FAPA Mallorca ha rebut el document que ja es va presentar públicament el mes de juliol elaborat a instàncies de la Conselleria d’Educació per part d’una comissió d’experts i que tenia com a objectiu debatre i dur a terme un estudi sobre el model lingüístic del sistema educatiu a la nostra comunitat que servís de base per a un consens amb la comunitat educativa. Així, a més de fer una anàlisi de la situació aquest document també marca algunes propostes per aconseguir que, en acabar l’ensenyament obligatori, tot l’alumnat sigui competent en les dues llengües oficials i en, almenys, una llengua estrangera.
La nostra Federació com no podria ser d’una altra manera comparteix l’objectiu del document i, per aquest motiu, aprofitarà no només per a realitzar un estudi exhaustiu de les propostes sinó per poder fer les aportacions que consideri oportunes a l’esmentat document perquè creiem que aconseguir aquest consens de la comunitat educativa serà clau per poder seguir en el camí de la millora del nostre sistema. De totes formes a aquest article ens centrarem únicament en una de les propostes del text i en la seva importància.
Nosaltres partim d’una d’una idea bàsica que és queLa socialització de l’individu a través de l’ús de la llengua no és un procés limitat temporalment ni es produeix només en determinats sectors socials, sinó que té lloc en tots els contextos socials i al llarg de tota la vida i un d’aquests contexts és, òbviament, l’escola. Així, la llengua és un instrument amb el que els individus ens transformem en membres de la societat perquè ens permet inserir-nos en els diferents contexts socials i, per aquest motiu, el coneixement o desconeixement d’una llengua ampliarà o disminuirà aquesta possibilitat de socialització i d’integració social.
Si partim d’aquesta base i la unim amb una de les realitats del nostre sistema educatiu que és el seu creixement curs acadèmic darrera curs acadèmic en número d’alumnes, la major part d’ells nouvinguts i, en molts de casos, amb el desconeixement d’una o de les dues llengües oficials de les nostres illes, ens trobem amb la necessitat de donar resposta a una situació en la que una part dels alumnes del nostre sistema no tenen l’eina clau per poder realitzar aquest procés de socialització. Per poder solucionar aquest problema una de les recomanacions que trobem al document és la següent: seria important valorar, donada la magnitud del fenomen i les seves característiques, la possibilitat d’organitzar aules d’acollida temporals i complementàries a les aules ordinàries amb professors especialitzats i dedicats prioritàriament a aquesta activitat. Proporcionar-los les destreses imprescindibles per a accedir als continguts escolars ha de ser un objectiu prioritari de la seva escolarització. Amb aquesta finalitat, els alumnes han de ser atesos en els programes d’acollida el temps suficient per a garantir-ne una integració escolar, acadèmica i social efectiva.
Quan parlem d’aquests tipus de programes d’acollida i ens referim als centres de secundària hem de parlar del programa PALIC, eina bàsica per poder fer aquesta integració lingüística de l’alumnat nouvingut, per això valorem positivament que aquesta Conselleria hagi recuperat aquest tipus de programes tot i que, per desgràcia, no amb els recursos horaris i de personal que consideraríem suficients. Així, el curs anterior les instruccions d’organització dels centres xifraven la dedicació horària en 1 període lectiu per a cada 4 alumnes d’incorporació tardana i el curs que ara comença les xifra en 1 període lectiu per a cada 3 alumnes d’incorporació tardana (IT). Òbviament això és una millora però prenent en consideració la importància del coneixement de la llengua en els processos de socialització, com bé indiquen els experts seleccionats per la Conselleria, la importància del coneixement de la llengua per poder assolir l’èxit escolar en els alumnes nouvinguts i, òbviament, la seva importància per a la seva integració cultural, aquesta aposta és imprescindible i seguint les pròpies recomanacions del document ha d’anar en augment.
Per tant, si realment volem aconseguir una igualtat d’oportunitats per aquest alumnat nouvingut, si realment volem aconseguir un model educatiu que cerqui l’èxit de tots els alumnes i que sigui integrador s’han de poder tenir els recursos humans necessaris per fer-ho i, per tenir aquests recursos humans hem de poder tenir els recursos econòmics suficients i, per això, recordem la nostra demanda d’uns pressuposts educatius dignes i suficients, uns pressuposts valents que apostin per tenir un sistema millor ara i en el futur.
