FAPA Mallorca vol reflexionar en relació a la problemàtica del transport escolar en etapes postobligatòries a la nostra comunitat autònoma. Volem recordar que les demandes en relació a aquest tema no són noves sinó que ja fa anys que la nostra Federació, davant dels problemes que curs darrera curs es troben les famílies a moltes de municipis de les nostres illes, hem vingut reclamant la necessitat de fer extensiu el dret a transport escolar a tots els estudiants d’ensenyaments postobligatoris. Aquesta reclamació la vàrem fer la legislatura passada sense cap resposta per part dels responsables polítics i ja la vàrem realitzar a l’inici de l’actual legislatura amb comprensió per part de la Conselleria d’Educació però sense resposta efectiva.
Aquest tema, recorrent a cada inici de curs escolar, ha sortit a la llum pública amb més força que mai gràcies a les xarxes socials i al ressò que se n’han fet els mitjans de comunicació. Una alumna de l’IES Sineu va plantejar a Twitter la seva problemàtica, d’una forma clara i sincera. Durant anys ha estat alumna d’aquest centre i quan està començant 2n. Batxillerat, tot i continuar essent una membre més de la comunitat educativa, s’ha trobat que ja no pot arribar fàcilment al centre educatiu perquè no té plaça escolar.
L’autocar que realitza el servei de transport escolar no té places sobrants i, per tant, l’alumnat del seu poble, Lloret de Vistalegre, que cursa Batxillerat o CFGM ha de trobar solucions alternatives per arribar al municipi de Sineu, allà on es troba l’institut de referència per a la majoria de pobles del Pla de Mallorca. Aquí ve el moment on posa de manifest una altra problemàtica de les nostres Illes: el transport públic.
Lloret i Sineu es troben a una distància de 4 km., que no es pot realitzar a peu si no es fa aquest trajecte per carretera (opció no recomanable), però no tenen una línia de transport públic que enllaci les dues poblacions i la única manera d’arribar a Sineu mitjançant autocar o tren és passant per Palma. Així, la única opció possible que li resta a aquests alumnes és la utilització de la xarxa familiar i del transport privat. Les famílies han de cercar hores allà on no n’hi ha i transport privat per poder acompanyar als seus fills i filles a l’institut.
Aquest exemple és un dels molts que ens podem trobar als pobles que no disposen d’institut al seu municipi: Lloseta, Alaró, Can Picafort, Sencelles, Llubí, Petra i un llarg etcètera.
Hem de recordar que la competència en transport escolar és de caire autonòmic. Així l’any 2005 es regula aquesta qüestió i es garanteix el dret a la utilització del transport en el cas de l’Educació Secundària Obligatòria però no en tots els altres casos. Posteriorment aquesta normativa es va modificant per indicar l’ordre de preferència d’aquells alumnes d’educació postobligatòria que puguin accedir a places sobrants però mai, ni amb governs d’un signe polític ni d’un altre, per garantir aquest dret.
Quan parlem d’educació de qualitat, quan parlem de lluita contra el fracàs escolar, de la necessitat de continuar estudiant, de les possibilitats que ofereix la Formació Professional, de l’intent d’arribar a la Universitat per part dels nostres fills i filles, hauríem d’estar parlant a la mateixa vegada de com fer més fàcil aconseguir aquestes fites. És una mesura que entra dins de les competències de la Conselleria d’Educació i que és exclusivament de caire econòmic, perquè amb més recursos es podria concertar aquest transport per a tot l’alumnat que el necessiti, seria un bon exemple d’una decisió que ajudaria a la tan necessària millora de la nostra educació. Òbviament, aquesta mesura econòmica hauria de venir acompanyada de canvis normatius que garantissin aquest dret.
Com no pot ser d’una altra manera també acceptem altres opcions de tipus competencial i, per exemple, que el Consell Insular de Mallorca pogués fer-se càrrec d’aquesta ampliació de l’ús del transport escolar perquè, si fossin els Ajuntaments es podrien crear greuges comparatius entre ells mentres que amb la institució insular aquesta possibilitat no es donaria.
Finalment volem recordar que la presidenta del Govern va anunciar els majors pressuposts per a Educació de la història de la nostra comunitat autònoma i, si això és cert, el curs vinent seria el primer on es podria fer efectiva aquesta mesura si realment es considera que el dret a l’educació és un dret fonamental al nostre territori.
