FAPA Mallorca vol reflexionar, una vegada més, en relació a les infraestructures educatives. Com ja hem comentat amb anterioritat la nostra Federació valora molt positivament que aquest Govern hagi intentat planificar la qüestió de les deficiències i de les necessitats de les nostres infraestructures educatives. Sense una planificació l’actuació de l’administració pot resultar ineficaç i, per això, aquesta passa era necessària i, això sí, necessita una permanent actualització en relació a les noves dades de població escolar i al pas del temps dels nostres edificis destinats a usos educatius.
Això no lleva que no ens sentim impotents davant de titulars com el que ens parla de 113 aules modulars per aquest curs (només una manco que el curs anterior) i davant de les denúncies de les famílies del CEIP Ses Comes o del CEIP de Campos entre d’altres. Les APIMA’s d’aquests centres i de molts d’altres denuncien el que és més que evident: la massificació de les seves escoles, la obligació de fer classes en espais que no són els adequats, la pèrdua d’espais com aules de música o de psicomotricitat per dedicar-los a usos aularis ordinaris i, en el fons, la falta de qualitat en l’educació dels seus fills i filles en relació a alumnes d’altres centres educatius. La nostra Federació ja va començar aquesta legislatura parlant d’aquestes necessitats (algunes d’elles de fa quasi 10 anys) i de com aquest problema s’agreuja any darrera any davant de l’arribada de nous alumnes de forma continuada que fan augmentar la nostra població escolar a tots els nivells.
Però, com podem trobar solucions? No existeixen receptes màgiques però sí que hi ha uns elements mínims imprescindibles que, per desgràcia, no s’han acabat d’acomplir durant aquesta legislatura.
Per una banda un pressupost suficient per fer front a totes les necessitats. La nostra Federació ha reclamat, igual que moltes altres entitats, que la nostra comunitat autònoma tingui un finançament just que doni la possibilitat de disposar de més recursos suficients, però també ha demanat un canvi en les prioritats de despesa econòmica de l’executiu autonòmic. Es pot dir que l’Educació és una prioritat però pressupostàriament no s’ha vist reflectida aquesta prioritat i sense diners suficients és molt difícil tenir unes infraestructures dignes.
Per altra banda tenir personal suficient per dur a terme tots els projectes de reforma, rehabilitació i nova construcció necessaris. La Conselleria d’Educació ha reforçat la plantilla de docents (fet que també era molt urgent) però no ha vist reforçada en la proporció suficient la plantilla de tècnics, d’arquitectes i altres figures imprescindibles per dur endavant uns projectes complexes.
Finalment també recordar la col·laboració entre administracions municipals i autonòmiques. És molt difícil d’entendre per a les famílies que quan parlem d’intentar trobar un solar per fer una nova escola o una ampliació pareixi que sigui un impossible mentres que per fer altres tipus d’instal·lacions tot siguin facilitats. Per què els planejaments urbanístics municipals no han tingut en consideració les necessitats educatives? Per què pareix que els consistoris i el Govern no es posen d’acord si no són del mateix color polític? Per què no es fa un ús decidit de l’interès general en aquests temes per donar resposta a demandes històriques o a necessitats imperioses com les del municipi de Palma entre molts d’altres? És una llàstima que les qüestions polítiques siguin un entrebanc per dur a terme les qüestions educatives enlloc de ser un element facilitador.
Per tot això demanem a la Presidenta del Govern que doni resposta a les demandes de la comunitat educativa i de la pròpia Conselleria d’Educació en els pressuposts que ara es tramiten, a la Conselleria d’Hisenda que doti de tot el personal tècnic requerit per fer front a les infraestructures necessàries, a la Conselleria d’Educació que avanci el màxim possible d’obres a aquesta legislatura per donar resposta el més ràpid possible a les necessitats que ja coneixem i als municipis que siguin capaços de col·laborar eficaçment amb l’administració autonòmica pel bé dels seus veïns i, òbviament, a tots els representants polítics, que siguin capaços de sostreure la lluita partidista de les necessitats que té l’educació a la nostra comunitat.