FAPA Mallorca vol continuar reflexionant en relació al paper dels menjadors escolars dins del nostre sistema educatiu.
Des de fa un temps tant a la nostra comunitat com a altres (Catalunya seria l’exemple més clar) s’està començant a plantejar una qüestió que no és la primera vegada que es posa damunt de la taula, però que, com no ha estat resolta satisfactòriament torna a sortir i amb més força que mai: el paper dels menjadors escolars a les escoles.
Quan parlem d’escola, tradicionalment, s’ha pensat en els mestres i professors/es, en els alumnes, en les infraestructures, en les pedagogies a aplicar, en les famílies (normalment de forma subsidiària) i en normatives i legislacions diverses. Avui en dia això està canviant. Quan parlem d’escola parlem de tot el que hem esmentat però també de més coses: de barri, de poble, de comunitat, d’activitats extraescolars i, en el cas que ens ocupa, de menjar i menjadors.
Els menjadors escolars tenen diferents funcions dins del món escolar essent una primera i molt clara la de facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral. No totes les famílies tenen la disponibilitat horària per poder anar a cercar els seus fills i filles en acabar l’horari escolar i dur-los a dinar amb elles i, per aquest motiu, el menjador escolar és l’eina necessària per solucionar aquest problema. Aquesta era la funció més clàssica i primordial que se li donava al menjador escolar però, tot i això, les administracions públiques no han fet l’aposta decidida de que aquest servei estigui a l’abast de totes les famílies que ho necessiten. Ens trobem amb escoles que no tenen aquest servei, ens trobem amb que les ajudes que es concedeixen per fer ús, en els casos on sí es pot, no arriben al total de la quantia excepte casos d’emergència social i econòmica i que es pensen més com ajuts socials que com a ajudes a la conciliació i quan els nostres fills i filles arriben a l’Educació Secundària ens trobem amb un absolut desert en aquesta qüestió. Amb 12 anys els nostres infants ja perden a nivell efectiu la possibilitat d’utilitzar el menjador escolar perquè als instituts de les nostres illes no n’hi ha i, per això, les famílies han de cercar estratègies que, per desgràcia, no sempre poden ser les més adequades, per aconseguir que els seus fills i filles puguin dinar cada dia (en molts de casos la única estratègia possible és donar una clau i deixar un menjar ja preparat per encalentir en un microones tots sols a casa). Així, la que ha estat considerada la funció principal dels menjadors escolars a dia d’avui al nostre territori no ha estat aconseguida i l’impuls que es pretenia donar a la creació de nous menjadors escolars ha quedat en uns resultats més baixos dels que tots esperàvem.
Però, avui en dia també hem de parlar d’altres funcions i, una d’elles, seria la de formar part d’un projecte educatiu. Menjar és un acte que tothom realitza però això no vol dir que no es pugui realitzar de diferents maneres. Per això, si ens aturem a reflexionar, ens podem trobar amb el fet que menjar és un acte de socialització en el que els nostres fills i filles poden aprendre a relacionar-se amb els seus companys i companyes de manera diferent a la que fan en altres àmbits de l’escola o del món que els envolta. També ens podem trobar amb el fet que menjar també implica què menjam i qüestions relacionades amb la salut, tant la de cada infant com la de la pròpia societat (salut pública) estan íntimament relacionades amb el menjador escolar. Menjar ecològic, menjar saludable, etc., són adjectius que ens trobem avui en dia. Menjar també implica prendre decisions en relació a la nostra societat i el model que volem tenir de tipus econòmic i productiu. Menjar de proximitat, menjar de kilòmetre 0, menjar just, etc., són altres idees que cada vegada més ens estem plantejant en relació al que mengen els nostres fills i filles.
Gran part d’aquestes innovacions provenen de les iniciatives de les famílies, de les APIMA’s, que o bé gestionant de forma directa un menjador escolar o bé incidint en el tipus de contractació del servei que es pugui fer, intenten canviar la idea que es té del menjador escolar. Cada vegada més les direccions dels centres educatius i els claustres del professorat agafen també aquesta idea pels beneficis que reporta al projecte educatiu del centre i de forma molt més tímida les administracions públiques comencen a canviar les seves dinàmiques i aposten per aquesta línia de treball.
Per parlar d’això i de molts més coses vos convidem una vegada més a la Jornada sobre menjadors escolars que tindran lloc a Alaró dia 27 d’octubre i que serviran per posar damunt de la taula totes aquestes qüestions i com aconseguir canviar els nostres models de menjadors escolars.
