FAPA Mallorca vol valorar la legislatura que finalitza en relació a la política d’infraestructures i els reptes que encara resten al següent govern.
Un element que ha caracteritzat la tasca de la nostra federació al llarg de la seva trajectòria i durant aquests darrers quatre anys és la importància que donem les famílies a poder disposar d’unes infraestructures educatives dignes on els nostres fills i filles puguin anar a escola en les millors condicions possibles i en igualtat d’oportunitats independentment del seu lloc de residència. Quan parlem d’infraestructures educatives òbviament ens referim a la necessitat de disposar de les mateixes (escoles, instituts, escoletes d’educació infantil, etc.) allà on sigui necessari però també que es trobin en les condicions adequades per poder realitzar la seva funció de la millor manera possible.
A l’inici d’aquesta legislatura ens trobàvem amb una situació quasi límit: quasi inexistents inversions en manteniment i en reforma de les infraestructures ja existents, no inversió en construcció de nous centres educatius i augment continuat del número d’alumnes al nostre sistema escolar. Així, els centres educatius patien un dèficit de manteniment més que evident en molts de casos, massificació a les aules i manca de decisions d’inversions necessàries per poder construir els centres que ja eren necessaris fa quatre anys.
Així, una de les eines bàsiques que s’havien de posar en marxa per poder començar la feina i iniciar la solució dels diferents problemes era l’elaboració d’un pla d’infraestructures on es detectessin les diferents necessitats, es planifiquessin els recursos que s’havien de destinar per poder solucionar-les i es fes mirant més enllà del curt plaç. En el seu moment ja vàrem manifestar la nostra satisfacció per l’elaboració d’aquest pla a la vegada que vàrem posar de relleu les seves principals mancances com eren la falta de consens polític i els pressupostos limitats per poder realitzar el màxim d’obres de reforma i de nova construcció en el més breu plaç possible. Òbviament aquest pla és millorable: ha de ser més flexible quan es detecten noves necessitats d’escolarització per poder donar resposta de forma més ràpida a les mateixes i ha de poder accelerar les seves actuacions el màxim possible. Per poder realitzar aquesta acceleració la nostra Federació ja ha manifestat algunes possibles receptes de sentit comú: col·laboració entre les diferents administracions especialment entre els Ajuntaments i la Conselleria d’Educació (que s’ha aconseguit en alguns municipis però en altres no creant greuges comparatius per interessos polítics i per no mirar pel benestar de la comunitat educativa del municipi), més personal per poder realitzar les tasques d’elaboració dels projectes per part de l’IBISEC (personal tècnic especialitzat i personal administratiu) i uns pressupostos educatius suficients per atendre aquestes necessitats (a dia d’avui una fita encara per aconseguir).
En els darrers mesos estem veient alguns fruits d’aquest pla amb els anuncis dels projectes de centres com el de Caimari, l’escola de Campos, el nou centre a Inca, el CEIP de la Femu de Palma o ampliacions com les de l’escola o l’institut de Porreres entre altres. Això sense oblidar l’Educació 0-3, que per primera vegada ha estat inclosa als programes polítics i prioritzada així com toca sota una pressió social realitzada per part de la comunitat educativa de forma unida. Alguns d’aquests centres són demandes històriques per part de les comunitats educatives afectades i esperem que siguin una realitat el més aviat possible. Per fer possible aquests centres i molts d’altres que encara no estan tan avançats en la seva tramitació però sí són imprescindibles en la planificació escolar com l’institut de Son Ferriol o l’institut de Badies entre molts d’altres la nostra Federació vol fer una crida a tots els partits polítics que es presenten a les eleccions. Aquesta crida és una demanda de responsabilitat política i que independentment del color polític del proper Govern es pugui continuar amb l’execució d’aquest pla. Òbviament si es volen introduir millores o si es vol fer una aposta encara més decidida per l’educació a les nostres illes amb una major inversió pressupostària les famílies ho agrairem però el que no volem és que passi com altres vegades amb anterioritat: que l’arribada que un nou govern impliqui aturar tots els projectes de l’anterior executiu encara que siguin necessaris. Les millores educatives no tenen color polític, són elements bàsics del nostre sistema i sense uns centres educatius dignes i suficients no podrem parlar d’una educació de qualitat, objectiu a assolir per a qualsevol govern.
