FAPA Mallorca vol reflexionar en relació al paper de la Formació Professional a la propera legislatura.
En aquests moments ens trobem amb la matrícula de milers de joves als diferents cicles de formació professional existents a les nostres illes. Els desitgem molts d’encerts i vos demanem un gran esforç en el vostre procés d’aprenentatge. La formació professional ha estat tradicionalment, dins del nostre sistema educatiu, la gran oblidada, tant en qüestió pressupostària com en qüestió d’oportunitats de dur-la a terme. A més, herència d’uns plantejaments academicistes basats en l’accés a la universitat, també ha tingut l’estigma de ser una formació de menys qualitat o, com a mínim, menys prestigiosa, que la formació post-obligatòria basada en el Batxillerat i en els graus universitaris.
Per sort aquesta idea està començant a canviar. Poc a poc, la pròpia administració, els docents, els equips directius, els equips d’orientació pedagògica, el propi alumnat i les famílies estem veient com les oportunitats de la Formació Professional són, com a mínim, iguals que les d’altres ensenyaments post-obligatoris i que, fins i tot, són majors. S’està començant a desterrar la idea que aquells alumnes acadèmicament brillants només poden triar Batxillerat i Universitat i considerar a la Formació Professional com un calaix desastre de tot aquell alumnat que treu un títol a l’Educació Secundària Obligatòria però no té uns resultats acadèmics tan brillants com es voldria.
Però no només basta amb canviar la idea, hem de canviar la percepció que es té d’aquests estudis, és necessari donar-lis el valor de forma pràctica. No podem oferir uns estudis que no tenen una oferta de places suficients per al número de sol·licituds que es registren. No podem oferir uns estudis que no es troben adequadament repartits al nostre territori generant greuges comparatius entre alumnat d’un municipi o d’un altre. No podem oferir uns estudis que no tenen un transport que pugui fer possible el desplaçament de l’alumnat de forma coherent, sigui mitjançant la xarxa pública de transport o bé sigui amb les concessions de transport escolar. No podem generar unes expectatives i després frustar-les perquè només es disposen de 20 places a un cicle formatiu determinat i ens trobem amb més de 165 sol·licituds. Això és frustrar a gran part dels sol·licitants davant de l’escassetat de l’oferta.
Com podem realment prestigiar a la Formació Professional? Per una banda amb la inversió en recursos necessària per tenir una xarxa de cicles formatius adequada a la demanda i arreu del territori. Per aconseguir que aquesta inversió es faci de forma correcta no només s’ha de tenir en consideració la demanda de l’alumnat o del mercat de treball actual sinó també les projeccions de futur. Una pla de Formació Professional coherent i consensuat amb els diferents actors és vital i els diners per dur-lo a terme també. Per altra banda, la innovació en el món de la Formació Professional també és bàsica. Innovació metodològica i pedagògica però també aplicació d’allò que està funcionant a altres bandes: FP Dual entesa com una formació acadèmica i professional i no només com una resposta educativa als sectors econòmics; estudiar la possibilitat de fer més fàcil l’accés a la Universitat partint de la Formació Professional. Hem conegut una iniciativa pionera a Catalunya per cursar un Grau Superior de Formació Professional i després poder accedir de forma directa al tercer curs del grau d’una determinada carrera enlloc de fer-ho al primer curs. La possibilitat de comptar amb tot el bagatge pràctic i tècnic de l’alumnat de la formació professional és un element de millora per al món de la universitat. Això són només alguns dels exemples que podríem proposar.
Per acabar, no ens oblidam de la Formació Professional a distància. En aquest cas la majoria dels alumnes matriculats el conformen persones adultes, que tot i que en molt de casos ja fan feina, volen millorar dins el seu treball, ampliar coneixements o simplement cercar una alternativa de feina amb la flexibilitat d’horari que aquesta modalitat ofereix. Dins aquesta acumulació diaria d’hores lectives i laborals s’afegeix la de la manca de suport per part del professorat destinat a la FP a distància (que hem de recordar que sols ser professorat que ja dóna classes a la variant presencial) o, en el millor dels casos, rebre la resposta d’una determinada pregunta fora del plaç d’entrega d’un treball o examen parcial. És en aquest punt on apareix de nou la frustració de l’alumnat forçant en molt de casos, la baixa d’alumnes. Per tant, minvar la càrrega de treball a un docent de presencial que té atorgat un grau a distància o docents amb exclusivitat en aquesta modalitat poden ser uns pilars que poden ajudar a reduir l’abandonament escolar en aquest segment de la FP.
La nova DG de Formació Professional té una tasca important al davant seu però principalment té un gran repte inicial: donar valor a allò que ha de gestionar i un bon primer moment per fer-ho és en l’elaboració dels nous pressupostos educatius i en aconseguir tenir els recursos necessaris per fer de la Formació Professional un camí de prestigi, de qualitat i realment accessible per a l’alumnat del nostre sistema educatiu.
