FAPA Mallorca vol reflexionar en relació a la convocatòria realitzada per la Conselleria d’Educació Programa d’utilització de les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement en el desenvolupament curricular (TAC) per al curs 2019-2020
Aquest programa té com a objectiu la recerca de pràctiques educatives innovadores per part dels centres educatius basades en les noves tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement, aconseguint millorar les competències, especialment, les relacionades amb l’aprendre a ser, aprendre a fer i aprendre a aprendre. Òbviament les famílies no podem estar més d’acord amb aquests objectius i són reclamats per fer-los reals i el més prest possible.
El problema, com sempre, ve quan anem al detall d’aquest projecte, en la seva realització pràctica i en com afecta a les famílies del centre educatiu. Per una banda ens trobem amb un requisit que ens resulta curiós: s’estableixen uns mínims d’assignatures i de professorat de cada àrea establerts al 50 % del total. Així, per una banda, ens trobem amb la possibilitat de la convivència de dos estils totalment diferenciats d’aprenentatge per part d’un mateix alumne a àrees diferents (una àrea sí es troba dins del programa i una altra no) o dins d’un mateix nivell acadèmic (un grup es troba dins del programa i l’altre no), creant unes diferències més que evidents dins del propi centre. Uns alumnes tenen la possibilitat d’experimentar aquestes pràctiques innovadores que els fan aconseguir una millora de les competències i altres no per decisions del propi centre educatiu o dels propis docents. Aquesta decisió, a més, va en funció dels docents que s’involucren en el projecte no de les característiques de l’alumnat i, per tant, enlloc d’adaptar el projecte a aquelles persones que en treuran un màxim rendiment o que els sigui més necessari o altres motivacions, el criteri bàsic és la decisió individual per part del docent de formar part del projecte o no. Es pot qüestionar que l’aprovació de que un centre formi part d’aquest programa implica també una aprovació per part del claustre del professorat (sense cap obligatorietat de que els docents que votin a favor del programa hi formin part) i del Consell Escolar on, en aquest cas sí, les famílies es troben representades. Així, al final del procés dins del centre educatiu apareixen les famílies en un òrgan que, a dia d’avui, és representatiu però no té cap pes real i específic perquè les seves decisions poden ser obviades per part de la direcció del centre, un fet que marca la pròpia llei educativa que encara no ha estat derogada. De totes formes, fins i tot acceptem que sigui necessària una aprovació explícita per part del Consell Escolar és obvi que en la seva composició les famílies són una minoria i les decisions que les afecten poden ser aprovades independentment del seu vot. Les famílies han de poder ser escoltades i el fet que existeixi un programa educatiu o no i que els seus fills i filles es vegin afectats o beneficiats per ell no ha de poder ser una decisió pròpia de cada docent i de cada centre si no una línia estratègica educativa global.
Una altra qüestió important, a més del procediment per decidir si es vol formar part del programa i de quina manera es farà, que abasta metodologies molt diverses i eines tecnològiques també molt àmplies (tablets, ordinadors, mòbils, etc.) ens trobem amb la qüestió econòmica. Les famílies estem a favor dels canvis metodològics si serveixen per millorar el nostre sistema educatiu. Les famílies estem a favor de la introducció de les noves tecnologies a les aules si també serveix a aquest objectiu. El que les famílies qüestionem és que siguem nosaltres les principals proveïdores econòmiques d’aquesta introducció. La convocatòria per part de la Conselleria d’Educació explicita una aportació econòmica de 80 Euros per alumne sense tenir en consideració si és una quantitat suficient o no per fer front a la despesa que significa la introducció d’aquests dispositus, sense tenir en consideració la part que hauran d’aportar les famílies i ni tan sols especificant quin tipus de titularitat tindran aquests aparells (del centre, de les famílies, etc.). Es pot argumentar i així ho fa la Direcció General de Comunitat Educativa que aquest programa suposa un estalvi econòmic per a les famílies. Nosaltres ho posem en dubte. Primer de tot per aquesta aportació única no adequada al context del centre ni de les famílies. I en segon terme per un dels altres punts que figura a la convocatòria que és la impossibilitat per part de l’alumnat que participi al programa TAC de participar al Programa de Reutilització de Llibres de Text. Podem recordar que els mínims del programa TAC impliquen un 50 % de les matèries que cursa un alumne. Això pot voler dir que aquest alumne i la seva família haurà de sufragar íntegrament el preu dels llibres de text de la resta de matèries no incloses en el programa d’innovació pedagògica i, es pot donar el cas que siguin el total de llibres inclosos en el propi programa de reutilització. Per tant, una família hauria de pagar tota la part que li pertoca d’un programa d’innovació tecnològica que no ha triat realitzar i que no pugui participar en un programa del qual sí vol participar i que no només és un estalvi econòmic sinó tota una manera d’enfocar la solidaritat, el bon ús o la cura del medi ambient entre d’altres valors.
Per tot això, FAPA Mallorca demana un replantament seriós d’allò que ha de ser la innovació educativa basada en les noves tecnologies, des d’una perspectiva globalitzadora (formació, transversalitat, actualitzacions i actituds) en les que les famílies tinguin un paper no només simbòlic i pel curs 2019/20 la modificació de la resolució ja publicada en la que limita a les famílies les possibilitats de pertànyer al programa TAC i al programa de reutilització de Fons de Llibres un fet que si no es modifica es pot considerar perniciós i, fins i tot, coercitiu en relació a les famílies.
