FAPA Mallorca vol reflexionar en relació al proper inici del curs escolar i com afecta aquest fet a l’economia familiar.
Com ja és ben sabut cada any les famílies es preparen per fer una de les despeses més importants de l’any en el mes de setembre. L’inici de les classes marca una aportació per part de les famílies en llibres, material escolar i altres elements que formen part de l’anomenat inici de curs. Aquesta despesa és molt variable per definició. L’autonomia de centre fa que ens poguem trobar amb famílies que amb poc més de 100 euros poden tenir la cobertura de tot el material escolar i didàctic necessari per a un curs escolar i altres que només en llibres de text poden tenir una factura de més de 300 euros per fill o filla. A tot això com ja hem dit podem sumar les despeses de matrícula o, en alguns centres escolars, diferents aportacions voluntàries que es transformen en obligatòries de forma totalment contrària a la normativa.
Aquesta despesa que milers i milers de famílies realitzen amb moltes dificultats és, com a mínim, contrària a l’esperit de la Constitució Espanyola quan parla de l’educació en el seu article 27, en la secció de drets fonamentals de tots els ciutadans i que esmenta en el seu punt 4 que l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuit. Aquest punt, el de la gratuïtat de l’educació és clarament obviat quan ens trobem amb l’esforç que moltes famílies han de fer per aconseguir allò que un centre educatiu considera bàsic per a que el seu fill o filla pugui exercir de forma real aquest dret.
Les administracions públiques a les nostres illes han fet tímides passes per aconseguir que la despesa familiar minvi i per aquest motiu encara estem molt lluny d’aconseguir aquesta gratuïtat educativa. Programes com el de reutilització de llibres de text i material didàctic o el programa TAC dirigit a la compra i utilització de noves tecnologies als centres educatius estan dotats amb 50 i 60 euros per alumne respectivament. Si prenem en consideració la despesa que les famílies poden realitzar en llibres de text o en noves tecnologies és, òbviament, una quantitat insuficient per sufragar l’esmentada gratuïtat i més prenent en consideració que, a dia d’avui, aquests programes, especialment el de reutilització de llibres, no lligat a la incorporació de noves metodologies o plantejaments didàctics, no són de realització obligada a tots els centres de les nostres illes i, per tant, no totes les famílies es poden beneficiar.
A alguns municipis els ajuntaments intenten complementar aquestes ajudes amb algunes de pròpies i així, per exemple, Calvià http://www.calvia.com/responsive/general.plt?KNOTICIA=4108&KIDIOMA=2&KNODE=2 entre d’altres ho fa entre la població escolar del seu municipi. Però, això ens genera una altra problemàtica: si l’accés a l’educació es basa en la suposada gratuïtat que, a la pràctica, no és real, per què els ciutadans d’uns municipis tenen la possibilitat de veure alleugerida la despesa a realitzar i altres no? Els ajuts de tipus municipal són necessaris a dia d’avui però no són la solució global que el nostre sistema educatiu necessita.
Per tots aquests motius la nostra Federació va tenir l’oportunitat de plantejar-li a la Presidenta del Govern i al Conseller d’Educació en la reunió que vàrem realitzar a finals del mes de juliol la necessitat de continuar donant passes cap a la gratuïtat del nostre sistema, tant per aconseguir dur a la pràctica un dret fonamental com per assegurar un accés en igualtat d’oportunitats a tots els infants al nostre sistema educatiu. Òbviament aquestes passes impliquen una inversió econòmica que s’ha d’incrementar exponencialment i que passa per aconseguir una millora en el pressupost educatiu durant aquesta legislatura. La petició ja es va realitzar i el diàleg per aconseguir aquest objectiu és obert i per part de la nostra Federació farem tot el possible per aconseguir-la.
