FAPA Mallorca vol expressar la seva indignació davant de la carta enviada pel Ministeri d’Educació en relació a la titulació de l’alumnat de 4t. ESO on reprèn a diferents comunitats autònomes, entre d’altres, la nostra. Volem recordar que el Ministeri d’Educació ha estat el principal culpable de gran part de les improvisacions que hem anat vivint al llarg d’aquest curs escolar en tant que era incapaç de fer els decrets necessaris per regular diferents aspectes de l’aplicació de la llei educativa. Així, els nostres alumnes de 2n. Batxillerat han viscut en la indefinició de com serien les proves PBAU fins gairebé el moment de prematricular-se (sense saber quines assignatures s’examinarien, en quin format, amb quina metodologia, etc.) o com titularia l’alumnat de 4t. ESO. En aquest cas, fins dia 3 de juny no es va publicar al BOE el Reial Decret que regulava aquest cas i totes les comunitats autònomes varen haver de córrer per aplicar aquesta normativa. Per això, no creiem oportú que el Ministeri doni lliçons de com aplicar i desenvolupar la normativa educativa perquè, per desgràcia, ell no és un bon exemple.
Això no vol dir que la pròpia normativa i la seva aplicació a les Illes Balears no ens hagi produït una reacció crítica. La nostra discrepància principal es troba relacionada amb la falta de criteri unitari a tots els centres de secundària de les Illes Balears. La Conselleria d’Educació va enviar una informació a tots els centres on s’explicava la normativa aprovada per part del Ministeri i on es deixava ben clar que en nom d’una malentesa autonomia de centres, cada equip docent havia de decidir si un alumne concret podia titular o no amb assignatures suspeses al juny o al setembre, tal com s’especificava en l’apartat següent: Que 2/3 parts de l’equip docent considerin que l’alumne ha assolit els objectius de l’etapa i ha desenvolupat les competències corresponents.”
En cap cas volem dubtar de la capacitat dels docents per decidir sobre aquest criteri però sí volem denunciar que si aquest criteri és variable, titular al juny o al setembre, ens trobarem amb casuístiques totalment diferents que poden generar un greuge comparatiu entre l’alumnat d’un centre i l’alumnat d’un altre i trobar-nos en el cas que exactament amb les mateixes circumstàncies un alumne pugui titular al mes de juny i un altre hagi de titular pel mes de setembre. Aquest fet pot obrir les portes a un alumne i tancar-li a un altre, per exemple, en el cas de l’obtenció de plaça a un cicle formatiu o a uns estudis de batxillerat a un centre concret.
Nosaltres tenim molt clar que l’autonomia de centre és imprescindible però entesa en positiu, com una eina per aconseguir dur a terme projectes pedagògics propis, que s’adaptin a les circumstàncies socials de cada zona i a la idiosincràsia de cada escola o institut. Però també tenim molt clar que l’autonomia de centre no pot ser una càrrega quan l’entenem com donar responsabilitats als centres que no tindrien perquè assumir en realitat són responsabilitat de la Conselleria d’Educació, que ha de vetllar per la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat. Així, hem de reflexionar de manera profunda, durant tot aquest curs acadèmic, sobre com i què avaluem en l’Educació Secundària Obligatòria.
