FAPA Mallorca vol expressar la seva preocupació per l’aparició de notícies als mitjans de comunicació que ens mostren que l’alumnat més vulnerable encara té problemes per rebre l’atenció individualitzada a la que té dret. Per una banda FAPA Formentera denuncia que encara existeixen problemes en relació a l’assignació d’ATE’s (Auxiliar Tècnic Educatiu) en el cas d’una alumna d’Educació Infantil http://formenteraavui.com/2017/09/27/sofia-necesita-la-atencion-una-asistente-tecnica-educativa-permanente/. Per altra banda, a l’illa de Menorca alumnat que té el dret a tenir l’assistència d’un professional fisioterapeuta a l’escola no el poden tenir per un problema en relació a la disposició d’aquests professionals i a la gestió del personal en els processos de substitució http://ib3tv.com/vuit-infants-mobilitat-reduida-any-fisioterapeuta-escoles.html
La nostra Federació sempre ha defensat que un dels seus principis bàsics d’actuació és el d’aconseguir la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat al nostre sistema educatiu. Aquesta idea ens fa reivindicar que no existeixen escoles de primera i escoles de segona en relació als recursos, que no existeixen escoles que es puguin beneficiar de programes de millora que altres no poden per les seves circumstàncies socials o que allà on es detecti una necessitat es posin de manera immediata els mecanismes necessaris per poder resoldre-la perquè, si no es fa, es crea un greuge comparatiu que és imperdonable a un sistema educatiu públic. A més, sempre hem tingut clar que l’alumnat més vulnerable, tant per circumstàncies socials com personals, és aquell que ha de tenir clar que si té dret a un recurs se li ha de proporcionar perquè si no es fa s’augmenta la seva situació de vulnerabilitat i es crea un perjudici evitable.
Quan parlem amb l’administració d’aquests temes, d’aquests problemes, nosaltres tenim clar que l’administració educativa té molts d’altres problemes, que té moltes gestions a realitzar, que moltes vegades els processos burocràtics no són fàcils i són llargs i engorrossos però nosaltres posem damunt la taula que es tracta de nins i nines amb noms i cognoms, no de ràtios o estadístiques, sinó de famílies que fan una demanda i no la veuen satisfeta perquè algun mecanisme de l’administració educativa no ha funcionat així com toca en la seva resolució. Per tot això, tot i que veiem les dificultats no ens basten les paraules i les excuses, sinó que demanem resolució, demanem voluntat de solució immediata, demanem que si se sap el que no funciona es canvii i s’eviti que torni a passar, que s’exigeixen responsabilitats i que es pensi que qualsevol temps de demora en la resolució d’aquests tipus de casos és un temps de demora inacceptable i que vulnera els drets dels infants i de les seves famílies.
