La nostra Federació, des de l’inici de la pandèmia ara ja fa quasi dos anys, ha posat damunt de la taula una qüestió que la nostra societat no tenia resolta, la conciliació de la vida familiar i laboral. Ja abans de la pandèmia ens trobàvem amb uns recursos públics de conciliació molt inferiors a la demanda real i que no sempre es trobaven a l’abast de les famílies, tant pel seu preu com per la seva distribució geogràfica, una oferta privada a la que no tothom podia accedir i un sistema normatiu que en cap moment havia previst aquesta necessitat.
Ara ja fa quasi dos anys vàrem viure una situació de confinament general que va centrar aquesta problemàtica en els anomenats treballadors essencials i que en el cas de les famílies monomarentals va ser especialment sagnant: els progenitors havien d’anar a fer feina mentrestant la resta de persones havíem de romandre a casa nostra inclosos els menors a càrrec d’aquests treballadors i treballadores.
En acabar aquest confinament vàrem començar a sentir parlar de conceptes que ja formen part de la nostra vida quotidiana: autoconfinaments, positus, PCR, quarentena i un llarg etcètera que no només influïen en la nostra salut sinó també en la nostra vida quotidiana i , en el cas que ens ocupa, en la qüestió de la conciliació.
Les autoritats sanitàries han decretat quarentenes per als contactes estrets de les persones positives i també en els casos sospitosos per símptomes o altres motius, per evitar la propagació de la COVID-19. Amb l’inici de la vacunació dels adults, aquests no han de fer quarentena si són contactes estrets, el que implica que si un fill o filla nostra ha de fer quarentena no existeix la possibilitat legal de poder justificar la nostra absència al lloc de treball per tenir cura d’aquest menor d’edat tot i tenir-ne l’obligació, com a tutor o tutora responsable. Així, ens trobem amb la situació de tenir infants confinats i progenitors que han d’anar a fer feina perquè cap normativa laboral o conveni sectorial els empara. Aquesta situació és un problema evident que encara cap administració responsable ha encarat així com toca.
La nostra Federació va traslladar aquest problema a la comissió de seguiment del Pla de Conciliació i Corresponsabilitat del Govern de les Illes Balears, perquè el traslladàs al Govern de l’Estat, qui en té les competències. Per ara no hi ha hagut cap actuació per solucionar aquesta situació, amb el perjudici que això ocasiona a les famílies, tant en la seva economia (demanar dies sense sou o altres formes d’intentar solucionar el problema) com en la qüestió de la salut (si no existeix la possibilitat de no anar a la feina o teletreballar els familiars són el recurs més habitual de conciliació i, especialment, la població més vulnerable per edat com són els padrins i les padrines).
Per tot això, tornem una vegada més a reclamar a totes les Administracions, tant autonòmica com estatal, la necessitat de que els nostres gestors competents posin solució a aquest problema d’una vegada per totes.
