FAPA Mallorca vol reflexionar en relació a un dels conceptes claus per entendre la finalitat del sistema educatiu, l’excel·lència.
Aquest concepte és un dels més utilitzats habitualment i una de les fites a aconseguir tant a nivell social, com a nivell individual per cada alumne, per cada família, per cada membre de la comunitat educativa dins del nostre sistema. El problema vindrà, com moltes altres vegades, quan intentem definir que entenem per excel·lència i com després les decisions administratives per part de l’Administració fomenten un tipus de manera d’entendre’l o un altre.
Podem partir de la base d’un sistema educatiu on en teoria tots els infants parteixen d’una igualtat d’oportunitats. La realitat contradiu de forma ràpida aquesta afirmació. No tots els centres educatius ofereixen les mateixes oportunitats, no totes les famílies tenen les mateixes possibilitats d’ajudar i acompanyar als seus fills i filles en el procés educatiu i no totes les administracions educatives implementen mesures per poder paliar aquestes problemàtiques. A un sistema educatiu que fos com indica la legislació no trobaríem diferències significatives entre els centres i, per tant, la tria entre un centre o un altre ens resultaria indiferent si tots ens donen les mateixes oportunitats. A la realitat veiem que la zonificació escolar és un dels cavalls de batalla més importants en la discusió educativa, que el fet de baremar els punts d’escolarització d’una manera o d’una altra es converteix en matèria judicial fins i tot i que, per tant, existeix la percepció de la diferència entre centres i això no només aplicable a la xarxa pública i a la concertada sinó dins de cada xarxa mateix.
Per tant, podem ja intuir que els obstacles o les facilitats que es trobarà un infant al seu camí escolar no seran els mateixos entre un centre o un altre i, fins i tot, dins d’un mateix centre per qüestions de tipus social, econòmiques o culturals.
Moltes vegades la pròpia administració educativa interpreta l’excel·lència com la capacitat de treure un rendiment acadèmic superior basat en una nota a una certificació acadèmica. Si ens trobéssim en un entorn asèptic en el que factors externs i interns no influissin decisivament en l’educació de cada infant i en les seves possibilitats pareixeria que aquest criteri seria vàlid. Si ens tornem a remetre a la nostra realitat pareix evident qense tenir en consideració tots aquests factors no tinguts en compte la percepció és totalment distorsionada. L’esforç realitzat per un alumne en un context determinat per obtenir un resultat acadèmic pot ser molt diferent que l’esforç realitzat per un altre per obtenir el mateix resultats i això no ser producte de les capacitats individuals sinó de l’entorn en que es troben. Però, l’administració mesura aquest esforç i aquestes diferències en el context? Habitualment no i un bon exemple és la convocatòria dels ajuts per alumnes de 6è de Primària, de 1r. Batxillerat i del segon curs de Formació Professional per realitzar estudis d’immersió en llengua anglesa (i, per tant, millorar la seva capacitació) durant els messos d’estiu. Aquesta convocatòria, en el cas de l’alumnat d’educació postobligatòria es regeix per un criteri únic: la nota acadèmica més alta en general és l’únic criteri de valoració. Això vol dir que s’obvien qualsevol dels altres factors determinants en el rendiment acadèmic d’un alumne i el procés global d’aprenentatge que en teoria es realitza als centres educatius.
Quan la nostra Federació ha qüestionat aquests criteris (tant actualment com a anteriors convocatòries) ens parlen de la necessitat de premiar l’excel·lència i de la dificultat de valorar l’esforç real adequat als contexts socials, econòmics i culturals personals. Nosaltres també sabem que aquesta valoració pot ser difícil però tots els centres educatius han de poder tenir clar com es fa aquesta mesura a tots els seus alumnes i pot ser un dels factors per acompanyar a la sol·licitud d’ajuts. Si no ens podem trobar amb un fet ja existent: alumnat que ha realitzat tot l’esforç que ha pogut però que les seves circumstàncies han fet que el resultat no arribés al màxim possible per factors aliens a la seva voluntat i que, per ventura, si no poden aprofitar aquest tipus d’ajuts no tindran mai la possibilitat de desenvolupar les seves capacitats en llengua estrangera pel seu compte.
