FAPA Mallorca vol valorar la trobada organitzada per la Conselleria d’Educació amb totes les APIMA’s de l’illa de Mallorca el dimecres dia 16 de maig amb la presència de la Presidenta del Govern Balear, del Conseller d’Educació, del Director General de Planificació i Centres i del Director General de Comunitat Educativa com a responsables polítics. Hem de destacar tres aspectes principals:
Per una banda hem de posar en valor el nostre compromís, la participació de les famílies que es mostra amb el fet que 100 persones es varen trobar omplint la sala d’actes de l’edifici de la Conselleria d’Educació. Amb unes persones que varen haver de conciliar el seu voluntariat amb la seva vida familiar i laboral per poder assistir a aquesta reunió. Amb unes persones que, tot i la dificultat d’aquesta conciliació volien fer sentir la seu veu com a membres imprescindibles de la comunitat educativa i volien ser partíceps de tot el procés educatiu dels seus fills i filles incloses les decisions polítiques que els afecten. Amb unes persones que ens han mostrat, una vegada més, que els pares i les mares exigeixen que aquesta participació sigui real i efectiva.
Per altra banda també volem mostrar el nostre agraïment a la Conselleria d’Educació per fer possible aquest espai de participació, per donar la cara davant de la comunitat educativa i explicar què s’ha fet i per quins motius i a la presidenta del Govern que, amb la seva presència, mostra el seu compromís amb l’educació malgrat que encara s’ha de traduir en una dotació pressupostària valenta, necessària i en una Llei educativa de consens que millori i doni estabilitat al nostre sistema educatiu, fets que encara a dia d’avui esperem i cada vegada amb menys esperances. De totes formes, durant la reunió es va produir un fet que la nostra Federació ja havia comunicat a la Conselleria d’Educació en rebre la convocatòria i que no es va tenir en consideració per part dels convocants: la necessitat de mesurar el temps d’intervenció per aconseguir un vertader diàleg fluid. El temps d’intervenció de les APIMA’s, el temps on es podia produir el vertader feedback, va resultar massa curt pel volum d’intervencions que es volien realitzar i va evidenciar la necessitat d’establir unes vies de comunicació amb les comunitats educatives i amb la Conselleria que resultin eficients.
En tercer lloc volem posar de relleu que la immensa majoria d’intervencions dels representants i les representants de les APIMA’s tocaven els mateixos temes i anaven en la mateixa direcció. Una cosa són els grans números que es varen exposar i que ens pintaven una realitat de millora contínua en el món educatiu i una altra cosa és la realitat individual de cada centre, de cada APIMA i de cada alumne on, en molts de casos, aquesta millora encara està per arribar i que servien de contrapunt a la interpretació de la Conselleria. Infraestructures que no es poden realitzar per falta de coordinació entre administracions o falta de diners, manteniment insuficient dels centres, ràtios més elevades de les que la pròpia normativa permet, ajudes de menjador que no arriben a tothom que les necessita pels seus criteris de renda, famílies que no es poden negar a pagaments extraordinaris que exigeixen les escoles, nul poder de decisió per part de les famílies als centres, infravaloració de les famílies als Conselles Escolars, instruccions que no s’acompleixen, administracions públiques que no contesten a les demandes dels centres i de les famílies, atenció a la diversitat que no es realitza de la manera adequada, professorat que no es suficient per atendre a l’alumnat, administracions que no faciliten la nostra tasca, la dels pares i mares voluntaris i no són capaces de facilitar els processos administratius, etc. Els grans números no ens diuen això però el fet de tocar la realitat amb les mans, com fem les APIMA’s ens dóna la perspectiva adequada per veure tot el camí que queda per fer.
Finalment, la nostra presidenta va resumir en la seva intervenció alguns dels problemes que afecten a totes les APIMA’s i com es podrien solucionar si existeix voluntat política i valentia per fer-ho: la necessitat del pressupost adequat per educació és una decisió política que pot servir per tenir el personal adequat, amb la formació adequada i amb les instal·lacions adequades. Aquells aspectes que ajudaran al canvi metodològic i a l’aprenentatge dels nostres fills i filles com les instruccions en relació als deures escolars poden tenir el recolzament de les famílies però no han de ser els pares i les mares qui s’encarreguin d’obligar als centres a fer acomplir les instruccions que la pròpia Conselleria redacta sinó que ho ha de fer el departament d’Inspecció Educativa. El fracàs escolar està vinculat, en molts de casos amb la falta de participació de les famílies als centres d’Educació Secundària i aquest fet es produeix perquè a molts de centres es desincentiva aquesta participació i, per això, la pròpia Conselleria ha d’actuar amb els equips directius que facin això. La coordinació entre les administracions per poder actuar en els diferents aspectes del sistema educatiu i, per exemple, de les seves infraestructures, és una tasca política i administrativa i les famílies no han de veure’s afectades pel fet que la cultura de l’acord encara no sigui present en el món polític.
Aquests temes i altres es varen reclamar una vegada més i ja no és ni la primera ni la segona durant aquesta legislatura, esperem que aquesta vegada sigui la definitiva i aquesta trobada hagi servit perquè els nostres responsables polítics sentin de primera mà la veu de totes aquelles persones que voluntàriament es troben en el camí de la millora del nostre sistema educatiu, de les nostres escoles i, en definitiva, de la nostra societat.
