FAPA Mallorca vol posar de relleu la importància de la mobilització social per aconseguir fites que facin de la nostra societat un lloc millor i més segur i per aquest motiu vol recordar la lluita educativa contra l’amiant en els centres escolars https://ultimahora.es/noticias/local/2018/10/02/1029075/alumnos-amianto-fin-convivencia.html
El fibrociment és un dels elements que es va utilitzar de forma habitual en el món de la construcció principalment en els anys 60 i 70 del segle passat. Aquest material tenia diferents característiques que el feien molt útil principalment la possibilitat de ser utilitzat per a diferents usos i el seu preu. L’amiant és un dels components del fibrociment i a començaments d’aquest segle es va demostrar sense cap tipus de dubte la seva relació amb diferents malalties, principalment amb el càncer de pulmó. Arrel d’aquesta demostració la Unió Europea va decidir declarar prohibit el seu ús a partir de l’any 2005 i, per aquest motiu, en les noves construccions no podrem trobar-lo.
Però, què passava amb aquelles construccions anteriors a aquesta data? L’amiant és perillós per la seva inhalació i, per aquest motiu, qualsevol element que el contengui, quan es feia malbé, quan es manipulava indegudament, quan es trencava per accidents o per simple pas del temps, podia emetre partícules que feien perillar la salut d’aquells que les inhalaven i, per tant, qualsevol construcció que el tingués era un risc en potència per als seus habitants o usuaris. I a quines construccions el podíem trobar? Resulta que tant a obra privada com a obra pública s’havia utilitzat i, per això, edificis d’ús públic eren susceptibles de ser perillosos per als seus usuaris i un dels tipus eren els centres escolars.
Així, els nostres fills i filles es podien trobar amb una situació de risc inasumible per a qualsevol família i l’administració educativa no actuava per posar-hi remei. Primer algunes associacions de pares i mares varen començar a fer queixes i propostes al respecte en relació a la situació dels seus centres però davant de la falta de resposta de les administracions una vegada més es va posar de relleu la necessitat d’unir esforços i la nostra Federació va començar una campanya en la que es començava una recollida d’informació de la situació de cada centre escolar, documentada de forma escrita i gràfica, per poder mostrar a la Conselleria d’Educació i als diferents responsables municipals allò que no volien veure. http://www.fapamallorca.org/amiant-a-les-escoles/
Un anys més tard http://www.fapamallorca.org/situacio-amiant-nota-de-premsa/ es va tornar a recordar la situació i es va veure com les diferents administracions es passaven el problema d’unes a a les altres, reconeixent la seva existència i els perills que podien patir les famílies, els infants i la resta de membres de la comunitat educativa, però sense posar una solució real i efectiva.
Davant de les continues reivinidicacions de la nostra Federació, de les diferents associacions de pares i mares de cada centre de forma individual i del resó mediàtic d’aquesta lluita justa es va aconseguir un compromís per part de la Conselleria d’Educació http://www.fapamallorca.org/retirada-amiant-una-realitat-2015/ . Aquest compromís es va continuar mantenint amb el canvi de govern i, fins i tot, es va prioritzar dins del Pla d’Infraestructures com un dels eixos centrals del mateix.
Així podem veure com el paper de les famílies, el paper de les APIMA’s i el paper de FAPA Mallorca ha estat central per aconseguir fer dels nostres centres educatius un llocs més segurs i segurament sense aquesta lluita social, sense aquest esperit crític i reivindicatiu, sense aquesta preocupació pel benestar dels nostres fills i filles encara ara estaríem parlant del problema i no del seu final.
