A les Illes Balears, en acabar les classes 13.000 alumnes continuen la seva jornada escolar al seu centre educatiu, fent ús dels menjadors escolars. Aquests són uns espais de migdia on l’alumnat dina, es relaciona i continua aprenent, uns espais molt importants on conflueixen diversos àmbits, com l’educatiu, l’alimentació, l’ambiental, el de salut o el social. Per una altra banda, també poden tenir una repercursió important en sectors com l’empresarial, l’economia social, els productors locals i el desenvolupament rural.
Quatre entitats preocupades per aquest tema ens hem demanat com són realment els menjadors escolars, quin és el model de gestió definit per l’Administració i quins són els eixos que s’haurien de treballar per iniciar un procés de millora d’aquests menjadors. Així, CERAI i FAPA Mallorca, amb la col·laboració de Justícia Alimentària i APAEMA hem elaborat el següent diagnòstic dels menjadors escolars als centres educatius públics de les Illes Balears.
A la presentació del diagnòstic comptàrem amb l’assistència de representants dels diferents sectors implicats, i amb la presència de Piero Carucci, coordinador de CERAI, que ens va explicar l’experiència de la Plataforma Escoles que alimenten i el programa horta-cuina, projectes que treballen per millorar la qualitat i el component educatiu dels menjadors escolars al País Valencià i per incorporar-hi criteris de sostenibilitat ambiental i social.
Les conclusions del diagnòstic es centren en aquells aspectes que consideram que s’han de tenir en compte per emprendre qualsevol iniciativa de millora dels menjadors escolars, partint de la premisa de que les administracions públiques tenen la responsabilitat d’orientar les seves polítiques cap a la millora de les condicions socials, ambientals i de l’entorn amb el foment de la compra pública ètica i amb models basats en una economia social, solidària i sostenible.
El menjador escolar és un espai on coexisteixen d’una manera transversal, i sovint ignorada, l’àmbit de l’educació, de la salut, l’àmbit social, amb els sectors productors i empresarials, amb objectius, necessitats i actors diversos, però que han de ser tractats com una única unitat funcional. Les iniciatives que no contemplin aquesta complexitat del menjador escolar tendran una eficiència molt baixa o, directament, fracasaran. Així, les propostes i reflexions recollides en aquest informe no poden ser tractades de manera aïllada, sinó integrades en iniciatives globals, planificades i temporalitzades, amb la participació de tots els sectors. Per això, la pregunta que hi ha al darrere d’aquestes conclusions és, qui liderarà aquest procés de transformació dels menjadors escolars?
EL MODEL DE GESTIÓ
El sistema de licitació de les concessions i el tipus de gestió dels menjadors escolars determinen, o poden determinar, el model alimentari que s’impulsi des de les administracions. La relació entre el volum de negoci de les empreses de menjador i el seu model de compra, per una banda, i ,per una altra, la capacitat dels productors locals i ecològics per atendre volums no molt elevats indica que seria recomanable facilitar l’accés a les licitacions a les empreses de menjador petites, mitjançant una planificació de les licitacions per assegurar lots petits i la flexibilització dels criteris de solvència econòmica. L’elevada concentració de menjadors en poques empreses que observam a les Illes Balears també és un element que convida a reflexionar i a actuar sobre els motius que ho estan propiciant.
Degut a les diferents competències que es donen en un menjador escolar, les administracions responsables d’educació, de salut, d’agricultura i ramaderia haurien d’establir mecanismes de coordinació i treballar per al disseny d’un pla per al desenvolupament dels criteris, amb objectius mesurables, realistes i assolibles, així com dels processos de seguiment i avaluació necessaris. Els criteris d’adjudicació han de recollir la realitat plural dels menjadors escolars: criteris alimentaris en línia amb les capacitats del territori i la seva sostenibilitat ambiental, que potenciïn els aspectes educatius i de salut, sense oblidar l’impacte socioeconòmic que tot això pot tenir per a moltes famílies.
EL SECTOR PRODUCTIU
La inclusió de criteris d’adjudicació que fomentin la introducció de la producció local i ecològica ha de tenir en compte la capacitat dels productors balears per atendre la demanda. Els productors ecològics manifesten que el seu sector presenta un marge de creixement important, que es pot observar a l’increment de superfícies cultivades dels darrers anys. Malgrat això, cal atendre altres aspectes que poden ser limitants per poder atendre de manera efectiva els menjadors escolars, com el dèficit en la producció d’alguns tipus d’aliments o els seus canals de distribució.
