FAPA Mallorca vol comentar la informació apareguda als mitjans de comunicació (Ultima Hora, Ara Balears, Europa Press) i que ens planteja, una vegada més, un dels més greus problemes del nostre sistema educatiu.
Les dades en que es basa la informació periodística es troben a l’article Les alternatives dels plans d’innovació educativa a la integració de l’alumnat estranger publicat escrit per Luís Vidaña a l’Anuari de l’Educació 2018, ex-responsable d’escolarització de la Conselleria d’Educació i, per tant, les podem considerar unes dades de primera mà i totalment fiables i que ens confirmen una percepció que la nostra Federació ja tenia.
Quan parlem d’escolarització estem tractant un dels temes que més conflictes genera entre les diferents escoles i entre les diferents xarxes que trobem present al nostre sistema. Quin criteri hem d’utilitzar per fer aquesta escolarització i, especialment, quin criteri hem d’utilitzar per integrar a la nostra escola a l’alumnat nouvingut és un cavall de batalla que mou diferents interessos i no sempre el benefici del propi infant és el primer de tots.
Quan parlem de quina escola volem per als nostres fills i filles en el moment d’iniciar-se el procés d’escolarització hem de tenir en consideració factors com la proximitat, l’existència de serveis complementaris, l’existència de germans o germanes ja matriculats, els serveis especialitzats que pugui oferir el centre educatiu, la renda econòmica familiar, etc. Aquests criteris es baremen de forma objectiva i allò que pot fer variar i condicionar la possibilitat o no d’accedir a aquella escola que la família volia en primera opció és el pes de puntuació que tingui cada factor i, òbviament, l’existència de major o menor demanda d’escolarització d’aquell centre educatiu. En relació a aquest inici del procés ja hem comentat amb anterioritat que l’objectiu de qualsevol administració educativa hauria de ser aconseguir que totes les escoles públiques fossin igual de pedagògicament atractives per a les famílies i donessin les mateixes oportunitats als seus infants de desenvolupar les seves capacitats i oportunitats. Això s’aconsegueix prioritzant les actuacions a aquells centres que a dia d’avui presenten majors dificultats per les seves circumstàncies socials o històriques i que necessiten trobar vies alternatives per aconseguir ser centres atractius per a les famílies i per als infants. Projectes com els d’innovació pedagògica amb tot el suport necessari per part de la Conselleria d’Educació són una de les vies a utilitzar entre moltes d’altres.
Aquest punt inicial del procés d’escolarització és especialment important en el municipi de Palma on l’existència de diferents zones i de multiplicitat d’escoles (tot i que insuficients a dia d’avui) està generant demandes diverses i, tal com hem pogut veure, fins i tot, intents d’enganys per aconseguir places a uns centres o uns altres. Per això, a més, d’aconseguir fer centres educatius atractius per a tothom la nostra Federació va proposar a l’administració idees com l’eliminació dels barems de puntuació de criteris discriminatoris com la possibilitat de donar un punt extra per ser antic alumne que perjudica de manera clara a tota la població no nascuda a les Illes Balears fins a una generació anterior a l’infant.
En relació a la problemàtica concreta de l’article, la segregació escolar és un factor evident a les nostres illes. Alguns mecanismes de segregació són evidents i, tot i les nostres queixes i suggeriments encara són presents a dia d’avui com és el cas de les quotes “voluntàries” que il·legalment apliquen algunes escoles de la xarxa concertada (i algunes de la xarxa pública) a les famílies. Quan una família es troba que ha de pagar de forma “voluntària “ per material escolar, per quotes d’escolarització, per uniformes, per serveis complementaris, pel simple fet de cursar uns estudis obligatoris o per la pròpia revista escolar, ens trobem amb un mecanisme de selecció negativa. Això afegit a la pròpia quantia dels llibres de text, dels preus de menjador o de les activitats extraescolars. En molts de casos, el fet de ser alumnat d’origen estranger pot implicar un fet migratori, en la recerca de noves oportunitats de treball i econòmiques, sense l’existència de xarxa familiar a la nostra illa i amb la necessitat d’adquirir un habitatge entre d’altres factors que afecten a l’economia familiar. El fet d’haver d’abonar unes quotes que en l’escola pública no han d’existir pot ser un factor clau de selecció per part de les famílies. Per evitar-lo la nostra Federació ha estat clara: el paper d’inspecció educativa ha de ser clau i ha d’intervenir per evitar aquests abusos i sancionar a aquells centres que així ho facin per evitar que torni a succeir.
Altres elements claus per explicar aquesta segregació poden ser la impossibilitat de reservar plaça per alumnes NESE a partir del mes de setembre (alumnat amb desconeixement d’algun dels idiomes oficials de la nostra comunitat entraria dins d’aquesta categoria) que fa que la majoria d’alumnat nouvingut durant el curs escolar es concentri en aquells centres on queden places disponibles i que, en molts de casos, coincideixen amb centres de la xarxa pública amb diferents problemàtiques afegides que influeixen negativament en la seva percepció social i que, fins i tot, els transformen en “centres guetto”. La modificació de l’actual normativa és imprescindible per aconseguir canviar aquest fet i fer possible aquesta reserva i poder afrontar amb major èxit el repartiment equilibrat d’alumnat nouvingut.
Finalment no ens podem oblidar de la possibilitat d’arribar a pactes d’escolarització. Molts de municipis de la nostra illa ja ho han fet (Manacor, Inca, Sa Pobla, etc.) i molts es plantegen aconseguir-los. El sentit comú ens diu que aconseguir aquest tipus d’acord serà positiu perquè afavoriran als propis alumnes, a les famílies i als propis centres, tant aquells que formen part de la xarxa pública o aquells que formen part de la xarxa concertada, que aconseguiran els recursos suficients per atendre a la diversitat. Això sí, per arribar a aquests acords és necessària la bona voluntat de totes les parts, el fet que tothom tingui el mateix objectiu i parteixi de les mateixes premisses i no es cerquin els interessos particulars sinó l’interès general: la millora del nostre sistema educatiu i el futur dels nostres infants.
