FAPA Mallorca vol posar de relleu la importància de la realització de programes d’educació afectivo-sexual en igualtat als nostres centres escolars.
Com és ben sabut la nostra Federació ha mostrat el seu compromís amb la igualtat real a les nostres societats i, òbviament, amb la igualtat en l’àmbit escolar com un dels elements claus per aconseguir la millora del nostre sistema educatiu i del nostre sistema social. Ens trobem amb diferents àmbits en els que aquesta igualtat s’ha de produir: el món de les relacions laborals, el món de les relacions familiars, etc. I un d’ells és l’àmbit de les relacions afectivo – sexuals. Com ens ha mostrat el darrer estudi encarregat per l’IB-Dona https://www.europapress.es/illes-balears/catala-00231/noticia-estudi-libdona-determina-molts-joves-no-reconeixen-violencies-masclistes-com-cessio-contrasenya-20190218130323.html els nostres joves no són capaços en molt de casos d’anar més enllà d’entendre la igualtat com un concepte teòric però que després són incapaços d’aplicar en la seva vida quotidiana i, especialment, en les seves relacions de parella.
Tot i que aquesta idea desperta sentiments enfrontats en una sèrie de grups polítics perquè es malenten de forma intencionada aprenentatge afectivo-sexual amb aprenentatge de la sexualitat. Realment el que es tracta és de formar integralment a les persones, en la gestió de les seves emocions i sentiments, en el descobriment de l’existència de diferents tipus de sexualitats i de com es mostren i es gestionen, en la idea de que l’amor romàntic no existeix i que l’amor és un sentiment molt positiu de les persones però que no hem de caure en el parany de creure que és l’únic que donarà sentit a les nostres vides o que sense l’amor de parella les nostres vides no tenen sentit i que, per aquest motiu, hem d’acceptar que la nostra parella es tracti de forma no igualitària.
Aquests programes, impulsats per les administracions públiques, tant per la Conselleria d’Educació com per organismes com l’IB-Dona, han de poder aplicar-se a tots els centres escolars de titularitat pública i sostinguts amb fons públics. En un tema tan important com aquest i que afecta al desenvolupament integral dels individus no es pot deixar al lliure arbitri de cada centre la seva implementació sinó que s’ha de plantejar com una obligació que figuri a les instruccions dels centres educatius i que no sigui objecte de discusió ideològica o d’altre tipus per evitar la seva aplicació. A més, cal recordar que aquests programes són elaborats per persones expertes en la matèria, en base a criteris científics i que segueixen una aplicació pedagògica i didàctica, segons el nivell maduratiu dels infants i dels joves.
De totes formes també tenim clar que aquesta tasca no es pot fer únicament des d’un sol front: administracions locals i autonòmiques, famílies, hem de ser part implicada i activa en la feina. És clar que el context adequat i més globalitzador és l’escolar però no ho hem d’interpretar com una responsabilitat exclusiva seva. Les famílies tenim moltes carències de les que no som conscients i necessitem participar, aprendre, opinar i compartir. No podem permetre que les nostres filles i els nostres fills aprenguin només en determinats contexts.
Aquestes idees i moltes més són imprescindibles per aconseguir que les relacions dels nostres fills i filles, tant les presents com les futures, siguin relacions sanes i no tòxiques i, per això, necessiten tenir les eines per poder tractar-les de la millor manera possible. L’escola és un marc immillorable per proporcionar aquestes eines i treballar-les des de tota la comunitat educativa, amb un missatge únic coeducació i d’aconseguir que el futur de les nostres filles i dels nostres fills es basi en la igualtat i en el respecte entre totes les persones.
