FAMÍLIES OBLIGADES A DUR ELS SEUS FILLS A ESCOLES CONCERTADES

Des de que es va tancar el procés d’admissió d’alumnes del curs 2014-2015, s’han multiplicat les queixes que arriben a FAPA Mallorca formulades per famílies que es veuen obligades a dur els seus fills a escoles concertades. Aquest fet es produeix com a conseqüència de les retallades que han provocat manca de places als centres públics d’alguns municipis i perquè des de la Conselleria no han tingut millor idea que “resoldre” això derivant aquests alumnes a centres concertats.

Inca, Manacor, Porreres, Esporles són alguns dels municipis on moltes famílies no han obtingut plaça als centres públics a causa de l’eliminació de línies d’ensenyament als CEIP i IES. Aquesta situació, que s’arrossega des de fa dos anys amb les retallades de docents i l’increment de ràtios, s’ha tornat insostenible a molts centres, on disposen d’espai però malgrat tot la Conselleria no vol desdoblar grups perquè es pugui acceptar aquell alumnat que no ha obtingut plaça.

Davant aquests fets, ens preguntam on queda la lliure elecció de centre que tant pregonava el PP al seu programa electoral[1]. Pareix ésser que el Govern Bauzá només atén les demandes de grups que no se sap exactament a qui representen, tergiversant el seu programa electoral i deixant desateses les peticions de tota la societat que està reclamant una educació pública i de qualitat.

Aquesta situació s’agreuja perquè la gran majoria de centres concertats són de caire religiós i imposen l’ideari de la titularitat que no coincideix amb l’opció de moltes famílies que havien triat una educació pública i laica pels seus fills/es. Davant aquesta situació i a conseqüència de les actuacions de la Conselleria, moltes famílies veurien vulnerat el dret constitucional que assisteix a mares i pares a triar, d’acord amb les seves conviccions, l’educació religiosa o moral que han de rebre els seus infants, art. 27.3 CE.

A més, també hi ha el problema de les quotes, suposadament voluntàries, que els centres concertats cobren a les famílies i que en alguns casos arriben als 200 euros mensuals. Aquesta situació atempta contra el dret fonamental d’una educació bàsica obligatòria i gratuïta com exposa la també la Constitució espanyola a l’article 27.4 i torna a deixar clar que la Conselleria ignora la seva responsabilitat i no vetlla pels interessos de les famílies.

I finalment el més preocupant és que la Conselleria actua amb intencionalitat perquè coneix amb detall els fets, no dóna resposta a les famílies encara amb l’excusa de la manca de recursos econòmics i maquilla sistemàticament la situació amb bones paraules. Però la realitat és un altra i quan interessa aviat es troben els recursos, com ens han demostrat molt clarament amb el recent concert d’un centre de primària que segrega per sexe, vinculat a la institució ultracatòlica Opus Dei, i que suposa uns 500.000 euros dels contribuents.

El problema és, doncs, que la Conselleria no assumeix com a pròpia la defensa dels drets de totes les famílies i el manteniment de l’educació pública. Per això, destina els pocs recursos que hi ha a unes prioritats que no podem compartir i “juga” amb la resta de la comunitat educativa a que passi el temps perquè qui pateix acabi claudicant per indefensió i que tot plegat els problemes caiguin en l’oblit. És l’estratègia dels fets consumats.

“Per setembre ho revisarem”, diuen des de la Conselleria. Que no ens contin cabòries, quan el govern vol “resoldre” un problema aviat troba els diners i li basten dues hores. Qui no recorda el famós decret-llei?

[1] Progr. electoral 2011 del PP, pàg. 80: “Los padres son los primeros responsables de la educación de sus hijos. Por eso necesitamos que el sistema educativo cuente con las familias y confíe en sus decisiones. La libertad de elección es inseparable de este derecho.”