Una altra dificultat amb la qual ens trobam per introduir la producció ecològica en els menjadors escolars és el disseny habitual del menú. Es necessita introduir canvis, planificats conjuntament entre el sector productor, les empreses i l’administració, per afavorir l’ús de productes locals i de temporada, i per evitar possibles increments del preu, substituint part de les proteïnes animals per proteïna d’origen vegetal, per exemple.
És necessari el compromís de l’administració amb la continuïtat i consolidació de projectes que explorin noves opcions i que experimentin de manera sostinguda la introducció dels canvis proposats: el disseny del menú, l’organització de la feina del personal, les alternatives a productes de quarta gamma o la logística necessària. Els darrers cursos s’han realitzat projectes pilot a diferents illes, Eivissa al Plat i Mallorca al plat, que han mostrat que és possible avançar en aquesta línia, malgrat alguns han estat massa limitats i no han permès consolidar els canvis cercats, o necessiten una continuïtat per avaluar les fites aconseguides, com en el cas de Menorca al plat.
UN ESPAI EDUCATIU I DE SALUT
La incidència dels menjadors escolars en la realitat socioeconòmica de les famílies, molt important en alguns entorns, és un aspecte que les administracions no poden ignorar, pel que han de preveure i planificar una cobertura suficient del servei i la seva accessibilitat per part de les famílies. El desigual percentatge de centres educatius amb menjador escolar a les diferents illes i el baix nombre d’alumnes usuaris, molt per davall de la mitjana estatal, justifica realitzar una anàlisi de les necessitats reals a cada centre i de l’assistència de l’alumnat.
L’anàlisi dels preus habituals de menjador a les Illes Balears, bastant per sobre de la mitjana que trobam a altres comunitats autònomes, mostra que el preu del menjador és una despesa important per a les famílies i que pot ser un factor limitant per a moltes d’elles. El baix percentatge d’alumnat usuari de menjador, així com el fet que la majoria, el 45%, són beneficiaris d’ajuts són indicadors de que és necessari realitzar una revisió del model de finançament d’aquest servei. Caldria explorar altres models, com a altres comunitats autònomes que realitzen una aportació per usuari, la qual cosa permetria una reducció general del preu del menú.
El tipus de gestió de la cuina, in situ o menú transportat, és un altre aspecte que pot estar relacionat amb el model de menjador, la seva qualitat i l’acceptació per part de les famílies. S’observa una correlació entre l’opció de menú transportat i les empreses amb un major nombre de menjador atesos, mentre que l’opció de cuina in situ és la més utilitzada en els casos de gestió per conveni amb AFA o ajuntaments. Sembla evident que la cuina in situ afavoreix un model de menjador escolar que desenvolupi uns valors i uns objectius alineats amb els que s’esperen d’aquests espais.
Per això, és important fomentar i facilitar l’ús de cuina in situ sempre que sigui possible, amb la inclusió de cuina als nous centres educatius i la seva instal·lació als altres o l’adequació de cuines no utilitzades.
La integració del menjador escolar en el projecte educatiu del centre i la implicació de tota la comunitat educativa són imprescindibles per desenvolupar i assolir els objectius esperats, però no són situacions que trobam de manera general. Més de la meitat dels centres veuen el menjador únicament com un servei extern al centre que s’ofereix a les famílies, malgrat el que defineix la normativa educativa.
De manera relacionada, ens trobam amb l’atenció a l’alumnat per part del personal de menjador, la qual s’identifica com un element a millorar. A la falta d’una major integració del menjador en el projecte educatiu, cal afegir que aquest personal té unes condicions laborals millorables i una formació insuficient o que caldria redefinir per aconseguir una atenció adient per a l’alumnat.
Aquesta visió de servei extern també s’estén, en part, a les famílies, les quals no compten amb canals de participació actius o no s’utilitzen de manera efectiva, i a les quals arriba una informació de baixa qualitat sobre tot el que està relacionat amb el menjador. Per millorar aquesta situació, caldria dissenyar programes per facilitar que els centres educatius desenvolupin un concepte de menjador adient, amb la implicació i la participació activa de tota la comunitat educativa. Canvis en el disseny del menú, per exemple, com s’ha proposat abans, es poden trobar amb les queixes i la incomprensió de les famílies si no es fa una tasca pedagògica que expliqui les millores que es volen introduir.
