TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES

moltes gràcies per aquesta informació, ens anirà molt bé per informar a les famílies !

Es tracta d’unes instruccions dirigides als inspectors educatius, no dirigides al centres educatius, m’agradarà veure la resposta de les associacions de directors.
Infumables de totes totes!!
Però una lectura detinguda ens diu que no aporta res nou a les instruccions anteriors, no hi ha motiu per no seguir endavant amb els ALTERNATILs, que no curen però rebaixen el malestar lingüístic.
Ens recorda molt a les instruccions de darrera hora abans de les tancades del 28N i el 25A.
Asusta que algo queda!

Estimats pares i mares,

No estic d’acord amb es TIL, sobre tot pel que suposa no haver consensuat ni l’estructura ni la implantació. Les retallades no han ajudat i obviament que hi ha motius per la protesta. Una bona educació depèn clarament del grau de satisfacció que els i les docents tenen del propi sistema. Tots els recursos seran pocs per millorar aquesta situació. Però dit això, estic realment preocupat per la barreja de questions emocionals, polítiques i d’altra mena que afecten al procés i que sincerament, crec que no són adequats i que fan perdre moltes de raons. Seré molt directe perquè crec que val la pena. La situació actual d’imposició del TIL és un reflex directe de que la immersió lingüística també fou interpretada per molts de pares com una imposició. No seré jo qui no defensi totalment la protecció de la nostra llengua i el dret inal·lienable de que els pares que així ho desitgin facin que els seus fillets rebin educación íntegrament en català. Però si sóm tan democràtics, si se ens plena sa boca dient que sóm super tolerants, tambè caldria que entenguéssim que altres pares tal vegada volen optar per una altra opció. I no per això ha de suposar un atac al català. Simplemente és llibertat, eixa llibertat que ara esteim exiging no sense raó al govern actual.

Si pel contrari, es vol emprar la immersió, no ja per protegir el català, que em sembla perfecte, si no per instaurar i en certa forma, imposar, un sentiment d’identitat “nacional”, relacionat amb la idea dels Països Catalans (idea netament política, absolutament legítima, però no necessàriament compartida), llavors s’esteim equivocant. Jo sóm completament contrari al pensament únic, i a les idees sectàries. Cert personatge que no vull nomenar deia que qui “xarra alemany, ES ALEMANY” i per aquesta inferència incorrecta, va invair Aústria, Polònia, el nord de França, etc. Certament quan veig els llaços amb la senyera catalana, que òbviament no sempre les persones que el duen tenen per què assumir el pancatalanisme, o penjats de les façanes de molts de centres educatius, no m’agrada. Quan un centre penja el llaç amb la senyera catalana, que no balear, ¿vol dir que al seu ideari suposadament asèptic (així deuria ser) assumeix i defensa la llengua i pus, o està defensant la idea dels Països Catalans? Continua no agradant-me, i no crec que la solució sigui la llei de símbols. Però la societat és diversa i no crec que sigui massa democràtic que la direcció d’un centre s’arrogui la capacitat de representació i pengi allà una senyera catalana, que amb tots els respectes, a jo no em repressenta. ¿Què passaria si a qualqu se li ocorregués penjar una llaçada amb la bandera espanyola? No vull ni pensar-ho. Quina democràcia… Jo no la posaria, però crec que per defensar una idea no cal vessar rancúnia ni odi contra res. Cal que s’ho fem mirar.

I enllaçat amb això i com a motiu fonamental d’aquest comentari, està començant a produir-se arran de la vaga una important fractura social, sobretot als pobles, entre els pares que estan a favor de la vaga i aquells que, no estant totalment en contra, tenen un altre criteri o almanco creuen que la immersió no és la solució màgica als nostres problemes de resultat acadèmic, per cert, magnífics fins ara (¿o sí?). Hi ha pares i mares, ben significats amb l’uniforme verd que estan vigilant cada dia quines famílies duen o no als nins a escola, i inclús estan negant el salut i fins i tot canviant el tracte. Les assemblees de pares i mares són adoctrinadores i coaccionants. Tot i que es pot opinar, hi ha molts de pares i mares que no xarren per por a coacció. Semblen realment altres temps, justament aquells que precísament alguns pares i mares, sota el meu punt de vista poc democràtics, estan traguent com excusa per defensar la llengua, i per esclafar el castellà a l’aula, que és el que realment fa nosa del TIL, més enllà d’altres aspectes del mateix.

Crec realment que si no es baixa el to, l’actitud, es pot xarrar una mica més sobre el tema, i mirar realment quin model potser més adequat, deixant al marge idees polítiques relacionades amb el sentiment d’identitat, QUE MAI ES POT IMPOSAR, segurament hi haurà un abans i un desprès de tot aquesta situació, que torn a repetir, no ha estat en absolut encertat per part del Goverm, però que ara enmig del procés de negociació, també la anomenada com unitària (que no ho és en absolut) comunitat educativa, està donant mostres de irresponsabilitat, per anar més enllà d’un sistema educatiu asèptic des del punt de vista ideològic. I vull ser just perquè em consta que n’hi ha moltes visions dintre de la postura contrària al TIL. Sobre tot perquè no es pot deixar a tot l’alumnat (per jo el més important de tota aquesta història, encara que no ho sembli ni pel Govern ni pels vaguistes) sense classe de forma indefinida. Tot i aquesta diversitat, a mi em sembla que la força majoritària sí assumeix que el model d’immersió és innegociable, per tal que la docència completa en català, possibiliti l’incardinació de les idees pancatalanistes, i més enllà independientistes. El problema no està en la legitimitat d’aquestes opcions, que és inqüestionable, si no en la imposició des del sistema educatiu per moure els bressols en aquest sentit.

