FAPA Mallorca vol reflexionar en relació als pressuposts educatius i a les possibilitats que ens ofereixen.
Quan la nostra Federació va començar a fer l’anàlisi de l’avantprojecte de pressuposts per poder realitzar una anàlisi acurada una de les qüestions que ens va cridar l’atenció era la retallada important en l’assignació que la Conselleria d’Educació fa als centres educatius. Aquesta assignació es realitza en diferents pagaments al llarg del curs acadèmic i serveix al centre per poder fer front a les diferents despeses que es troba en el seu funcionament diari (reparacions urgents, fotocòpies, factures de telèfon, calefacció, etc.) i per poder fer determinades inversions (material didàctic, material informàtic, etc.) Aquesta és la principal via de finaçament dels centres educatius a la nostra comunitat. Les altres vies possibles són els convenis de col·laboració amb unes condicions ben estrictes o la possibilitat de rebre finançament per poder dur a terme projectes concrets. Per posar exemples d’aquesta darrera via serien el programa del Fons de Llibres en el cas de diners provinents de la Conselleria d’Educació o el programa Erasmus amb fons europeus entre molts d’altres casos. Finalment no fa falta recordar que una via directa de finançament són les pròpies famílies. Les quotes de matrícula o altres permeses per la normativa serien les més habituals i altres extraordinàries com les aportacions al programa de reutilització de llibres de text per part de les famílies inscrites així mateix en el cas del programa de noves tecnologies o TAC.
Amb aquestes diferents fons d’ingressos el centre escolar gestiona la seva economia diària i si fa una bona gestió econòmica també planifica en relació al futur. Per això, molts de centres es poden trobar amb un romanent de tressoreria que s’incorporarà al pressupost següent.
Quan la nostra Federació va manifestar la seva sorpresa per aquesta baixada significativa del pressupost destinat als centres ha rebut una resposta per part de la Conselleria que va ser repetida pel mateix Conseller al darrer plenari del Consell Escolar de les Illes Balears: existeix un romanent global de més de 20 milions d’euros que fa possible destinar menys diners a aquesta partida.
Aquesta resposta ens desperta primer de tot un dubte: si un centre fa una bona gestió dels diners rebuts i, per tant, és capaç de generar un romanent de tresoreria, la conseqüència d’aquest fet és la penalització en relació als diners que rebrà el curs següent? Ens sembla una idea que no s’ajustaria a la bona pràctica de qualsevol empresa o institució. Si un gestor ho fa bé és penalitzat? I
Però, el que ens genera una altra inquietud és la conseqüència d’aquest fet: la Conselleria d’Educació decideix rebaixar la seva aportació. Com hem esmentat abans una font directa de finançament dels centres educatius són les mares i els pares i el propi Conseller ha reconegut que una part important del romanent existent prové dels programes de reutilització, que són cofinançats de forma obligatòria per part deles famílies. No seria una bona idea mantenir l’aportació de la Conselleria als centres educatius i rebaixar al màxim l’aportació de les famílies. Aquesta idea no és nostra del tot. El propi partit del Conseller d’Educació té com a objectiu la gratuïtat de l’educació, per exemple, en el cas dels llibres de text http://www.psib-psoe.org/mallorca/el-psib-psoe-proposa-una-nova-llei-educativa-arribar-al-5-del-pib-en-inversio-per-a-educacio-i-fer-gratuita-letapa-de-0-a-3-anys/ . Ara tenim una bona oportunitat. Podem fer possible que el programa de reutilització de llibres de text sigui gratuït per a les famílies. Segurament aquesta mesura faria que molts més alumnes s’adherissin a aquest programa que entre d’altres virtuts, té la de ser ecològicament sostenible i la de fomentar valors com el de la reutilització entre l’alumnat. Si tenim els diners i l’oportunitat per què no podem provar a fer aquesta passa?