La setmana passada CEAPA, la Confederació Estatal d’Associacions de pares i mares d’alumnes a la qual estam associats, anunciava que s’adheria a la convocatòria de la vaga prevista pel dia 9 de març i ho feia amb aquestes paraules: “Lo podemos decir más alto pero no más claro: estamos hartos de que nuestros gobernantes jueguen alegremente con la educación de nuestros hijos e hijas. No es aceptable que sigamos en la situación que nos imponen con la LOMCE y los recortes. La realidad debe cambiar drásticamente de forma urgente y, mientras que ello no ocurra, que no nos intenten acallar con el discurso falso de que buscan un pacto en la educación y que conviene no hacer nada para que se pueda conseguir.”
Des de FAPA Mallorca no podem estar més d’acord amb el contingut d’aquest missatge i creiem que està de més haver de recordar contínuament el nostre posicionament antiLOMCE, ens hem recorregut l’illa explicant les misèries de la LOMCE com no ho ha fet ningú més i seguim treballam cada dia en projectes que així ho demostren. Ara bé, en aquesta ocasió no convocarem a la VAGA i no perquè les raons de fons no siguin compartides sinó perquè pensam que les mobilitzacions han de servir per a alguna cosa i perquè les hem de decidir tots plegats, d’acord amb les circumstàncies que ens envolten. En aquest cas, estam convençuts que un dia de vaga no servirà per gaire i és un fet que la data i la idoneïtat estratègica ens han vingut de Madrid. A més, en sentit estricte, vaga sols poden fer els treballadors i treballadores o l’alumnat, només de forma molt extraordinària ens vàrem poder sumar a una mobilització d’aquest tipus en el moment de la vaga indefinida.
Convocar en fred, sense el caliu i les accions prèvies d’una negociació és per a nosaltres banalitzar l’acció de la vaga i cremar moltes fases intermèdies que potser han celebrat recentment a Madrid i no n’hem tingut coneixement però l’experiència ens diu que convocar així, sense la preparació necessària, no servirà per exercir cap pressió.
Les vagues són part d’un procés i com a eina s’han de saber emprar en el moment oportú, les passes intermèdies de què parlàvem no es poden cremar sense més perquè ajuden a transmetre a la comunitat educativa, als polítics i també a la societat que s’ha fet tot el que calia abans de l’amenaça final. Una vaga no és cap festa i no l’hauria de voler ningú.
Potser algú pensarà que aquestes passes intermèdies de que parlam estan fetes des de fa estona perquè duim anys amb el mateix missatge però, ara mateix, les darreres mobilitzacions queden lluny i no tots els col·lectius de la comunitat educativa entendran aquesta escalada sobtada, de zero a cent, proposant una mobilització ja explorada i que no va tenir cap efecte fins que es va fer amb caire indefinit.
Amb tot això volem dir que cal mantenir la flama i que aquesta convicció ens pot conduir a qualsevol acció consensuada, fins i tot a una vaga indefinida en la què les famílies es podrien tornar a implicar però, si volem exercir pressió de veres, cada cosa al seu moment.
Caldria, doncs, una bona anàlisi de la situació actual i el primer que veim és que malgrat les imposicions d’uns i les promeses buides d’uns i altres, fins avui no hem revertit res més que les revàlides i no de forma definitiva. Ràtios, competències de Consells Escolars, directors tots poderosos, barbaritats pedagògiques, injustícies socials, polítiques inclusives vs. segregació, llacunes organitzatives, estabilitat de les plantilles, … tot segueix per un estil i són moltes les forces polítiques que es comprometeren a treballar per revertir la situació i no han aprofitat la debilitat del govern estatal en minoria. Ah! … i pel que es pensi que la Subcomissió Educativa del Congrés dels Diputats pot ser la solució, ens sap greu comunicar-li que va ben errat perquè té tota la pinta de ser una gran estafa que pretén fer-nos creure que en sis mesos hauran resolt la situació.
Potser ha arribat el moment de treure els colors a més d’un/a i no fer-lo només un dia, perquè en un dia l’únic que faran els polítics i responsables de l’administració estatals i autonòmics és fregar-se les mans amb l’estalvi que suposaran les nòmines de milers de docents vaguistes.
Ens correspon alçar-nos novament i liderar alguna proposta, més enllà d’un dia, que faci visibles per exemple totes les BONES PRÀCTIQUES ANTILOMCE arreu de les Illes i de l’estat, les pràctiques educatives que “trepitgen” la retxa de la legalitat gràcies a la bona feina de: docents, d’equips directius, de mares i pares d’alumnes, d’Associacions d’Alumnes i comunitats educatives en general … perquè conscients o no, feim feina a diari contra la LOMCE i potser haurien de començar per aquí.
Si la LOMCE ha relegat a les famílies o alumnes al paper d’espectadors i ha exclòs tàcitament la democràcia de molts de processos als centres, llavors, totes les tasques duites a terme als centres amb el consens de tota la comunitat educativa, més enllà de la imposició dels equips directius, són accions que trepitgen la línia de la legalitat. On cabrien amb la LOMCE projectes com Llegim en Família en el que avui hi participen APIMAs i centres? On recullen els currículum LOMCE que un centre pugui demostrar el seu compromís social amb els refugiats sirians, com fa l’IES Binissalem? On preveu la LOMCE el treball de tantes famílies per connectar la realitat de l’entorn amb la realitat escolar, com es fa a la barriada de Son Gotleu? Cadascú de nosaltres tenim al cap, probablement, iniciatives properes d’aquest estil.
Pràctiques com aquestes fan que ens sentim orgullosos de transmetre cada dia, amb l’exemple, que nosaltres no creiem en la LOMCE i que no descansarem fins que es derogui la imposició legal d’uns i desaparegui la ineptitud dels altres per revertir la situació que viu l’EDUCACIÓ. Deixarem la pell pel camí, si cal, però són moltes les persones amb seny i capacitat, de tots els col·lectius que conformen les comunitats educatives, que agafaran el testimoni en aquesta empresa. Si una cosa haurien d’haver après els nostres polítics és que el temps de les imposicions s’ha acabat.
No obstant tot això, tornant a la vaga del 9M, des de FAPA Mallorca respectarem (com és de dret) la decisió de les persones (docents, alumnat i/o famílies), que considerin que el 9M volen donar suport a la vaga perquè amb ells i elles compartim el fons de la qüestió. A més, ens posam a disposició de les APIMA associades per informar-les i/o resoldre els problemes que les sorgeixin, tant si decideixin secundar la vaga com si no, com hem fet sempre.
Pel que fa a concentracions i manifestacions el dia de la vaga no us podem informar perquè, a la nostra comunitat, a 3 dies vista, encara no hem sabut de cap convocatòria de concentració ni manifestació per part de ningú.
En aquests temps canviants, l’autèntica pressió social vindrà de saber manejar els temps polítics i de la creativitat de les nostres mobilitzacions. Mentre exploram i definim el “com”, des de FAPA seguim treballant pel suport a les famílies i per una educació millor pels nostres fills i filles.
LA JUNTA DIRECTIVA
