Estat espanyol i, especialment, a les nostres illes, la qüestió de les llengües cooficials és una qüestió important perquè és l’exemple de la riquesa de les nostres societats, de la possibilitat de que es respecti la pluralitat en un clima d’harmonia i declaracions com les que afirmen que les llengües cooficials, en el nostre cas, la llengua catalana, són un problema i no un element principal de la nostra identitat, el que fan és crear un problema allà on no n’hi ha i tornar a enrarir el clima a les nostres aules enlloc de valorar la llengua com un element de cohesió i de diversitat.
En quart terme volem posar èmfasi en el fet que el suposat adoctrinament que es produeix a les nostres aules és inexistent. La nostra Federació no té constància de cap denúncia per adoctrinament polític que s’hagi registrat a les nostres illes i allò que podem observar en aquestes declaracions polítiques és que es considera adoctrinament qüestions que, per nosaltres, són bàsiques per a una educació integral dels nostres fills i filles: igualtat de dones i homes, aprenentatge de la sexualitat com una part integral dels éssers humans o la història del nostre territori.
Finalment posem de relleu que una recentralització de competències educatives podria anar en contra d’un dels fets més evidents de la diversitat al nostre estat: l’existència de territories amb més d’una llengua cooficial. Tenir present aquesta riquesa lingüística és una necessitat i la seva preservació és una condició sine qua non de qualsevol acció política. Anar en contra d’aquest fet és anar en contra d’una de les principals característiques de la identitat de les persones, la seva forma de comunicació i és un empobriment del nostre sistema educatiu i de la nostra pluralitat.
Per tots aquests motius emplacem als dirigents polítics a evitar aquest tipus de declaració i a confrontar-les amb idees de consens, de pluralitat, de respecte a la diversitat i, per tant, de convivència pacífica i democràtica a les nostres societats.
