Dins de l’estratègia de l’actual equip de la Conselleria d’Educació trobem els anomenats plans d’innovació educativa, dins de la idea de reforçar l’autonomia pedagògica dels centres i d’aconseguir que els projectes de centre sorgeixin de la realitat individual dels centres i de les seves problemàtiques específiques.
Aquests plans d’innovació varen tenir una primera convocatòria que ja vàrem criticar per la seva limitació tant a nivell d’abast de centres, com dels recursos extres que proporcionava als centres que havien estat seleccionats i aquesta crítica va ser compartida tant pels responsables dels centres com per altres membres de la comunitat educativa.
Aquest curs vinent tenim una nova oportunitat i, per tant, encara som a temps de que la Conselleria d’Educació canviï el seu rumb i modifiqui allò que és evident que no funcionava a la primera convocatòria.
Davant d’aquest oportunitat, la nostra Federació proposa diferents mesures concretes:
- Augment de la partida pressupostària i d’altres recursos, com el personal específic, que destina la convocatòria als projectes seleccionats. La majoria dels centres implicats en el programa d’innovació anterior s’han queixat de que els recursos aportats per la conselleria han estat MOLT INSUFICIENTS i que la qualitat de les persones de suport formatiu que s’han posat a l’abast era baixa.
- Aquest augment de la partida pressupostària també s’ha de veure reflectit en la possibilitat de que més centres puguin accedir a aquests recursos extres. No pot tornar a passar que hagi més centres no seleccionats que centres seleccionats o que es torni a facilitar les ajudes als mateixos centres.
- Els plans d’innovació podrien observar un criteri de preferència, no exclusiu, sobre aquells centres que més dificultats tenen. Una de les maneres que pot tenir un centre per poder revertir els seus problemes tant a nivell de resultats acadèmics com de convivència és el de la innovació, el de canviar metodologies, el de proposar noves idees i fórmules que puguin ser aplicades en casos concrets i per solucionar problemes concrets i no fórmules estereotipades que no solen funcionar en situacions concretes.
- Si aquells centres que tenen més dificultats no poden presentar els projectes justament perquè es troben immersos en dinàmiques de resolució de problemes que els impedeix dedicar esforços a altres propostes en positiu, la Conselleria d’Educació hauria de ser capaç d’ajudar en la proposta d’aquests plans i en la seva realització, tant en la fase de projectes com en la fase d’execució. La Conselleria, doncs, hauria de comprometre’s en sistematitzar i replicar, si escau, les pràctiques exitoses a altres centres, més enllà d’un simple recull de bones pràctiques.
- Implicació de la comunitat educativa en qualsevol projecte que es dugui a terme. Un projecte ha d’implicar a les famílies, que no han de participar només com a simples espectadores dels canvis que proposa el centre, sinó que han de ser partíceps reals.
Per tot això, consideram un fet provat que qualsevol innovació guanya en valor si és debatuda i reflexionada prèviament, no es pot presentar un projecte únicament ideat per una direcció d’un centre i aprovat per un claustre de professorat perquè així ens trobem amb que tant famílies com alumnes no són copartíceps de les decisions sinó únicament clients d’aquella oferta que es faci i aquest no és el model que la nostra federació proposa.
El canvi de paradigma de la PARTICIPACIÓ és tasca de tota la comunitat.
