FAPA Mallorca vol reflexionar en relació a la conciliació de la vida familiar i laboral arrel de la proximitat de les vacances en aquests dies. La nostra federació té molt clar la necessitat de poder gaudir de períodes de descans per part dels professionals de l’educació i encara té més clar la necessitat de poder gaudir-los per part dels nostres fills i filles. Però, quan parlem de les famílies, de la conciliació de la vida familiar, laboral i les vacances de tipus escolar no rebem la mateixa comprensió i ens trobem amb que la majoria de vegades no es tenen en consideració les nostres necessitats i problemàtiques quan parlem d’aquests períodes de descans.
Com ja és ben sabut i ja hem comentat públicament les vacances escolars d’estiu són una font de problemes per a moltes famílies per diferents motius: a la nostra comunitat autònoma la majoria de famílies fa feina els mesos d’estiu, els recursos públics per atendre als infants en l’àmbit de l’educació no formal (campaments, campus d’esports o d’arts, etc.) no sempre són suficients i els recursos privats moltes vegades no estan a l’abast de l’economia familiar. Així ens trobem amb informes tan demoledors com el dels «Nins de la clau» on podem observar que molts d’infants s’han d’encarregar de tenir cura de si mateixos i, fins i tot, de germans i germanes més petits que ells durant aquest temps en teoria de descans i lúdic. I tot això, a més, amb el fet que la majoria dels recursos existents no arriben a l’etapa de l’adolescència, un moment on l’oci saludable hauria de ser un element central.
Aquesta reflexió és aplicable també als altres períodes de vacances més llargs com és el de Nadal o el de Setmana Santa, en el que la majoria de famílies, en tot cas, disposa dels dies lliures establerts al calendari laboral i on podem trobar l’agreujant de ser un període en el que l’oferta d’oci que podem trobar a l’època d’estiu es redueix dràsticament i, per tant, encara fa més difícil la possibilitat de poder accedir-hi.
Un plantejament diferent es mereixen els dies lliures que pot disposar la Conselleria d’Educació o els propis centres educatius segons la normativa vigent. Aquests dies poden suposar un vertader maldecap per a la majoria de famílies. Aquests dies no coincideixen amb dies festius del municipi o del calendari laboral i, per tant, podem pressuposar que la immensa majoria de famílies faran feina. A més, l’oferta d’oci regulada serà inexistent perquè no és un període llarg de descans i, per tant, no surt rentable per a les empreses que fan aquest servei. Així, què poden fer les famílies? No totes poden disposar de recursos familiars com els padrins i padrines per poder tenir cura dels infants ni tenen la possibilitat de demanar-se un dia lliure a la feina. Ens trobem amb un greu problema. Per això, moltes Apima’s estableixen mecanismes per fer front a aquesta dificultat. Però hem de recordar que, una vegada més, som les associacions de pares i mares que fem front a un problema que no hem generat i que no és responsabilitat nostra i que, a més, no totes tenen els recursos i la capacitat per poder fer-ho. Veiem amb bons ulls iniciatives com les que han iniciat alguns municipis d’obrir alguna de les escoles i gestionar per part de l’administració municipal les activitats que es realitzaran aquell dia. Però, també veiem que aquesta iniciativa depèn exclusivament de la bona voluntat de cada Ajuntament i de la seva capacitat de gestió i econòmica.
Per tot això, exigim a la Conselleria d’Educació que tengui en consideració a les famílies en fer la planificació del seu calendari escolar, inclosos aquests dies de lliure elecció de centre o de festa escolar unificada entre d’altres i que sigui capaç de gestionar directament o d’instar a tots els municipis a fer-ho, recursos per poder atendre a tots aquells infants que per impossibilitat de conciliar la vida familiar i laboral es vegin desatesos en aquells dies. Aquesta exigència també es trasllada a altres administracions públiques com el propi Govern Balears i els Ajuntaments que també tenen competències en relació a les famílies i a la infància i que no fan les actuacions necessàries o aquelles que fan encara resulten insuficients (els espais familiars, les ludoteques, els casals de barri i altres eines bàsiques per donar cobertura als infants i adolescents són incapaços de fer-ho).
