FAPA Mallorca vol expressar la seva opinió en relació a la notícia publicada referent al nou Pla de Mobilitat del Govern Balear i que afecta als serveis de transport escolar entre d’altres.
En primer terme volem destacar la nostra sorpresa en relació a aquest pla. Ni hem estat informats ni hem estat consultats en cap moment de la seva elaboració i això no podem més que qualificar-ho com un fet molt desafortunat i que va en contra d’allò que el propi Govern Balear considera prioritari: la participació de la ciutadania de les decisions que l’afecten. Durant tota aquesta legislatura i les anteriors hem anant reclamant el paper de les famílies com a elements imprescindibles per a poder prendre decisions de tipus polític que ens afecten i, per tant, una participació real. Aquest cas seria un exemple més de que encara ara aquesta participació es troba molt lluny de ser el que nosaltres voldríem.
En segon terme volem destacar alguns aspectes positius de la notícia, en espera de poder conéixer el Pla amb major detall. Per una banda la possibilitat de que les rutes de transport escolar siguin extensibles a l’ensenyament post-obligatori de Batxillerat i Cicles Formatius de Formació Professional. Aquesta era una reivindicació històrica de la nostra Federació i que ja havíem traslladat als responsables de la DG de Comunitat Educativa de la Conselleria d’Educació de manera reiterada. Durant l’etapa d’ensenyament obligatori l’alumnat té el dret a gaudir de transport escolar en aquells casos en que sigui necessari per poder desplaçar-se des del seu municipi de residència fins al centre escolar pertinent (principalment alumnes de municipis sense escoles o instituts que han de traslladar-se a un altre municipi per poder gaudir del dret a l’educació) però en acabar l’etapa obligatòria perdien aquest dret tot i que continuessin els seus estudis dins del mateix centre educatiu. Això generava un problema evident per als propis alumnes i a de conciliació de la vida familiar i laboral per a les famílies que s’havien d’organitzar mitjançant transport privat per poder acompanyar als seus fills i filles. Si podem garantir aquest dret per als estudiants d’ensenyaments postobligatoris estarem donant una passa més en la nostra lluita contra l’abandonament escolar prematur, en la consolidació del dret a l’educació i en la mobilitat sostenibles. Per altra banda també destacar que la creació dels camins escolars segurs dins d’un municipi com un element d’autonomia personal dels nostres fills i filles i de consolidació de la idea de la barriada o del municipi com un espai acollidor per a qualsevol infant és un altre element a considerar de forma positiva.
En tercer i darrer terme volem manifestar la nostra disconformitat amb una altra de les idees proposades, la de poder utilitzar els autocars de transport escolar com autocars de transport convencional de passatgers. Creiem que els serveis de transport escolar són serveis especialitzats, amb unes característiques tècniques concretes, amb aturades fixades segons els criteris de seguretat dels infants, amb horaris establerts segons els centres educatius, amb acompanyament escolar obligatori per garantir el bon funcionament i la seguretat, amb professionals que s’adequen a les peculiaritats d’aquest tipus de servei i, per tot això, la possibilitat de fer-ho compatible amb el servei públic de transport generalista la veiem desafortunada i complexa tècnicament. Sense entrar en detalls com el pagament del servei o les rutes que existeixien i per quins motius s’ofertarien unes rutes i altres no tenim dubtes previs més que raonables: els adults que fan feina al transport escolar tenen uns requisits per poder accedir a aquestes places un d’ells, comú a qualsevol professional que fa feina amb menors és el del certificat de delictes de naturalesa sexual, que acredita no haver comés aquests tipus de delictes. Com es podria comprovar que la resta d’adults que utilitzessin el servei de transport escolar el tinguessin i que estigués actualitzat? Qui el comprovaria? Qui es faria responsable del comportament d’aquells adults durant el trajecte en el cas que ens trobéssim amb incidències? Totes aquestes preguntes i moltes d’altres més han de ser posades damunt la taula i contestades de forma satisfactòria abans d’introduir aquests tipus de novetats.
Finalment esperem que aquest pla millori la mobilitat del nostre territori i amplii els drets educatius dels nostres fills i filles però també esperem que es pugui contar amb la participació de la ciutadania, de les famílies, per poder millorar-lo i que, d’una vegada per totes, no haguem de demanar a les administracions poder fer efectiva la nostra participació en les normes que ens afecten sinó que arribi la idea als nostres responsables polítics que, sense la participació de la ciutadania, les normes no tenen realment sentit.
