FAPA Mallorca vol reflexionar en relació al concepte de participació i a quin tipus de participació podem realitzar les famílies en relació al sistema educatiu, a l’administració educativa i als centres escolars.
Quan parlem de participació ens trobem sempre un consens: la participació és necessària i, per tant, la implicació de les famílies és un fet considerat fonamental dins del nostre sistema educatiu. Però, quan s’intenta concretar aquesta participació ens trobem amb una ruptura del consens tant en els límits de la participació com en la realització efectiva de la mateixa. Existeixen, com és obvi, mecanismes formals com, per exemple, els Consells Escolars, en els que les famílies tenen la possibilitat d’expressar la seva opinió i, tot i les retallades que encara avui en dia pateixen en les seves atribucions, influir en les línies educatives dels centres escolars. En relació a aquest mecanisme formal ens trobem am diferents dificultats per aconseguir fer efectiva la participació de les mares i els pares i, per això, la nostra Federació recorda les obligacions dels equips directius per facilitar l’assistència de les famílies i que venen recollides en la normativa actualment vigent.
La participació de les famílies també es fa de forma associada. Les APIMA’s som un element central de qualsevol escola o institut i la seva implicació en la prestació de serveis, en el suport a les activitats del centre i en la línia educativa que es segueix és bàsica.
L’administració també ja fa estona que presenta la participació com un valor positiu i, en teoria, quan ha de realitzar determinats actes administratius o prendre determinades decisions polítiques, intenta implicar als diferents membres de la comunitat educativa. Organismes oficials com el Consell Escolar de les Illes Balears o el Consell Escolar de Palma són exemples d’aquesta participació formal. Per sort, també existeix una altra forma centrada en la possiblitat d’influir en les decisions abans de que siguin definitives i que, en teoria, es pot vehicular amb la malograda Mesa de Famílies que, a dia d’avui, no acompleix aquesta funció. La nostra Federació es reuneix de forma habitual amb els nostres respresentants polítics per poder fer una participació propositva en multitud de temes que afecten als nostres fills i filles i intentar posar solució als problemes abans de que apareguin.
El problema ve quan veiem que afecta participació propositiva és molt menys efectiva que una participació reactiva. Podem observar de forma clara que quan a un centre escolar ens trobem amb una problemàtica concreta (atenció a la diversitat insuficient, trnasport escolar, infraestructures, etc.) la possibilitat de que aquesta problemàtica surti als mitjans de comunicació fa més possible la seva solució per vies que el diàleg propositiu pareixia que no permetia. Un titular negatiu a la premsa, una denúncia per part d’una família o un col·lectiu de famílies pareix que és el revulsiu que necessita l’administració per posar fil a l’agulla i trobar una solució al problema concret d’aquella família o d’aquell centre. Allà on tot eren problemes resulta que es troben solucions. Això no vol dir que aquesta via no sigui adequada. Al contrari. Si s’aconsegueix la solució al conflicte benvinguda sigui. El problema ve quan ens trobem amb una problemàtica repetida a diferents centres o famílies i només es resol en el cas en que s’ha publicat als mitjans de comunicació i no en els altres. El problema ve quan la capacitat d’influència social d’un col·lectiu determinada o d’una família en concret fa que es pugui resoldre la situació mentres que la falta d’influència d’altres fa que aquesta problemàtica no es resolgui ni ara ni possiblement més endavant. No totes les famílies tenen la disponibilitat necessària per poder fer públic els seus problemes amb manifestacions o concretacions. No totes les famílies tenen els contactes necessaris per aconseguir que el seu cas arribi a la llum pública. Significa això que els seus problemes són menys prioritaris? Per a l’Administració pareix que sí. Per a la nostra Federació òbviament no.
Per tot això, FAPA Mallorca continua encoratjant a totes les AMIPA’s a fer públics els seus problemes i a lluitar per aconseguir solucions però recordem a l’Administració que una solució per a un cas concret no pot obviar que si la mateixa problemàtica la trobem en un altre lloc també ha de trobar una solució com a mínim igual d’efectiva i ràpida. Si no ho fa així estarà creant centres de primera i centres de segona en relació a les seves reclamacions i tot per no tenir un titular negatiu als mitjans de comunicació.
FAPA Mallorca continuarà fent la seva tasca propositiva, intentant aportar solucions abans de que els problemes arribin però també continuarà reclamant i exigint que aquestes solucions enfoquin els problemes en la seva globalitat perquè la igualtat d’oportunitats al sistema educatiu és un eix bàsic i imprescindible.
