FAPA Mallorca vol reflexionar en relació a la importància de la participació i, en especial dels més joves en el nostre sistema educatiu.
Primer de tot volem donar la nostra enhorabona a en Carles López pel seu nomenament com a president de la Plataforma d’Infància. En Carles López, és l’actual president de la Confederació Nacional d’Estudiants (CANAE) i és un exemple de com, tot i les dificultats que existeixen, la participació estudiantil encara és possible.
Les famílies considerem prioritària la possibilitat d’establir mecanismes per a que els nostres fills i filles, els joves del present i del futur, puguin expressar la seva opinió en relació als temes que els afecten i al món en el que volen viure. La seva veu moltes vegades és la gran oblidada al nostre sistema educatiu i, fins i tot, enlloc de ser considerats com a participants amb la possibilitat de ser escoltats són tractats com a clients d’un sistema sense possibilitat de queixa o d’opinió vàlida.
En aquest aspecte les escoles estan canviant la seva manera de ser i les inquietuds i interessos dels infants són cada vegada més el centre del desenvolupament curricular i de l’ensenyament. A més, també tenen mecanismes formals i informals de participació als seus centres (juntes de delegats, assemblees, etc.) i es començar a canviar la idea que la seva opinió és fruit d’una immaduresa infantil i se li dona l’oportunitat d’expressar-se sense aquest prejudici.
Però, a la vegada, en el món de l’educació secundària i de l’ensenyament post-obligatori podem observar una pèrdua de pes progressiva de la participació estudiantil. Fa un temps el moviment associatiu als instituts era molt més habitual del que és avui en dia que es podria qualificar, fins i tot, com a residual. Es podria donar la culpa a una cultura que no convida a la participació, sinó a l’acomodació amb allò establert, sense queixa possible i, òbviament, aquest factor és un element important, però també podem observar altres elements que influeixen de forma decisiva com l’organització temporal dels estudis i dels centres. La possibilitat de la participació estudiantil és gairebé impossible si tot el temps que passen els joves als centres educatius es dedica a fer classes i l’únic moment en que es poden intentar organitzar és durant els temps de l’esplai, temps que, a més, han de dedicar a alimentar-se i a descansar per tenir forces per rendir de forma òptima a les classes posteriors. A aquest factor se li pot ajuntar la dificultat de tenir espais per poder intentar fer reunions, assemblees, etc., o la falta de col·laboració d’equips directius que veuen la participació i l’organització de l’alumnat com un problema i no com un factor positiu.
Tot i aquestes dificultats encara ens trobem amb joves que s’organitzen, que volen millorar els seus centres educatius, que volen opinar en relació a allò que viuen, als currículums, a l’organització de les matèries i els itineraris i, en definitiva, volen expressar-se en relació a allò que viuen en el seu dia a dia i que viuran els estudiants que van darrera ells i elles. Hem de trobar la forma de que aquesta veu es pugui sentir i la nostra Federació ho té ben clar: hem de canviar organitzacions, hem de canviar horaris, tant en la part formal de la participació (els horaris dels Consells Escolars de centre han de fer possible la participació real de l’alumnat igual que els d’òrgans tan importants com el Consell Escolar de les Illes Balears, que a dia d’avui encara es troba discutint si realitza els seus plenaris en un horari que impossibilita aquesta participació, fet que ens sembla un contrasentit evident) com en la seva autoorganització (espais i horaris dins dels centres). Algunes possibilitats són realistes i fàcils de realitzar com la possibilitat de tenir almenys una sessió mensual dins de l’horari lectiu per tal de que l’alumnat es pugui reunir. Aquesta és una qüestió de planificació i que només dependria d’instruccions per part de la Conselleria per dur-se a terme a tots els centres.
Per tot el que hem exposat, les organitzacions d’alumnes saben que la nostra Federació és una aliada en aquesta lluita perquè sense tots els membres de la comunitat educativa no té sentit parlar de la mateixa.
