Des de l’arribada del nou govern, l’executiu ha impulsat iniciatives amb la finalitat de revertir els anys de retallades i també de fer visible aquesta intenció renovadora, però és obvi que situacions tan complexes com la que viu la nostra comunitat no es resolen de la nit al dia.
És per això que, més enllà de les primeres passes, estàvem esperant la presentació dels Pressupostos de la nostra comunitat, atesa la declaració política que representen i el compromís que determinarà la limitació econòmica a que es sotmet cada Conselleria.
Des de FAPA representam famílies i potser no tenim la mateixa capacitat d’anàlisi que tenen els gurús econòmics de torn per fer-nos veure la “veritat” però, després de llegir i estudiar el pressupost de la Conselleria d’Educació, veim al davant uns pressupostos amb llacunes importants i fins i tot incompliments electorals.
Potser per a la Conselleria d’Educació tampoc no són els números ideals i molt possiblement han fet esforços per ajustar-los i així impulsar algunes de les accions que s’han reivindicat els darrers anys, com ara el rellançament de l’IAQSE, l’Institut per a la Convivència i l’èxit escolar, l’atenció a l’escola de 0 a 3 anys, la incorporació de més de 300 mestres, la millora de la partida per menjadors escolars o del programa de reutilització de llibres… Reconeixem aquesta feina, igual que reconeixem que les persones al capdavant de la conselleria no estan de mans plegades, però per més que facem una interpretació de pressupostos amb els ulls posats a l’horitzó d’una legislatura aquests no són els pressupostos que ens esperàvem, perquè la inversió és encara insuficient i perquè es deixen de banda aspectes que no es poden ignorar, com per exemple l’estat de les infraestructures educatives o una veritable atenció a la diversitat.
De forma global, sense entrar en batalles de nombres, cal recordar novament l’alegre compromís que tots els partits adquireixen als programes electorals, algun dia ens ho hem de fer mirar. Uns i altres havien parlat de percentatges d’inversió del PIB que es movien entre el 4,5% i el 7%. En xifres absolutes passaríem dels 817 milions d’euros (3% PIB) proposats actualment, als 1.208 o 1.879 milions (4,5 i 7% PIB, respectivament).
Podríem justificar la nostra postura dient que als pressupostos no hi ha subvencions per a les APIMA, que no n’hi ha des del 2010, però també nosaltres entenem que hi ha prioritats i això és clau. Ara bé, per fer-nos una idea, només l’augment al 3,5% del PIB (939 milions) en educació ens permetria percebre la “progressió pressupostària” de què parlaven els programes electorals. No obstant, així com es planteja el marc econòmic, les famílies tenim la sensació que segueix sense haver “llençol per tapar tothom” en aquelles qüestions essencials que tant hem reivindicat i el tímid augment pressupostari, 42 milions en valors absoluts, no deixa de ser simbòlic.
No volem ser injustos en aquestes manifestacions i potser és cert que la culpa és del finançament de l’estat perquè és discriminatori amb la nostra comunitat i si l’hem de lluitar aquí estan les nostres mans, però potser, també aquí a Balears s’han de reestudiar els números i revisar prioritats, més enllà de partides imposades per “acords de governabilitat”. O pot ser ha de caure un sostre al cap d’algú?
Caldrà treball, valentia i responsabilitat a l’hora imaginar solucions però si no es mantenen els compromisos és que algú ens ha enganat o, el que és pitjor, s’ha enganat a ell/a mateix/a.
Millorar el pressupost de cara a les famílies no és sols augmentar beques i ajudes, o donar subvencions a federacions d’associacions. Les Famílies miram per la globalitat de les accions que se duran a terme. L’estat de les aules i del centre, la seguretat, el comfort, les ràtios, els programes de reforç, les substitucions de docents… tot això és també el que preocupa a les famílies. La millora del sistema en la seva totalitat.
Les famílies no podem esperar un any més el miracle d’un nou finançament estatal perquè quan arribin a la Moncloa, sigui qui sigui, diran que la cosa econòmica no està gaire bé i amb aquesta cançó, al menys a les famílies, se’ns passa l’arròs i als nostres fills i filles se’ls escapa el futur com l’aigua entre els dits.
