FAPA Mallorca vol reflexionar en relació al Debat sobre l’orientació política general del Govern realitzat durant aquesta setmana passada al Parlament.
En primer lloc volem mostrar el nostre interès pels anuncis realitzats per la presidenta del Govern en relació a matèria educativa, essent els principals el fet de tenir, com a mínim, 1000 milions d’euros de pressuposts a Educació i Formació i una sèrie de mesures fiscals i econòmiques en relació a l’etapa 0-6 anys. En aquest debat no s’han concretat molt més aquestes propostes i la nostra Federació està a l’espera de conèixer els detalls importants d’aquests anuncis: quan parlem d’Educació i Formació incloem la formació permanent dirigida als joves però també a les persones adultes i que, en el fons, no té encara una relació directa al sistema educatiu formal? Quan parlem de desgravacions fiscals amb quins criteris s’adjudicaran i en quins aspectes concrets afectaran? Quan parlem de pressupost per a l’etapa 0-6 (que inclou òbviament l’etapa 0-3) a què es destinaran? Segons com es concretin aquests detalls la nostra reacció serà més o menys positiva sabent ja que, almenys matèria pressupostària ja fem tres anys tard.
En segon lloc volem reconèixer la valentia política d’acceptar les errades realitzades i els problemes existents. Venim d’una legislatura anterior on no s’acceptaven les crítiques i on qualsevol acció política que es realitzava era correcta sí o sí a més de ser un anys on problemes tan greus com els de les infraestructures eren directament obviats tot i que sí eren existents. Acceptar els problemes i acceptar que alguns problemes no es poden solucionar d’un dia per un altre és una passa en la bona direcció perquè això ens emplaça en l’àmbit de la feina per solucionar-los i no en l’àmbit de les promeses que poden no tenir cap fonament tècnic.
En tercer lloc volem recordar que l’educació no hauria de ser una arma política. Quan parlem d’intentar arribar a un consens polític en relació a aquesta matèria pareix que no existeix cap partit polític que es resisteixi a utilitzar-la com un element de debat polític. El tema lingüístic (al que ja ens referirem més extensament a un altre article) o les infraestructures educatives han estat dos dels exemples d’aquesta utilització en aquest debat. Enlloc d’intentar trobar els punts comuns i aconseguir una estabilitat en el nostre sistema educatiu que permeti una planificació d’infraestructures tant municipal com autonòmica que sigui coherent i a llarg plaç i que no depengui del color polític del govern de torn, encara ara ens trobem amb retrets entre partits per veure qui ho fa pitjor en aquesta matèria.
En quart lloc volem recordar a un dels grans absents d’aquest debat: el document d’Illes per un Pacte. La llei educativa era un dels objectius d’aquesta legislatura. Però no una llei educativa qualsevol, sinó basada en la feina de la societat civil, que va ser capaç de deixar de banda les seves diferències per trobar els seus punts de trobada en comú i una llei educativa basada en el consens polític. Molts pocs grups polítics es varen recordar d’aquest document i d’aquesta tasca que, en paraules del Conseller d’Educació, no es podrà fer durant aquest mandat. Hem perdut una oportunitat que per ventura no es tornarà a repetir i que, a més, ens mostra que la societat civil pot ser molt més productiva que el món polític.
