AMB L’EDUCACIÓ DELS NOSTRES FILLS
NO VOLEM EXPERIMENTS
Els pares i mares som els primers interessats en que els nostres infants dominin quantes més llengües millor, també l’anglès, però esperem per part de les autoritats educatives que actuïn amb serietat i sobre criteris pedagògics per arribar a aquest objectiu. Des de FAPA Mallorca, com a representants de les famílies de les nostres 180 APIMA associades, contemplem amb molta preocupació l’aprovació i posada en funcionament del Decret de Tractament Integrat de Llengües pel proper curs.
La nostra preocupació es referma per les declaracions dels representants de les associacions de directors i per l’opinió del conjunt dels docents que expressaven els seus dubtes sobre la viabilitat de fer més hores d’anglès en les condicions actuals i consideraven un despropòsit la premura amb que es planteja l’aplicació efectiva del decret en només un mes i mig. En aquest sentit, el text aprovat pel Consell de Govern de divendres passat, deia: “els centres docents no universitaris de les IB, han d’elaborar i aprovar el seu projecte de tractament integrat de llengües abans del dia 20 de juny de 2013”.
Aquesta preocupació es transforma en desconfiança quan el propi Consell Consultiu, òrgan superior de consulta de les Illes Balears, malgrat l’aprovació del document per un sol vot, valorava al seu informe un dels articles de l’esmentat Decret com a inacceptable per ser antidemocràtic:
“Por otro lado, sin perjuicio de lo dicho, —y para el supuesto de que no se asumiera la observación anterior— debe advertirse que se estima inaceptable, por antidemocrática, la exigencia de dicho artículo del Proyecto de que el cómputo de votos se refiera al censo total de votantes —criterio totalmente discordante con el seguido en tal clase de consultas— y no al número de asistentes que participaren en la votación”
Afegia, també el Consell Consultiu, que l’habilitació temporal dels docents proposada al Decret es podia considerar com a una falta greu de rigor per part de la Conselleria d’Educació.
“Por otra parte, es de observar que esta solución de conceder “habilitación” a los docentes que no lleguen al nivel no es tampoco conveniente para el alumnado, pues éste deberá acreditar, al acabar cada etapa educativa, una determinada capacidad lingüística de conformidad con lo previsto en la norma; no pudiéndose admitir, por otro lado, que dicho alumnado esté en manos de un profesor que no conozca adecuada y suficientemente la lengua inglesa.”
Ara bé, davant aquest escenari, allò més preocupant és que la Conselleria d’Educació l’únic que ha fet és una rentada de cara, del tot insuficient, dels aspectes més sagnants de l’informe del Consell Consultiu i ha aprovat el Decret per Consell de Govern.
De tot plegat arribam a dues conclusions importants:
La primera, en relació a l’esmentat decret, és que no tenim cap dubte que al govern actual no l’importa en absolut l’ensenyament de l’anglès. Ja ens ho imaginàvem quan vàrem saber que el DG d’innovació anava dient a les reunions amb els directors que si els infants aprenien “spanglish” no passava res. A més, si tinguessin el més mínim interès haurien obert un diàleg amb la comunitat educativa i posarien els recursos necessaris, enlloc de generar més diferències entre centres i propiciar l’alternativa que uns centres apliquin el decret i altres no.
I el que és més important, al govern li és indiferent que el preu dels seus experiments normatius sigui l’augment del fracàs escolar perquè en pensen treure un rendiment polític.
La segona conclusió és que es confirmen els nostres pitjors temors i es fan paleses les tendències antidemocràtiques en el si de la Conselleria d’Educació, denunciades des de la pròpia comunitat educativa i aturades en part gràcies a l’informe del Consell Consultiu.
Queda clar que l’únic resultat garantit de l’aplicació d’aquest Decret és l’atac a la nostra llengua i la desigualtat entre centres, segons si tenen o no recursos per aplicar la norma. Qualsevol altre argument és només una excusa per despistar l’opinió de les famílies.
La majoria absoluta que té el partit en el govern potser fa que la seva actuació sigui “legal” però no es pot legislar d’esquena a la ciutadania, decret rere decret, i esperar el vistiplau de les comunitats educatives. Les iniciatives legislatives han de sorgir com a resposta a les necessitats de la societat, s’han de sustentar en estudis que atorguin arguments i s’han de dur endavant amb els recursos necessaris. S’ha d’evitar un exercici legislatiu que es converteixi en una forma partidista d’imposició lluny de l’interès comú o inclús antidemocràtica
Per tot això, des de FAPA Mallorca tenim la convicció que les qüestions plantejades són de prou importància com per exigir la derogació d’aquest Decret TIL i no consideram suficient garantia la modificació puntual de l’articulat. Es fa necessària una reflexió sobre el canvi que es proposa, a la vista de la realitat científica, pedagògica i jurídica.
També volem expressar tot el nostre suport i reconeixement a la tasca de mestres i professors en la defensa de l’escola pública i de qualitat. Una qualitat que entenem que ha de tenir en compte la capacitació dels docents i alumnes alhora d’implantar una mesura del calat d’aquesta que es planteja.
No podem permetre que els nostres fills ni aprenguin en condicions la llengua anglesa, ni les assignatures que s’imparteixin en aquesta llengua. Amb l’educació dels nostres fills no volem “experiments”.
4 comments
Anar al formulari de comentaris ↓
Francesc
23 abril, 2013 a 15:36 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
El partidisme polític de la FAPA i la COAPA és un dels factors claus que ens han posat a la coa del sistema educatiu del país.
Pilar Estarellas
30 abril, 2013 a 14:34 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
Quan sentiu el que no vos convé o no entra dins els vostres esquemes ja ho etiquetau negativament. En lloc d’això haurieu de saber rebatre els arguments amb els vostres, això és dialogar! potser és que en realitat els argument que es donen en contra del TIL són irrebatibles! crec que des de la FAPA no s’ha perdut l’objectivitat en favor del partidisme en cap moment!
Vicenç
30 maig, 2013 a 12:03 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
Ja sabem perquè ens costa dormir als membres de la junta de FAPA, no és que la conselleria ens llevi la son amb els seus desbarats antipedagògics, les retallades o les imposicions normatives que posen en perill l’educació dels nostres fills, deu ser perquè FAPA, com afirma en Francesc, té tota la culpa del fracàs escolar … 🙂 … QUINs ARGUMENTS !!!
Com podem tenir la culpa si el que reclamam és que no ens escolten?
Des de l’administració s’ignora les famílies, si algun dia es dignen a parlar amb nosaltres, ja parlarem de corresponsabilitats.
Poncio Garau Vaquer
24 abril, 2013 a 19:54 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
Lo que ens ha portat a la cua del sistema educatiu del pais no és un altra cosa que a cada canvi de govern un decret nou de educació, canvis sense caps ni peus. I si hi hagut qualque intent de consens, digueu-ne “Pacto social por la educación”, “Pacte per la educació” tot han estat facilitats de tots per provocar la ruptura. I quan qualqu ha aixecat el dit per dir lo que no es vol sentir a la Conselleria, ale, amb l’excusa que no hi ha diners, doncs eliminar el Consell Escolar autonómic. Així van les coses, no hi ha cap partit culpable, ho son tots. No hi ha diners per Educació ni per Universitat peró si hi ha diners per a aixugar pérdues del mitjà de publicitat del PP que és IB3.