FAPA
Mallorca vol tornar a reflexionar en relació al transport escolar a
la nostra comunitat autònoma.
No és la primera vegada que
tractem aquest tema. Durant la legislatura passada vàrem poder
comentar l’esborrany de normativa en relació al transport que
incloia el transport escolar dins de la possibilitat del transport
ciutadà, fent possible que qualsevol persona el pogués utilitzar
com els vehicles del transport ordinari. D’aquesta normativa no m’hem
sabut res més i estem a l’espera de saber si s’aplicarà o si es
tindran en consideració totes les qüestions que ens plantejava tant
a nivell de seguretat jurídica, com de la normativa específica del
transport escolar com de la seva capacitat que actualment té aquest
servei per atendre a la demanda existent. També vàrem poder
sumar-nos a les peticions de moltes famílies de pobles d’arreu de
Mallorca que manifestaven una realitat problemàtica: els seus fills
i filles, en acabar 4t. D’ESO, no tenien dret a continuar utilitzant
el transport escolar que durant aquesta etapa havien pogut utilitzar
de forma garantida i aquest fet els creava tota una sèrie de
problemàtiques que repercutien de forma directa en el seu dret a
l’educació. Municipis com Campanet, Puigpunyent o Lloret eren
exemples de com, si un jove era resident en aquestes localitats,
tenia moltes més dificultats per poder continuar cursant els seus
estudis post-obligatoris que qualsevol altre jove de les nostres
illes. La impossibilitat d’usar aquest servei de transport escolar es
sumava a la insuficient oferta de transport ordinari que feia que,
com sempre, fossin les famílies, en el cas de que fos possible, que
haguessin de realitzar un sobreesforç per poder acompanyar i
recollir als seus fills i filles.
Per part de la nostra Federació varem donar suport a la reclamació de totes aquestes famílies. No pot ser que un jove vulgui estudiar i no ho pugui fer per tenir dificultats de transport. No pot ser que, amb la voluntat política suficient, es pugui sufragar el transport escolar per a l’alumnat d’ensenyament post-obligatori i no es faci i s’argumenti que no és obligatori. La normativa actual no marca aquesta obligació però no diu en cap cas que no es pugui fer i, per tant, apostar per aconseguir que el màxim número d’alumnes continui els seus estudis post-obligatoris amb la màxima facilitat possible. Aquesta percepció de la nostra Federació creiem que és compartida per més actors de la nostra societat i, per això, hem pogut observar la notícia de com l’Ajuntament de Sant Llorenç, per ajudar a aquest alumnat que no pot utilitzar el transport escolar de forma gratuïta i ordinària, obri una convocatòria de beques per a cobrir una part de les despeses que es puguin originar amb una quantia màxima de 655 euros per alumne. Òbviament creiem que aquesta mesura és positiva i afavoreix a aquells que ho necessiten, però ens fa plantejar una qüestió bàsica del nostre sistema educatiu, com és la igualtat d’oportunitats. L’Ajuntament de Lloret, per posar un exemple, no pot fer el mateix que l’Ajuntament de Sant Llorenç i això fa que un alumne pel fet de residir a un municipi o un altre no tingui les mateixes oportunitats. Aquest fet és contrari als principis més bàsics del nostres sistema educatiu. Com ho podem evitar? Tots els Ajuntament han de fer aquesta despesa? O no seria més fàcil que la pròpia Conselleria d’Educació modifiqués la seva normativa per poder fer del transport escolar un dret també a educació post-obligatòria? I en aquells casos en que sigui inviable aconseguir una ruta de transport escolar es pugui fer una línia d’ajuts dirigides a l’alumnat que s’ha de desplaçar del seu municipi per cursar els seus estudis? Aquesta no seria una via per eliminaria aquesta desigualtat territorial?
Aquesta idea no és nova. Ja li vàrem plantejar a la DG de Comunitat Educativa durant la passada legislatura i no es va considerar possible fer-ho. Per part nostra creiem que durant aquesta legislatura és el moment de fer-ho possible i això només es fa amb més recursos econòmics. Per aquest motiu l’elaboració dels pressuposts és un moment clau per poder començar a donar les passes necessàries en aquest àmbit per aconseguir la igualtat d’oportunitats i que aquesta no es vegi afectat per un fet com el teu lloc de residència dins de la nostra illa.