Crec que cal que les forces polítiques tindrien que consensuar, però de forma real, no imposant, com fins ara, immersió o TIL, un model educatiu que perduri molt de temps i que no es pugui modificar depenent del Govern que guanyi les eleccions.I crec que cal que els pares i mares no entrem en un revival de la guerra civil espanyola, entre feixistes i demòcrates, dels que jo, aquests dies, no sabria massa bé dir qui és qui. Quant l’odi i la rancúnia surten al carrer, i les emocions es desboquen, apareix la pitjor cara de tothom, i les raons, inicialment, justificades, se’n perden.

Espere que l’associació sigui conscient dels riscos de fractura social que les postures de vegades suposen. Que no es pensi que perquè moltes famílies no duen als nins a escola, resulta que donen suport complet a la vaga o tots els seus conceptes. Espere que es pugui respectar les minories, i que es tingui molt de seny amb les conductes respecte dels que no pensen exactament iguals, especialment a aquells que defensen l’esclafament del govern i de tot el que s’apropi al castellà. Defensem la nostra llengua però no a base de prohibir d’altres, perquè estarem fent exactament el que un militar baixet i dictador li va fer a la nostra llengua no fa tants d’anys. Espere que no perdam el nord…

Una abraçada i gràcies per la feina feta pels nostres fillets.

jjajajja mira per on un queu ho sap tot, que es pensa que el seu pensament unic es l`unic que veu bubotes per allà o no ni ha , es creu internacional -no se si de la internacional comunista- i segurament un expert…en fi, als pellasos fan riure i riuen, amb l’espectacle tan sols cal una cosa: mirar i disfrutar dels bufons. Això farem. seguiu seguiu

Alberto sincerament o vius a un món paralel o estas tan manipulat per els que realment tenen laa força i els mitjans per poder-te haver menjat la cervellera que no es que no em meresquis contestació. Te la mereixes peró la veritat es que un arriba estar tan cansat de sentir “dois” – i ho dic amb tota la tristeza i en tota la bona fe del món- que sincerament ni vull ni desitjo camviar-te. I no ho vull fer perque la raó i el pes de la veritat es la que fa canvia les persones. Jo ja fa anys vaig canviar. ara em sento més alliberat i que vols que et digui…dons si tu vols ja miraras les coses d’un altra manera i si no… dons res. Però sencillamen un pot dir la seva opinió però ha de ser riguros i dubt que tu haguis patit tanta discriminacío. De totes maneras salut i pot ser concient que la inconsiencia no ens dona dret a la mentida, i que l’ignorància pot semblar que ens fa mes lliures pero el que ens fa realment es més esclaus. tu mateix. Adeu

Si te sirve de algo, te voy a echar un cable para que intentes argumentar algo: “LA MEJOR DEFENSA ES UN BUEN ATAQUE”…

Esa esa es la conclusión a la que habéis llegado al ver que ante el castellano era complicado subsistir… Esa es la verdad más coherente y hasta comprensible que podéis argumentar. Hace ya años decidisteis que lo mejor para mantener vuestra lengua era acabar con el castellano en los “territorios de habla catalana”…

Y muchos lingüistas expertos os darán la razón. Aunque también hay muchos que dicen todo lo contrario: Que IMPONER una lengua (sean cuales sean los motivos) es uno de los motivos para acabar con esa lengua… Y yo creo que si seguís por ese camino, vosotros seréis los responsables de acabar con el catalán…

El caso del inglés es un claro ejemplo de esto: Como lengua internacional es el ejemplo más directo de que no imponer una lengua, la hacer ser aceptada: Hace unos 30 años la candidata a lengua “internacional” era el francés, pero “gracias” a la extrema protección de la que “gozaba” esta lengua, los potenciales hablantes la acabaron rechazando. Estos lingüistas dicen que esa fue la razón esencial para que el francés “perdiera esa batalla”. Por cierto, el inglés no dispone de ninguna academia oficial que lo represente, a diferencia del francés, español y otros idiomas… Libertad cultural es el primer paso para que la cultura se mantenga. Todos rechazamos la cultura impuesta (véase la imposición del castellano en tiempos de Franco).

En fin, ya te he dado algunas pistas para que inicies una buena argumentación… ¿podrás? ¿querrás? Perdona que lo dude mucho…

Como siempre, NI UNA SOLA ARGUMENTACIÓN que pueda rebatir mis “mentiras”… Sólo veo acusaciones y descalificaciones y ni una sola razón detrás… Interesante…

¿Sabes? Es posible que mienta (o simplemente esté equivocado) pero tu demuestras muy pocas maneras y dotes para rectificarme. Y yo creo que es por varias razones: Incapacidad la primera (todo es defendible si se sabe). Imposibilidad la segunda (aunque sea posible, es muy difícil en este caso). Y la última y más importante, FANATISMO (ante ésta, “apaga y vámonos!”… Adeu “bon” homo…

PD: ¿Te crees que por saber que estudiaste en La Salle la gente va a considerar tus tonterías? Deja de contarnos tu vida y milagros y empieza a ARGUMENTAR de una vez. Y sino, no nos hagas perder el tiempo leyendo cuentos chinos que nada tienen que ver con el tema tratado y sólo buscan “marear la perdiz” y “llevarte el gato al agua”, jajaja!…

No esperaba otra cosa de ti: Ni un sólo dato, ni una sola argumentación, ni una sola razón… Ahí queda eso… Gracias por colaborar en descubriros de una vez y para… siempre? 😉