FAPA Mallorca vol continuar recordant els principals reptes del curs escolar 2018/19 en relació al món educatiu. Tal com vàrem publicar amb anterioritat la qüestió pressupostària, les necessitats tècniques i de personal i la discusió política en relació a l’educació són alguns d’aquests reptes que s’han d’abordar durant aquest curs que coincideix amb el final de la legislatura política, però això no vol dir que siguin els únics ni prou feines. Un aspecte imprescindible i que no s’ha tractat de forma tan decidida com ens hagués agradat durant aquests tres darrers anys és el de l’impuls de la comunitat educativa.
Hem de recordar que per primera vegada es va crear una Direcció General dins de la Conselleria d’Educació que, en teoria, tractaria el món de la comunitat educativa, la seva dinamització, la seva integració i facilitaria que allò que en teoria existeix a qualsevol escola es transformés en una realitat, però, per desgràcia, en aquest aspecte, no s’ha avançat el suficient. Reconeixem l’esforç en relació a la recuperació de partides econòmiques que poden ajudar al foment de la vida associativa als centres educatius, les ajudes a APIMA’s i Federacions que serveixen per donar suport a les tasques que ja realitzen les associacions de pares i mares dins de les escoles i que en molts de casos han suplit històricament les mancances de la pròpia administració. Aquestes ajudes, tot i algunes dificultats tècniques en la seva primera convocatòria són benvingudes però no són suficients a nivell pressupostari per donar cabuda a totes les demandes de les associacions de pares i mares (hem de recordar que subvencionen activitats ja realitzades i, per tant, no promocionen noves activitats).
Des de la nostra Federació considerem que tot i els recursos econòmics són necessaris altres mecacnismes de dinamització de les associacions, de suport i d’integració dins de la vida de la comunitat educativa ho serien molt més. Un exemple clar és la demanda que la nostra Federació ha realitzat a la Conselleria d’Educació i a la que estem esperant una resposta clara en relació a la seva viabilitat, de poder disposar d’una figura de referència dins de cada centre educatiu, que tengui com a prinicipal funció la coordinació amb l’associació de pares i mares i que serveixi d’enllaç entre els docents del centre i l’equip directiu i les famílies. La possibilitat de que aquesta figura existeixi, igual que existeixen coordinadors/es en molts d’altres àmbits com el lingüístic o l’ambiental dins dels centres educatius, seria una ajuda per fer més fàcil la tasca que ja realitzen les famílies de forma voluntària, per ajudar a organitzar la vida associativa del centre educatiu en el cas de que no existeixi i per solucionar els conflictes que, per desgràcia, trobem en alguns casos entre les famílies i els equips directius. Aquesta seria un exemple clar d’un element que amb molt poca inversió de recursos extraordinaris podria donar un impuls decidit a la realitat de la idea de la comunitat educativa. Igual que aquest altres demandes de la nostra Federació com la creació d’un usuari que com Apima pugui accedir a la base de dades del centre (amb totes les limitacions necessàries) en el programa de gestió Gestib i que pugui servir per fer més fàcil la comunicació amb totes les famílies i que no depengui de la voluntat d’un equip directiu o un altre.
Volem recordar que aquestes demandes i altres ja realitzades són en benefici del conjunt dels centres. Allò que millora la participació de les famílies a la vida d’un centre educatiu millora la qualitat de l’educació en aquell centre. Allò que fa real la comunitat educativa és una bona decisió política. Les administracions públiques encara poden fer més en aquest aspecte i ho demanem perquè sabem que entre tots podrem anar en la bona direcció, en la de la millora del nostre sistema educatiu. 
