MESURES CAUTELARS CONTRA L’ORDRE DEL TIL

COAPA Balears en representació de les Federacions d’associacions de pares i mares d’alumnes (FAPA Formentera, FAPA Eivissa, FAPMA Menorca i FAPA Mallorca) així com també en representació de les més de 270 associacions de pares i mares d’alumnes de les Illes federades, vol comunicar que:

En data 10 de juliol s’ha anunciat davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears la interposició d’un recurs contenciós administratiu contra l’Ordre de desenvolupament del TIL.

Aquesta demanda que ja s’havia anunciada per part de la nostra Confederació estava pendent de les conclusions d’un informe jurídic que FAPA Mallorca havia demanat a la UIB per tal d’iniciar les nostres accions judicials amb suficients garanties.

Així, l’informe de la UIB, sobre la legalitat de l’Ordre de la Conselleria d’Educació, de 9 de maig, per la qual es desenvolupen determinats aspectes del TIL als centres docents no universitaris, lliurat la setmana passada conclou que:

1. Pel que fa al procediment d’elaboració de l’Ordre manca l’informe preceptiu d’alguns òrgans i institucions consultives (com la mateixa UIB), la qual cosa constitueix un vici rellevant del procediment afecta a la validesa de la norma reglamentària.
2. En relació a l’habilitació de la Consellera per dictar l’Ordre analitzada, cal entendre que el Decret Llei 5/2013 esgota la seva vigència al curs 2013-14 per voluntat de l’autor de la disposició, així l’Ordre en qüestió en allò que desenvolupa el Decret Llei és invàlida ja que no té habilitació per regular la matèria a la qual es refereix.
3. La implantació d’un sistema integrat de llengües que imposa una llengua estrangera com a llengua vehicular per a l’ensenyament de disciplines no lingüístiques, com indica l’Ordre, no encaixa amb els principis fonamentals de l’ensenyament plurilingüe que estableix la LOMQE, que és norma bàsica de l’Estat aprovada i publicada abans de l’inici de la tramitació de l’Ordre.
4. El principi d’universalitat del TIL impedeix que els centres, a la vista de les necessitats del seu entorn, puguin prendre decisions sobre el desenvolupament i complement del seu currículum atesa la rigidesa i detallisme sobre la determinació horària en relació a les llengües en que s’ha d’impartir la docència.
5. Els alumnes de les Illes, que hauran tingut unes condicions de formació distintes pel TIL, s’hauran de sotmetre a unes proves comunes a tot l’Estat que pretenen garantir la igualtat per a l’obtenció dels títols acadèmics i es trobaran en situació desigual a la resta d’alumnes de l’Estat. Així, si la normativa autonòmica genera desequilibris respecte a la regulació bàsica de l’Estat i no es corregeix, se vulnera el principi d’igualtat (art. 14 CE).
6. En la mesura que s’estableix la igualtat horària entre les dues llengües, l’Ordre contradiu l’article 1.2 de la Llei de normalització lingüística de rang superior afectant al principi de jerarquia normativa, la qual cosa provocaria la nul·litat de ple dret dels preceptes afectats.
7. La concreció de l’Ordre, sobre l’equilibri entre llengües, ignora la línia jurisprudencial ja que planteja l’assoliment de l’equilibri lingüístics en quant als resultats de l’ensenyament i no com un apriorisme aritmètic com pretén l’Ordre. Una cosa és la convivència de dues llengües en plena igualtat jurídica i l’altra donar el mateix tractament a les dues, quan una d’elles no està en plena igualtat amb l’altra.

Queda prou clar, fins i tot per algú no especialment versat en la matèria, que aquesta ordre té greus mancances que afecten a la seva legalitat i des de COAPA es considera necessari emprendre actuacions davant els tribunals.

Per tot això, d’acord amb aquests arguments, COAPA Balears i cadascuna de les Federacions que la integren presentarem una demanda contra l’ORDRE DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, PER LA QUAL ES DESENVOLUPEN DETERMINATS ASPECTES DEL TIL ALS CENTRES DOCENTS NO UNIVERSITARIS.

Per evitar les greus conseqüències que sobre els drets dels nostres fills/es pot tenir la seva aplicació, es demana també la seva suspensió cautelar.

L’informe de la UIB està signat conjuntament per cinc professors de Dret Constitucional, Administratiu i Internacional de la Universitat de les Illes Balears, als quals hem d’agrair la seva tasca i gran implicació personal i institucional.