FAPA Mallorca vol reflexionar sobre la importància del servei del transport escolar a la nostra comunitat. Hem de recordar que aquest servei és un dels més imprescindibles i bàsics per a garantir l’accés al sistema educatiu d’un número molt significatiu dels alumnes del nostre territori però a la vegada és un dels que més passa desapercebuts en la seva funció.
El servei de transport escolar és un dret per a tots els alumnes del nostre sistema que cursin estudis obligatoris (Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria) i fa que es pugui garantir que aquells alumnes que en el seu poble, llogaret o territori determinat no tingui una escola o un institut pugui accedir a un altre lloc on aquesta infraestructures sí existeix per a que el fet de viure a un lloc determinat no sigui un determinant negatiu en el seu procés educatiu. Aquest servei és especialment visible a l’illa d’Eivissa (condicionada per una gran disseminació de petits nuclis poblacionals) i a la part forana de la nostra illa quan es comença l’etapa d’Educació Secundària i es fa el pas de l’escola de primària a l’institut i ens trobem amb que una gran part de pobles no disposen d’aquest tipus de centres i s’han de desplaçar a un altre municipi o a un altre nucli poblacional dins del mateix municipi. Així, sense aquest dret i sense aquest servei l’alumnat de pobles com Llubí, Selva, Alaró, Calvià, Magalluf, Palmanova, Sencelles, Cala Rajada, etc., entre molts d’altres veurien que el seu dret a l’educació tindria greus dificultats. Òbviament aquest servei s’ha de donar en unes condicions dignes tant laborals com de seguretat, en els millors condicions de proximitat i d’accessibilitat i amb especial cura en relació a aquell alumnat que per les seves característiques necessita un transport especial adaptat i uns recursos individualitzats quan utilitza aquest servei. Per això, per una banda celebram que amb les reestructuracions que s’han posat en marxa en aquest curs escolar es pugui garantir que els problemes de disponibilitat de places que es produïen en determinades línies de transport i que resultaven en molts de casos imprevisibles per l’arribada continuada d’alumnat al nostres sistema educatiu es puguin resoldre d’una manera més ràpida i eficaç. Però, per una altra banda també mostrem la nostra preocupació per les informacions que rebem en relació al transport adaptat a l’illa de Menorca en les que els drets dels usuaris d’aquest tipus de transport no es veuen garantits de la millor manera possible i es dona un servei en resposta a un dret que no és el que es necessita. Per aquest motiu, esperem que problemes com aquest siguin solucionats en el més breu temps possible i sempre amb la solució que faci que aquest dret es respecti completament.
Però, no volem només pensar en allò que ja tenim sinó que ens plantegem que voldríem tenir. Recordem que aquest dret al transport escolar és un dret que es lliga a l’educació obligatòria però que deixa fora tots els altres ensenyaments que s’imparteixen a les nostres escoles i instituts però que no són obligatoris com és el cas de l’Educació Infantil, del Batxillerat o de la Formació Professional. Pareix evident que si es té el dret al transport escolar per poder arribar a l’escola a 1r. de Primària aquest mateix dret hauria d’existir per poder arribar a la mateixa escolar per poder cursar Educació Infantil però la realitat fa que allò que pareix evident no ho sigui. També pareix de sentit comú que aquell alumnat que disposa del dret al transport escolar durant la seva escolarització a un centre de secundària pogués continuar disposant del mateix servei si continua cursant estudis postobligatoris però la realitat, una altra vegada, no es correspon amb el sentit comú. Això pot generar greuges comparatius. Pot ser que un infant no s’escolaritzi fins a l’Educació Primària pel fet de no disposar d’aquest servei amb anterioritat i, per tant, perdi uns anys totalment vitals per poder formar-se com a persona i per poder posar les bases que li permetran tenir més possibilitats d’èxit en el seu camí educatiu. Pot fer que un alumne no continuï els estudis perquè la seva família no té disponibilitat horària, de transport propi o de recursos econòmics per a que pugui arribar al centre en el que es vol matricular i que, en molts de casos, es correspon amb el mateix amb el que ja es trobava matriculat amb anterioritat. En tot cas suposa un càrrega familiar important perquè els horaris i la disponibilitat de la família hauran de començar a girar en relació a l’horari de transport privat cap a l’escola i, per tant, és un entrebanc més en la lluita per la conciliació de la vida familiar i laboral. La nostra Federació sempre ha tingut molt clar que la igualtat d’oportunitats és bàsica per al bon funcionament del nostre sistema i, en el cas que estem plantejant ara, no es produeix, perquè un alumne pot no tenir les mateixes oportunitats que un altre per la seva residència.
Per aconseguir evitar tot això, hem de recordar una de les nostres campanyes #MÉSdeMIL perquè es troba en mans dels nostres governants ampliar aquest dret a les etapes no obligatòries per aconseguir evitar discriminacions evitables, per aconseguir evitar que tancar portes als nostres alumnes que no tenen res a veure amb les seves capacitats, per aconseguir que tots els nostres infants tinguin la possibilitat d’accedir a una Educació Infantil que cada vegada és més bàsica i imprescindible i, en definitiva, per aconseguir que el nostre sistema sigui més just.
