Ahir celebràrem la taula rodona “Cases d’apostes i joc online” per tractar un tema que ens preocupa a les famílies i a la societat en general, com va demostrar l’assistència de més de 70 persones a l’esdeveniment, entre les quals hi havia càrrecs de les administracions, grups polítics, el defensor del menor i la defensora de la ciutadania de Palma, o la Federació d’AAVV de Palma, entre d’altres.
A més d’escoltar els experts que ens mostraren diferents mirades sobre un problema complexe com és aquest, presentàrem un mapa interactiu on podem visualitzar la ubicació de les sales de joc i apostes i la dels centres educatius de Mallorca. S’ha elaborat amb informació publicada per la DG de Comerç de la Conselleria de Treball i Consum, i per la DG de Planificació i Centres de la Conselleria d’Educació, així com amb informació pròpia. Aquest mapa i la seva informació no pretén ésser exhaustiva ni precisa, sinó ajudar a contribuir a visualitzar la situació actual als nostres pobles i barris (no estan assenyalats, per exemple, els parcs, recintes esportius ni les guarderies infantils no homologades per la Conselleria d’Educació).
Explorant el mapa podem comprovar com molts de centres educatius es troben a escassos 100m de sales de joc i apostes, la distància mínima que va definir el Decret 42/2019 aprovat el maig de 2019 i que, en paraules del mateix senyor Serafí Carballo, director de l’OBIA (abans oficina del defensor del menor) és una distància mínima insuficient, que no respecta l’interès superior del menor, com ha de seguir tota normativa aprovada pel Govern. Cal recordar que aquesta és la distància més petita que podem trobar a la normativa de les distintes CCAA, amb 500m a Cantabria o 400 a Navarra i Múrcia, per exemple.
A la taula rodona, Daniel Lloret, professor de la Universitat Miguel Hernández, ens va mostrar el panorama global del mercat del joc, de l’efecte de la publicitat o com un 2% dels menors entre 14 i 18 anys (més de 45.000 joves) estan més de 2 hores al dia realitzant apostes online.
Júlia Monge, psicòloga clínica de l’associació Juguesca, centre de tractament de les addiccions, ens va explicar com treballen amb els afectats, amb un increment anual de nous casos del 26% des del 2017 i un 21% amb menys de 25 anys. També va fer especial menció del canvi del perfil del jugador addicte, degut principalment a l’ús dels dispositius mòbils i de l’augment de l’oferta online i presencial. Els propis afectats de l’associació demanen que se prohibeixi la publicitat del joc, el consum d’alcohol als llocs on se juga, les màquines escurabutxaques dels bars i que es limiti l’expansió i l’oferta de sales de joc i apostes, així com augmentar la prevenció i l’ajuda directa i gratuïta als jugadors addictes.
Rafel Vich, cap de servei del joc de la Policia Nacional, ens va mostrar la cara oculta del joc, les màfies que mouen el joc il·legal i com lluiten contra elles i els quatre pilars que les sustenten: el joc, les drogues, l’alcohol i la prostitució.
Finalment, Montse Juan, sociòloga d’IREFREA, va demanar que es fes una prevenció real i efectiva, deixant de fer campanyes aïllades i canviant una prevenció basada en programes universals dirigits als menors d’edat per una prevenció dirigida als adults, com a vertaders responsables, amb la participació activa de les famílies i amb accions de regulació, control i supervisió de la publicitat i oferta de joc.
