FAPA Mallorca vol expressar la seva preocupació per la recent aparició aquest dissabte 10 de juny de la nova reulació en relació a la titulació d’ESO. Així, ja ha sortit publicada al BOIB la resolució de Planificació on es regula com es pot obtenir el títol d’ESO. Aquesta resolució és una transposició del Reial Decret de dia 2 de juny. Com sempre, en un tema tan sensible com és el de la titulació ens trobem amb una improvisació total i publiquem com s’obté un títol quan falta una setmana per a que els alumnes puguin tenir l’oportunitat d’obtenir-lo. Com bé es pot veure el Ministeri d’Educació ha canviat les regles del joc quan aquest ja quasi ha finalitzat, igual que ens ha passat amb les proves d’accés a la Universitat per posar altres exemples. Creiem que aquest fet és una demostració més de la constant improvisació en el terreny de la normativa educativa i de la falta de respecte cap a l’alumnat i les famílies, els principals usuaris d’aquest sistema. Per posar un exemple concret, aquells alumnes que hagin estat objecte d’adaptacions curriculars, que es fan amb el consentiment dels pares a principi de curs. I ara amb la nova normativa com se’ls explica als pares que el seu fill, amb 2 ACS (Adaptació Curricular Significativa) ara no pot titular. Igual avisant a principi de curs dirien que no volen ACS, però ara no poden triar perquè han estat objectes d’una informació que no ha resultat correcta.
A més del retard en la publicació d’aquesta normativa ens trobem amb un altre problema que no podem deixar de posar de manifest. Tant el Ministeri d’Educació com la Conselleria apliquen una sèrie de requisits per a l’obtenció d’aquest títol però deixant en darrera instància la decisió de titulació en aquells casos que resulten més novedoses en aquesta normativa (aquell alumnat que dugui una o dues assignatures suspeses a la convocatòria ordinària de juny o a l’extraordinària de setembre) als propis centres educatius. Aquest trasllat de responsabilitat es fa en nom de l’anomenada autonomia de centre. La nostra federació sempre ha respectat i defensat aquesta autonomia de centre però entesa com l’oportunitat de desenvolupar la idiosincràcia pròpia de cada centre, les seves potencialitats, de manera autònoma, no com un element que permeti decidir de manera relativament arbitrària qüestions tan sensibles com el futur educatiu d’un alumne i menys com el fet de donar un problema afegit als centres perquè les instàncies administratives superiors no s’atreveixen a proposar uns criteris clars i objectius. Sempre s’ha de tenir en compte que cada alumne és un individu únic i que l’educació és individualitzada però també s’ha d’anar alerta a crear diferències entre centres que el que facin sigui que aplicant una mateixa normativa un alumne pugui tenir unes oportunitats educatives i un altre alumne, amb les mateixes condicions, no les pugui tenir.
Per tant, reclamem una altra vegada més que en matèria d’educació és deixi de banda ja d’una vegada la improvisació, el no saber quin model d’escola realment es vol i com s’ha d’aconseguir perquè amb aquests canvis l’únic que s’aconsegueix és perjudicar a aquells que moltes vegades no tenim veu ni vot en aquestes decisions i que patirem les seves conseqüències, l’alumnat i les seves famílies.
